I per a què una ‘fintech’ comunitària?

"Una 'fintech' comunitària posa la força de la iniciativa privada al servei de millorar la vida financera i econòmica de tothom"

El que diré ara sembla una paradoxa però no ho és. En el moment de major revolució tecnològica, on cada vegada tenim més eines i tecnologies que ens poden canviar la vida, just en aquestes circumstàncies, la realitat, tossuda, plena d’injustícia social, fa cada vegada més evident que els rics són cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres. Per tant, més eines i cada vegada més mal repartides i sense arribar efectivament a tothom.

Així, encara que la tecnologia existeix, com en la resta de béns, el seu accés es fa cada vegada més difícil per a una gran part molt important de la població. De fet, això no només passa amb la tecnologia, sinó amb tot. La distribució dels béns tangibles i intangibles és més injusta que mai. La desigualtat cada vegada és més preocupant en tots els àmbits, i es pot considerar global. No cal buscar molt per a trobar evidències d’aquest fet. 

I ara anem a aspectes clau en la vida de les persones, les seves finances i economia. Sense una bona salut financera la llibertat de cadascú és més utòpica que real. Sense recursos bàsics, i tal i com està estructurat el món, aquests serien els diners disponibles, les persones no ens podem desenvolupar. I qui s’ocupa dels nostres diners? Les entitats financeres comercials i els Bancs Centrals (i a Europa, bàsicament, el Banc Central Europeu). I com es vehicula una bona salut financera? Doncs en primer lloc a través de l’accés a un compte corrent i un mitjà d’intercanvi de diners, fàcil, àgil i assequible per tothom (les noves tecnologies això ho faciliten molt). I en segon lloc, l’accés a la formació relacionada en totes les qüestions que tenen a veure amb l’estalvi, la inversió, i la salut financera. Per tant, dos aspectes són fonamentals, l’accés a un compte corrent bàsic i la formació financera a l’abast de tothom. 

Accés a un compte corrent bàsic

Però seguim amb les paradoxes. En el millor moment en què això podria passar, seguim sense que passi. Anem al compte corrent bàsic. Qui ens hauria de donar accés al compte en aquestes condicions? Els actors del sector, és a dir, els bancs comercials, i els bancs centrals com a supervisors fent que passi.

Si mirem la regulació espanyola, el 2017 es va aprovar el Reial decret-llei 19/2017 que entrava en vigor el novembre del mateix any. S’hi incorpora la Directiva Comunitària del 2014 sobre el mateix tema. Tenia el doble objectiu de potenciar la inclusió financera i el mercat europeu. Així es vol garantir el dret universal a un compte de pagament bàsic, així com saber-ne les comissions relacionades amb el seu ús, de manera transparent. Però aquest accés al final no és cert del tot. Les comissions bancàries són elevades, inesperades, mal informades i de transparència més aviat poca. 

Però a més, segueix havent-hi persones a qui se’ls fa complicat tenir accés a un compte corrent, per aspectes relacionats amb la seva situació personal. Per posar un exemple viscut darrerament, s’ha vist com molts ciutadans no podien renovar el NIE per una gestió ineficient del procés. Això els ha portat a trobar-se sobtadament els seus comptes bancaris bloquejats, en molts casos sense avís previ i amb situacions d’indefensió impròpies d’un país desenvolupat. La tecnologia que hauria de servir per millorar la vida de les persones, no s’empra en aquesta direcció, eternitzant situacions que no haurien ni d’existir. I el sector bancari què fa? Ho denuncia? Ajuda? Bàsicament no. En comptes de ser un actor que ajudi a resoldre aquests temes, si més no a denunciar-ne l’existència, incompleix sistemàticament aquest accés que hauria d’estar garantit. Sembla que no creguin que tenen el deure de garantir aquest accés, sinó que defensen els interessos dels seus inversors, i prou. 

Formació financera accessible i universal

Es parla molt d’empoderament, però, perquè existeixi, la gent ha de poder escollir amb criteri, i per crear aquest criteri cal disposar d’informació i formació. Una part de la informació relacionada amb el diner està concentrada en poques veus i a més tampoc es distribueix. 

