Ada Colau ha començat una sèrie a YouTube amb vídeos de campanya i els fa en castellà perquè, segons fonts de la candidatura consultades pel diari Tot Barcelona, això li “permet arribar a un públic més ampli”. Aquest és un guisofi d’argument. Primer perquè, com ja informa la notícia, més del 95% de la gent que viu a Barcelona entén el català. Jo ho corroboro a la pràctica diària i convido tothom a provar-ho. A més, encara que aquesta xifra no fos tan alta, si sempre s’apliqués la mateixa regla de tres, tota comunicació pública a Catalunya es faria sempre en castellà.
La suposada paladina de la igualtat i de la lluita contra la discriminació desconeix o no és sensible al fet que el català està amenaçat pel castellà, que és una llengua meravellosa però que també és la llengua del país que ens vol assimilar i que a sobre resulta tenir un mercat de 500 milions de parlants. Renunciar a parlar el català en públic amb l’argument de poder arribar a més gent és assimilar la lògica exterminadora del “en castellano, que así nos entendemos todos”.
No podem deixar Barcelona en mans d’aquesta lògica. Quan rasques una mica, veus que darerra de quasi tots els conflictes i tares de Barcelona hi ha la marca de l’ocupació. L’ocupació espanyola feta a través de l’oligarquia catalana teixida pel maragallisme i pel pujolisme. Sempre les mateixes empreses, els mateixos noms, els mateixos interessos pontaeristes. Colau, per molt que digui que fa política anti-establishment, no ha fet res per plantar cara els estaments que dominen i encotillen Barcelona perquè per fer això cal entrar en conflicte amb l’estat. I aquest no és el seu projecte per Barcelona. El seu projecte per Barcelona va quedar claríssim quan, en un míting de Podemos fet abans de les eleccions espanyoles del 2015, va dir que, si Pablo Iglesias era president, Madrid podia tornar a ser la capital dels catalans.
