Fa uns dies em va contactar en Josep Costa, exvicepresident del Parlament, amb una proposta que trobo interessant. Em va proposar tenir un intercanvi de punts de vista perquè no està d’acord amb els comentaris que li faig a Twitter, cosa que fa molt de temps que cap persona que es dedica o s’ha dedicat a la política m’ha plantejat.
A priori no ho veia clar, perquè, com li vaig dir, ja fa anys que no tenia converses privades amb els polítics o expolítics, perquè tinc comprovat que ni serveixen per obtenir informació útil (sempre t’utilitzen perquè difonguis el que els interessa) ni poden ser un intercanvi d’idees entre iguals, perquè vulguis o no, sempre t’acaba condicionant, encara que sigui pel resultat de recordar aquella conversa quan parles d’un tema que hi va sortir.
Per això li vaig proposar que només veia sentit a la seva proposta si la conversa era publicable (no tenia pensat ni quan ni com, així que si teniu propostes, us agraeixo que me les feu arribar per Twitter), i ell em va respondre que hi donéssim alguna volta les properes setmanes, així que us en mantindré informats perquè penso que pot ser interessant. A veure si amb aquest article li faig una mica de pressió.
Explico això perquè el principal desacord que tinc amb en Josep Costa no és (com el tinc amb tots els partits independentistes) que l’única cosa sobre la que no parla clar és com s’assoleix la independència (declarant-la, abaixant la bandera espanyola, cridant a la gent a protegir infraestructures i institucions i obligant l’Estat a decidir entre utilitzar l’exèrcit contra la seva població o asseure’s a negociar els actius i els passius) i se centri en un reconeixement internacional (la causa justa invocada pel politòleg Allen Buchanan) que no és el que realment mou els Estats.
En canvi, sí que parla clar sobre per a què serveixen els vots de l’1O en mans de Junts: per controlar un govern autonomista. Ja no serveixen ni per fer la independència, ni per governar una autonomia i ni tan sols per condicionar pactes a Madrid, on encara que els partits dits independentistes tinguessin els 48 escons que es decideixen a Catalunya no tindrien cap pes perquè quan la unitat d’Espanya està en perill, el PSOE va de bracet amb PP i VOX i Podemos s’atura a lligar-se els cordons de les sabates a veure si ningú els veu.
El que em sembla difícil de tolerar d’algú que va tenir el poder de decidir quines lleis es tramitaven i quines no al Parlament de Catalunya i difícil d’entendre que cap periodista li tregui l’hemeroteca per això, és que des del dia u de no ser a la mesa, hagués començat a actuar com si mai no hi hagués estat, com tocat per l’encantament obliviate de Harry Potter, si se’m permet la broma de millennial, i a parlar dels polítics com si fos un ciutadà normal i corrent. És cert que això és el mateix que fan en Joan Tardà o en Sergi Sol, però en el cas de Costa i de l’expresident Quim Torra és encara més clamorós perquè ho han començat a fer quan el seu escó, com qui diu, encara era calent: les seves decisions o les seves omissions encara condicionen la política actual. Més encara, amb l’ús que fa Junts per Catalunya dels seus posicionaments. Això fa que no sigui de rebut que parli dels polítics en tercera persona, perquè d’alguna manera encara ho és.
Com passa amb Tardà, Sol i companyia, Josep Costa serveix a Junts per fer política sense necessitat de fer seus públicament els seus posicionaments. Se’n diu abonar el terreny. Per bé que Junts per Catalunya no faci a les institucions res de diferent a Esquerra per la independència, perfils com el de Costa els ajuden a amagar-ho, perquè permeten que les seves victòries personals, com la que va tenir lloc al TSJC o les que poden assolir-se al Tribunal Europeu de Drets Humans, se les atribueixin per dissimular-ho, quan a més no tenen res a veure amb la independència. Ajuden a estirar el xiclet tot el possible per aspirar a gestionar les engrunes de la masoveria, com ara la Diputació, el Consell Comarcal del Tarragonès i si poden, no ho dubteu, a la Generalitat les properes eleccions, tal com va dir Jordi Turull fa unes setmanes a El Fax de 8tv. Serà interessant saber, si tenim aquesta conversa, el seu punt de vista sobre tota aquesta anàlisi.
74
64