Es pot posar un exemple extrem del tema: la tecnologia blockchain aplicada a les finances (Defi). És un tema encara molt desconegut i en canvi la primera criptomoneda descentralitzada, i la més coneguda, el Bitcoin, és ben viu des del 2008, amb la publicació de l’article autoritzat per Satoshi Nakamoto. En fa uns quants anys d’això (Font: Satoshi Nakamoto, Bitcoin: A Peer-to-Peer Electronic Cash System, 2008, www.bitcoin.org). Actualment passen coses extraordinàries relacionades amb aquest tema, i és que un estat adopti el bitcoin com a moneda de curs legal. Que l’intercanvi d’aquesta i altres criptomonedes estiguin integrats en moltes altres aplicacions (s’ha anunciat recentment que usuaris de Twitter i Apple, ho podran fer mitjançant Strike, per exemple).

Per tant, la informació disponible de molts temes i la seva valoració està molt mediatitzada pels interessos dels operadors actuals, essent gran part de la mateixa poc accessible, poc compartida i poc debatuda. En definitiva, sense capacitat de que les persones puguin formar-se, i sobre tot, formar-se un criteri. 

Això passa amb la major part de formació relacionada amb els instruments d’inversió i d’estalvi, reservats normalment a incrementar la fortuna dels que més tenen, sense opció de que la major part de les persones se’n puguin beneficiar. I no sembla que els actuals actors vulguin canviar-ho. 

Sí que a nivell de formació secundària s’ha intentat incrementar aquesta competència. Les dades de l’informe PISA dels països de la OCDE mostren que els estudiants espanyols tenen una evolució irregular de les competències financeres, Espanya obté 484 punts el 2012, 469 el 2015 i 492 el 2018, respectivament (Font: https://www.oecd.org/pisa/). De fet, a Catalunya s’ha incorporat aquesta competència en finances de manera obligatòria des del 2015 a la formació secundària. 

Fintech’ comunitària, emprenedoria financera i tecnològica al servei de les persones

Tothom hauria de tenir les eines necessàries perquè la seva economia i les seves finances fossin saludables. Poder-se garantir una vida digna amb certa llibertat. 

Però sense la iniciativa privada i la innovació, avançar es fa complicat. Per aquest motiu, les iniciatives privades han de donar resposta a les necessitats reals de la gent. I de fet, ja existeixen start-ups on un grup d’emprenedors sumen esforços per poder generar respostes a les necessitats no satisfetes del mercat. Ara bé, els beneficis generats són normalment per als creadors de la solució, en gran mesura. Això està bé? Doncs sí. És millor que existeixin solucions per als clients que no pas que no n’hi hagi. Per tant, sempre és millor tenir start-ups i que és creïn empreses que no pas no tenir-les. Tot i així, en un tema tan important i que afecta tothom com és la salut financera es pot anar un pas més enllà, i es poden crear aquestes empreses des d’una altra perspectiva generadora de més justícia social, pel bé comú.

És aquí on entra el concepte de comunitat. En una comunitat, és la mateixa comunitat la que agrupa experteses per tal de donar les respostes a les necessitats de tota la comunitat. I per tant, en una start-up comunitària és tota la comunitat qui genera allò que la comunitat necessita. I si a l’emprenedoria comunitària li sumem la disponibilitat tecnològica, eines per desenvolupar aquesta comunitat i les solucions als problemes relacionats amb les finances, aquí neix el concepte fintech comunitària. Aquest és el repte, i aquí és on s’enfoca 11Onze fintech. Una nova categoria de fintech. Una nova categoria per com es resolen les necessitats que els actors tradicionals del sector financer no estant resolent. La força de la iniciativa privada al servei de millorar la vida financera i econòmica de tothom, per generar una millora tangible en la justícia social. Finances i tecnologia des de i per a la comunitat. 

