La darrera bala del PSC

"Posar Illa com a candidat és una boníssima jugada tàctica, que descol·loca tots els tacticismes, els victimismes i els vols a ran de terra"

Això és Salvador Illa. La darrera bala llançada des de Madrid, a la desesperada, a la babalà, sense saber cap a on disparar ni amb quin objectiu. Com passa a tantes batalles: hi ha un moment en el qual es dispara un darrer tret perquè és el que exigeix la inèrcia, encara que no serveixi de res. Són trets perillosos. Fins i tot poden ser mortals per a algun combatent. Però ja no canvien res.

Posar-lo com a candidat és una boníssima jugada tàctica, que descol·loca tots els tacticismes, els victimismes i els vols a ran de terra. Canvia la campanya electoral, sens dubte que sí, si et creus allò que volen que creguis que és la campanya que ens espera, l’agonia definitiva. Però no té res d’estratègic. És pur ofici. Bon ofici. Política professional, excel·lentment plantejada al war room de la Moncloa. Res més.

Salvador Illa és la darrera bala del PSC, abans de convertir-se definitivament en el PSOE. Ja ni tan sols el PSOE-C que tants anys van somiar Corbacho i els seus. O potser sí, qui sap, el PSOE-C, on la “C” és de Ciudadanos, la “S” de Supremacista Espanyol… i encara hi falta una “B” de Borbònic, que sempre es pot dissimular amb una “J” de Jacobí (o de Juancarlista?), que sembla de més nivell, amb un to afrancesat, intel·lectualment prestigiós i aparentment revolucionari… De la revolució francesa, que és del segle XVIII i que Espanya no ha fet ni farà mai.

Sánchez, el rei de la política líquida, inodora, insípida i sense substància, fa una jugada magistral en clau madrilenya amb la designació a dit de Salvador Illa com el Salvador de Catalunya. Pel bé d’Espanya, faltaria més.

Liquida definitivament el PSC, no deixa ferides massa obertes, planteja canvis de cromos que ajuden a la pau interna, insinua promeses de ministeris i fa veure que posa sobre la taula una nova oferta, un nou horitzó.

Sánchez i Iglesias s’assemblen tant que entre els dos i les seves trampes compartides camuflen amb força èxit l’enterrament definitiu de les esquerres espanyoles, de l’11-M, de les revolucions pendents i de les repúbliques oníriques.

Aviat sonarà una música seductora. Un nou temps. Perdonem-nos, germans, perquè tots hem pecat una mica, tot i que els indepes han comès pecat mortal. La resta podem admetre que hem comès algun pecat venial, poqueta cosa, però tots plegats ens unirem ben aviat en una cerimònia de reconciliació, mentre la penitència va produint els seus efectes: la màquina trituradora dels judicis, les presons, els exilis, els embargaments funciona a ple rendiment.

I per si hi faltava alguna cosa, ja fa temps que és evident (tot i que és de mal gust reconèixer-ho) que els bruixots de la tribu no en tenien ni idea del joc al qual jugaven, borratxos de processisme, fins que algú els va insinuar que si feien un pas més, sortien els tancs al carrer. Oh, ingenuïtat d’ingenuïtats, quina gran sorpresa, resulta que Espanya es mereix que ens la prenguem seriosament… No hi ha camí millor per a la derrota que menystenir el teu adversari.

Però res, passem pàgina, mentre us agafem pels dallonses i us els retorcem un parell de voltes més, perdonem-nos, germans, que aviat tornarem a tenir per aquí un exministre espanyol (per cert, que ha sabut fer-ho impecablement, cal reconèixer-ho) i com que és persona calmada i dialogant, ja veureu com trobem una manera de refundar Espanya sobre la vostra rendició, salvant la cara en tot allò que sigui possible, que no serà gaire. Us farem un tren o dos, una autopista o dues, o un parell de parcs tecnològics, i aquí paz i después gloria, que prou feina teniu amb l’onanisme estèril de l’enèssima decadència de Catalunya, que ja sabem que us fa perdre la son…

Aquesta serà la darrera bala del PSC en nom dels Borbons, del triomfant Madrid i de tot el que representen, que caldrà gestionar des d’un país derrotat (ah, no ho sabíem?), amb la promesa de quatre cosetes barates per passar trenta o quaranta anys sense que calgui bombardejar Barcelona, Girona o La Seu d’Urgell.

Voteu el Salvador Illa per salvar Espanya, per salvar-vos vosaltres i sobretot, sobretot, per salvar-nos nosaltres, els que ens hem quedat el que eren el PSOE i el socialisme de fa vint o trenta anys. I de passada, salvem Iglesias i allò del “asalto a los cielos”. Tant, tant espanyol, perquè ja se sap, “antes roja que rota” i sobretot, “de Madrid al cielo”.

I aquest és l’espectacular projecte de futur: rendiu-vos i accepteu les engrunes. Ah, sí, i perdonem-nos, germans, que tots hem patit igual i en el fons som una gran família, amb les seves cosetes… Segur que hi ha fiscals, jutges i generals disposats a administrar generosament la rendició.

Va d’això. Aquesta és l’oferta, la darrera bala del salvador.

Nou comentari