Doncs ja som al final de l’escapada. Junts i ERC estan en temps de descompte intentant allargar una mica més l’agonia del govern de Pedro Sánchez i veure si encara hi ha temps de materialitzar alguna concessió que vendre als seus electors, ni que sigui materialitzar una amnistia que, a hores d’ara, té finalitats lloables i comprensibles, sí, però només de caràcter personal. No canviarà res respecte a l’organització de l’Estat, ni Catalunya tindrà una posició millor en finançament, infraestructures o reconeixement nacional. La prova és que ara se sap que el principal negociador del socialisme espanyol, Santos Cerdán, era un simple comissionista que no volia canviar res, sinó situar-se estratègicament per poder ficar-se feixos de bitllets a la butxaca.
En realitat, aquest últim cas de corrupció que afecta de ple al PSOE és un exemple descarnat de l’essència del règim espanyol. Acciona apareix als informes policials com a pagadora de comissions de fins a 620.000 euros a canvi de contractes de construcció d’infraestructures amb l’administració, un sistema que funciona des de la nit dels temps madrilenys. La familia Entrecanales, propietària de la societat, fa tres generacions que controla bona part del pastís del BOE, cosa que els ha permès acumular una fortuna familiar que els ha situat, segons la revista Forbes, entre les més riques de Madrid. Curiosament -i no deu ser casualitat- Acciona apareix molt poc als titulars d’un sistema mediàtic que orbita al voltant de l’Ibex i que dissimula com pot les implicacions, òbvies, en l’escàndol.
Tot plegat promet emocions fortes i noves entregues de l’escàndol que facilitarà, més d’hora que tard, l’accés al poder del duet PP-Vox. Mentrestant, els líders polítics de l’independentisme són l’últim reducte d’un sanchisme que ja no es creu ni el PSOE.
