Font o Laporta?

"El dia 24 de gener (si és que finalment el virus deixa votar), guanyi qui guanyi, guanya Johan Cruyff"

La millor notícia de les eleccions a la presidència del FC Barcelona és que hi haurà ruptura. En l’opinió pública s’ha instal·lat la idea quasi unànime que això és un cara a cara entre Victor Font i Joan Laporta, i quan en un procés electoral la competició entre dos pren aquesta força, els altres candidats ho tenen molt difícil per treure el cap. Potser en el tall de les signatures apareix un tercer+, però segur que no amb capacitat de fer ombra als dos corredors que encapçalen la cursa.  

Dèiem que la ruptura està assegurada perquè tant Font com Laporta representen un tall sec en relació al bartomeurosellisme que va heretar el millor equip de la història i un club en estat de gràcia i ha deixat la ruïna esportiva i econòmica que tots coneixem i que amenaça seriosament el futur del Barça com a entitat esportiva competitiva. Ni en els equips directius dels dos candidats, ni en els missatges, ni en el programa hi ha rastre de continuisme. I tots dos beuen d’una mateixa filosofia, que reivindiquen sense complexos: un cruyffisme adaptat als temps que corren. El dia 24 de gener (si és que finalment el virus deixa votar), guanyi qui guanyi, guanya Johan Cruyff.

Amb aquesta tranquil·litat d’esperit, doncs, als barcelonistes els toca decidir si l’un o l’altre. Laporta ha plantejat una campanya que podríem anomenar de mascle alfa, i que anticipa el que serà el seu mandat si guanya. No s’ha envoltat de perfils potents i no ven equip de gestió. Pràcticament ni tan sols ven propostes d’actuació. Ven Jan Laporta, l’home que va posar de genolls el madridisme i que promet tornar-ho a fer. El plantejament és intel·ligent, perquè després de les humiliacions patides els darrers anys, rematades pel 2 a 8 contra el Bayern i pel conat de sortida de Messi, l’enyorança dels temps de Laporta es multiplica exponencialment entre els barcelonistes. Vam ser tan feliços, que buscar la solució en l’home que va liderar aquella felicitat sembla d’allò més raonable. Com ho farà? Als seus estrategs de campanya els sembla que no li cal explicar-ho, perquè ja ho va fer una vegada.

Víctor Font juga un altre partit. Conscient que no pot competir en carisma, competeix en equip i projecte. Ha incorporat perfils molt potents al seu equip directiu (Antoni Bassas, Toni Nadal, Ramon Cugat…), gent amb àrees d’expertesa molt concreta i trajectòria professional impecable. Ha estat transparent mostrant l’organigrama de l’àrea esportiva fins a l’últim detall, i tots els noms que hi surten porten a la recuperació de la idea de futbol que va convertir el Barça en el millor equip de la història. Ha explicat millor que ningú l’evolució moderna del negoci global del futbol, i és convincent quan explica la seva estratègia empresarial per convertir el club en líder mundial en ingressos. I, per molt que els interessats estiguin obligats a marcar distàncies per respecte als seus compromisos contractuals actuals, té a Xavi Hernández i Jordi Cruyff. Tot plegat fa que, paradoxalment, la de Font sigui la candidatura que més s’assembla al que va representar la proposta renovadora, professional i guanyadora de Laporta “i els nois del power point” al juny de 2003. 

Sí, aquest és un article d’endorsement a un candidat, Víctor Font. Em sembla que és, clarament, el president que pot afrontar millor les necessitats i reptes del Barça d’avui. Però també és un article per expressar l’alegria que em produeix saber que, guanyi qui guanyi aquestes eleccions, guanyen els bons.

Comentaris

    Damià 18/01/2021 4:23 pm
    Eduard Voltas, si el seu candidat és Víctor Font, vol dir que ho és d'ERC. El meu és Jan Laporta i ara ho tinc doblement més clar: Jan Laporta. Amb total seguretat.

Nou comentari