Comentaris

    Gonzalo 27/09/2021 3:49 pm
    En una cosa estoy de acuerdo con la vende humos esta....una cuenta corriente básica. Esa cuenta corriente tiene que estar al nivel de los que van a meter sus nóminas, ingresos, etc.. Cuenta básica. Básicamente para cortitos de mente. Cuenta básica. Os lo dicen en vuestra cara, y aplaudis con las orejas. Os están llamando "básicos*. Bultos. Que sois unos bultos. Que solo servís para poneros un huevo frito de papel encima de la cabeza mientras berreais andapandanchia.
      Gonçal 28/09/2021 7:27 am
      També parla de FORMACIÓ ,però amb la meravella de comentari que has fet ja es veu que tu ja estàs DEFORMAT
        Gonzalo 28/09/2021 11:01 am
        Le dijo la sartén al cazo
    Anònim 27/09/2021 4:09 pm
    Se podría decir lo mismo con muy pocas palabras. Pero parece ser que la palabrería está de moda.
    SpaniardsGoHome 27/09/2021 5:08 pm
    Jo em demane què c... vénen a fer a aquesta web tots aquests Espanyols a penjar-hi comentaris en Espanyol. L'única explicació és que treballin per als serveis espanyols. Cap Català els llegeix llur merda. Però continuen penjant-hi comentaris. Només si et paguen fas això.
      Gonzalo 28/09/2021 2:05 pm
      Sabes que este diario digital recibe subvenciones de la generalidad catalana? Pues entonces tengo el mismo derecho que tú a escribir aquí. Esa es la libertad de expresión que os gustaría. Todos lo que no estamos de acuerdo con vosotros, calladitos.
    Jordi (Català i Suís) 27/09/2021 5:16 pm
    De La Caixa en dèiem "Alí Baba i els quaranta lladres" i recordo que sort que vaig tancar el compte fa molts anys perquè una volta vaig fer una transferència des de CH i em van robar un fotiment de calers. Després ja vaig començar a utilitzar la Maestro de dèbit que els Bancs Suïssos només et cobre CHF 5 per operació. Els Bancs catalans sempre han tingut la tradició espanyola: robar el client. És cultural. No hi poden pas fer altra cosa. Quan comparava les comissions dels comptes a CH i al compte a CAT i li deia al gerent del banc català, ell em deia que sempre havia estat així. Estafar i Robar és el leitmotiv del Cul d'Europa, dels Espanyols. Si aquest banc 11Onze vol canviar la cultura bancària a CAT potser esdevindrà com a la banquera francesa a principis del segle XX que la Rommy Schneider va encarnar al film "La Banquière": la resta de bancs van complotar per anorrear-la i ho van aconseguir.
    bitcoiner 27/09/2021 5:27 pm
    però és que amb Bitcoin no cal ni Onze, ni fintech, ni pseudo-banca de cap tipus; així ho estan veient a la República del Salvador ara, i des de ja fa temps al cantó suís de Zug
    Jordi (Català i Suís) 27/09/2021 5:28 pm
    Sabeu l'acudit de la reunió de la Cosa Nostra per planificar l'assalt a un Banc per tenir molt de cash ? L'advocat de la Cosa Nostra s'escolta els mafiosos i a la fi aquests li demanen què en pensa. Resposta: per què arriscar-se tant assaltant un banc quan tenim el capital per crear-ne un i guanyar molts més calers de forma contínua i amb tota legalitat ? L'acudit m'arribà d'un banquer català.
    Jordi (Català i Suís) 27/09/2021 5:50 pm
    El site d'11Onze m'agrada perquè no hi ha pas l'opció de llengua "Espanyol" visible. Malhauradament les opcions de llengua són més avall. Em demane per a quan hi haurà un Banc només per als Catalans. Dic Catalans i no pas la collonada "catalanoparlants". Doncs un banc on l'única llengua sigui el Català. Hom podria afegir l'anglès però hi tindríem una pila de Colons Espanyols infectant-ho tot.
    Narcís 28/09/2021 7:11 pm
    Majoria aclaparadora de ciutadans/ clients no poden practicar cap mena d' economia ni de bon tros finances . . massa fumen si estalvien un no res per a casos d' urgència greu ! PD : i què dir- ne de ' Fintech ' quin fos . . .

Nou comentari