Només cal mirar els vídeos dels fets per entendre per què el jutge de Manresa va arxivar de manera fulminant la denúncia per agressió presentada per un mosso contra un manifestant independentista que va participar en la protesta contra la visita de Felip VI a Montserrat. Les imatges mostren com l’agent estira una estelada amb un punt de ràbia. La bandera és a la punta d’una perxa extensible, llarga, prima i flexible. Quan l’agent tiba la bandera, el seu gest fa baixar de sobte la canya, que rebota lateralment –i lleument– i toca la cara d’un altre policia. A partir d’aquí, els agents, indignats, van construir un atestat per acusar d’agressió el manifestant –un senyor de 67 anys el nom del qual, Albert Forcades, s’ha fet popular de sobte–, per la via penal. Un embolic que podria haver tingut conseqüències judicials greus per a un manifestant que estava a més de tres metres de l’agent –segons els mateixos Mossos, la canya extensible mesurava 350 centímetres– quan es va produir l’incident enmig d’una gentada. I els responsables polítics d’aquest agent, que clarament va abusar de la seva posició confiant que el jutge el creuria a ell –cal pensar què diu això de la tradició judicial de l’estat espanyol–, en lloc de cridar-lo a l’ordre, ni que fos discretament, han anat apuntant el to en la seva defensa. Innecessàriament.
El director de Policia, el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, va defensar aferrissadament en seu parlamentària –en la comissió d’Interior–, que l’estri que duia Forcades en la protesta era “una extensible”, fent servir l’expressió amb què els policies es refereixen a les defenses –és a dir, porres– extensibles que a vegades utilitzen. Quan les “extensibles” són defenses –és a dir, porres–, són curtes i dures, i poden fer molt mal. L'”extensible” d’Albert Forcades era una canya de pescar barata, que es vinclava amb gran facilitat i que de cap manera podria fer el mateix mal que les defenses policials. Ni que s’hagués fet servir deliberadament per agredir algú, cosa que tampoc no va passar.
Quan, després d’haver-se mullat fins al coll per un agent de la Brimo es fa públic el vídeo i el jutge exculpa el manifestant, Trapero –el respectat cap dels Mossos del 17-A i de l’1-O, sotmès pels tribunals a un llarg procés que el va tenir tres anys pendent de si aniria a la presó– queda en una situació molt difícil. I la consellera d’Interior també. Trapero ja va passar fa més d’una dècada per una situació semblant: quan bala de goma dels Mossos va treure un ull a Ester Quintana enmig d’una manifestació durant la vaga general del 2012, el cos va defensar la versió dels agents del dispositiu fins que va haver de recular. Quan Trapero va ser nomenat cap del cos, va demanar disculpes públicament més d’una vegada. Va reconèixer que hi havia “pocs dubtes que la lesió de la senyora Quintana la van causar els Mossos”. No va agradar als uniformats, però ho va afrontar.
Ara, la consellera d’Interior no recula, sinó que cada dia va més enllà. Aquest dimecres ha arribat a l’extrem de reinterpretar a la seva manera la interlocutòria del jutge que va arxivar la denúncia del mosso. Una altra vegada en seu parlamentària, Parlon ha insistit que hi va haver agressió. Amb un gir important: ara diu que el mosso “va percebre” que era agredit.
Aquest enrocament –similar al que en una altra ocasió la va portar a perdre els papers, també al Parlament, quan es debatia l’ús de gas pebre per part de la policia catalana–, no deixa cap sortida ni al manifestant, que ja ha anunciat que la portarà al jutjat, ni a Trapero, que no pot rectificar si Parlon continua actuant com actua. Quatre partits han demanat que el director de Policia torni a la comissió d’Interior de la cambra perquè consideren que els va mentir.
Ell sap que l’exigència social amb la policia a Catalunya és especialment alta i que en aquest país es fa més costat a la protesta que en altres punts de l’estat. “Assumim que no és el mateix gestionar l’ordre públic a Catalunya que en altres llocs, perquè aquí hi ha més tolerància amb la protesta”, deia en una entrevista al diari Ara el 2015. Aquesta vegada no hi ha una lesió gravíssima causada per una mala praxi com en el cas Quintana, però s’ha posat un ciutadà en risc de ser condemnat a penes molt dures de manera injusta i frívola. Trapero hauria de voler i hauria de poder demanar perdó, com ha fet altres vegades que l’honoren, i faria bé de fer veure a la consellera que és la millor decisió. Aquest hauria de ser el pas previ a l’impuls d’una veritable revisió de l’estratègia d’ordre públic de la policia de la Generalitat, aplicant-hi els paràmetres que ell mateix fa anys que va detectar.
