Impotències creuades

"Cal saber qui és revolucionari i qui simplement defensa que no canviï res"

Pobres fiscals, jutges, periodistes, polítics, empresaris, influencers, del front anticatalà. Fan tot el que poden, enverinen Espanya sense manies, prostitueixen la Constitució i les lleis i el que calgui, però no se’n surten. Tot i que tenen les presons, la policia, els paramilitars, els Villarejos i fins i tot el Rei Implícit, no se’n surten. No guanyen. Fan mal i fan por, però no guanyen. La seva impotència i la seva ràbia són evidents, tot i que conserven una alta capacitat per devastar, amenaçar, destruir…

Pobres de nosaltres, obligats (a mitges) a donar suport a totes les canyes esquerdades de la república imaginària, per no prendre-hi més mal encara. Atrapats en la teranyina de les víctimes de la trituradora estatal, sens dubte, però també en els paranys dels que van jugar amb nosaltres i amb un Estat al qual van menystenir: jugaven a un pòquer que els superava de llarg, manipulant la bona voluntat de la gent de la base, sense gaires escrúpols.

La partida continua en l’empat. I hi seguirà molt de temps, obligant-nos a fer coses en les quals no creiem, com votar a aquest/a o l’altre/a, fent veure que no sabem que és indiferent, que els nostres van a la seva i ja ens ho farem. Són impotències creuades, que no porten enlloc. Hi ha empat per a una llarga temporada, amb petites victòries o derrotes parcials.

Qui aguanti el temps d’empat i d’incertesa, guanyarà. No em refereixo a partits, que van tots a la seva per aconseguir parcel·letes de càrrecs i poders menors i petites venjances. És indiferent que les eleccions catalanes siguin per Sant Valentí o la setmana dels tres dijous. És indiferent qui les guanyi, perquè no les guanyarà ningú, ja que l’empat i el bloqueig continuaran. És indiferent tot el mal que pugui causar la maquinària repressiva espanyola. És indiferent la magnífica batalla judicial al cor d’Europa, que no deixa de ser una batalla per l’ànima d’Europa, pels seus valors.

Això va i anirà només d’aguantar durant una llarga temporada, perquè les forces estan equilibrades. Va de tossuderia, per a bé i per a mal. Qui afluixi primer, haurà perdut. A cada bàndol, per no afluixar cal fer renúncies, acceptar misèries i transaccions. Però també cal saber qui és revolucionari i qui simplement defensa que no canviï res.

Ens diuen i ens diran que ens hem de centrar en gestionar les coses de cada dia. I veurem que som un autèntic desastre en aquest camp: la pantomima de les eleccions ajornades, el teatre de la covid, són indicis prou consistents. Però la clau és fer un salt endavant, superar les impotències creuades, plantejar coses noves sobre bases noves… Mentre ens deixem segrestar pels uns i pels altres, pels seus interessos a curt termini, estem llestos. No guanyaran, però ens guanyaran. I d’aquí a cinquanta anys serem on som ara, entre els uns i els altres, repetint eternament una història d’impotències creuades… I oblidant que per primera vegada en dècades no està gens clar qui guanyarà. Això, si ets el feble, et diu claríssimament que per una vegada, en quatre segles, no ho tens tot perdut…

Comentaris

    Anna C. G. 18/01/2021 4:51 pm
    Jo vull ser més optimista i pensar que ens en sortirem en un temps relativament curt.
    Ricard 18/01/2021 12:59 pm
    Deu ni do la de fatxes ciudadanos del mundo pero gibraltar muy mucho español que visiten aquesta web... i deixen la seva astracanada patria amb la necessitat de menystenir l'independentisme... Estem d'enhorabona, mentre perden el temps aquí, tots hi guanyem... :)
      Gonzalo 18/01/2021 1:06 pm
      Ricardo, sabes lo que es la libertad de expresion?
    ciutada del mon 18/01/2021 12:25 pm
    rovira ni amb el covid amb millions de morts, i la greu crisi espanyola , catalana europea i fins i tot mundial , res la mateixa cantinela que si home que si , que algu dia sereu indepes, si, pero home em sembla que hui per hui, n'hi han coses mes importants, que les tribus etnico identitaries no et sembla, despres ja us diferenciareu, del home de burgos logronyo, o terol,i de la dona que jo crec en la igualtat de sexes pero hui per hui, la pandemia la economia i la salut em crec que es mes important que la identitat tribal, moltes gracies.
    Gonzalo 18/01/2021 9:44 am
    Sois republikita? No. Pues vais perdiendo. Cataluña continúa siendo parte de España? Si. Vamos ganando. Ah... Y a nosotros, el empate ya nos vale.
    expat 18/01/2021 8:55 am
    Discrepo a la part nuclear del analisi. A Espanya no li cal guanyar res, ja ho té, nomes li cal no perdre, aixi que els del problema el segueixen tenint els independententistes, la resta estem bastant tranquils.
    Jo 18/01/2021 8:51 am
    Fan por? T en faran a tu que ets un cagat.
    Pere IV 17/01/2021 11:31 pm
    D'aquest article em quedo amb "Qui aguanti el temps d'empat i d'incertesa, guanyarà." Com guanyaren els qui, en temps terribles, recitaven els versos de Konstantin Simonov: "Espera'm i tornaré / però espera'm de debó. / Espera'm quan enmig del dolor / contemplis la pluja amb tristessa. / Espera'm quan el vent et fuetegi. / Espera'm dins del forn de l'estiu. / Espera'm quan ningú no m'esperi. / Espera'm quan cap carta no t'arribi. / Espera'm quan la mare i el meu fill / creguin que ja no existeixo, / i els amics al voltant del foc / beguin a la meva memòria, / i no t'afanyis a beure amb ells. / Perquè tornaré desafiant la mort, / i deixa que els qui no esperaren / diguin que he tingut sort. / Mai no sabran que enmig de la mort / tú, en esperar-me, em salvares. / Només tú i jo sabrem com vaig viure. / És perquè m'esperares quan ningú no ho feia."
    Pere IV 17/01/2021 10:48 pm
    Gran article, Joan. Discrepo de que "és indiferent qui guanyi les eleccions," però crec que "cal saber quí és revolucionari i quí simplement defensa que no canviï¨res", i que "qui aguanti el temps d'empat i d'incertesa, guanyarà." Com guanyaren els qui recitaven en temps terribles els versos de Konstantin Simonov: "Espera'm i tornaré; però espera'm intensament. / Espera'm quan el dolor t'enfonsi / contemplant la trista pluja. / Espera'm quan el vent et fuetegi. / Espera'm dins del forn de l'estiu. / Espera'm quan ja ningú no ho m'esperi. / Espera'm quan ja cap carta no t'arribi. / Espera'm quan ma mare i el meu fill / pensin que ja no existeixo, / i els amics al voltant del foc / beguin a la meva memòria. / No t'afanyis a beure amb ells, / perquè tornaré desafiant mil morts, / i deixa que els qui no esperaren / diguin que he tingut sort. / Mai no sabran que en mig de la mort / tú, en esperar-me, em salvares. / Només tú i jo sabrem com vaig viure. / És perquè seguires esperant-me / quan ja ningú no ho feia.
    Luisnomeacuerdo 17/01/2021 9:20 pm
    Te noto un poco tristón y pesimista, claro todo el mundo está contra la comunidad Autónoma de Cataluña y sus seres limpios y puros, mejores que sus compatriotas españoles, encima de ser unos malos aprendices de fascistas independentistas sois unos moñas. Teneis lo que os merecéis. Pd. Toma más fibra en el desayuno que tienes mala carilla.

Nou comentari