Contra el meu instint natural, avui parlaré en primera persona. En primera persona del plural, per referir-me a l’ofici dels periodistes, en hores baixes pel que fa al prestigi. Aquesta última setmana s’ha sabut que, contra tots els pronòstics, un jutge espanyol s’ha sentit obligat a admetre una querella vinculada a l’Operació Catalunya. Fins i tot ha ordenat les primeres imputacions com a investigats dels presumptes implicats, entre els quals hi ha el protagonista absolut de la guerra de les clavegueres de l’Estat contra Catalunya, el comissari, ara jubilat, José Manuel Villarejo. I és precisament gràcies als àudios que Villarejo va gravar al llarg dels anys i que El Món ha publicat que Sandro Rosell ha pogut presentar i defensar aquesta querella, que ara estudia seriosament un jutjat d’instrucció de Madrid.
L’equip legal de Rosell, format per Jordi Pina i Pau Molins, ha anat a parar a aquest jutjat després de la negativa de l’Audiència Nacional a incorporar el cas en la macrocausa Tàndem, en què Villarejo està imputat en tota una col·lecció de peces separades. Però el mateix magistrat, que també ha rebutjat la querella dels empresaris Sumarroca, ha acabat reconeixent que hi ha indicis de delicte, encara que no es puguin afegir al sumari Tàndem perquè creu que els fets no són connexos. De manera que els Sumarroca també han anat a parar als jutjats d’instrucció de Madrid. I darrere seu s’hi afegiran una llarga llista més de querellants, entre els quals hi haurà l’exconseller Jaume Giró i, molt probablement, l’expresident Artur Mas.
Tot aquest escampall d’escàndols que ara van donant forma al que podria ser una macrocausa contra l’anomenada policia patriòtica de l’època de Mariano Rajoy han sortit a la llum perquè El Món n’ha publicat els àudios i les anotacions de l’agenda de Villarejo, que són proves difícils de rebatre. De la mateixa manera que altres mitjans han fet públics altres documents referits a altres branques de la feina de les clavegueres de l’Estat i que un mitjà de prestigi internacional com The New Yorker hagi fet aflorar el Catalangate de Pegasus.
Avui, Quico Sallés, que és qui ha anat destapant aquests documents sonors –molts dels quals en dinars molt distesos i amb llenguatge tavernari– publica la conversa que va ser el moment zero de l’Operació Catalunya, on tres alts càrrecs del ministeri de l’Interior de Fernández Díaz decideixen agafar les regnes de la guerra contra l’independentisme perquè els semblava que el govern de Rajoy no fa res i està “indefens”.
Com ha passat altres vegades, la pressió del periodisme acaba portant al jutjat maniobres il·legals i indefensables d’un Estat, en aquest cas l’espanyol. És la feina dels periodistes i hauria de passar més sovint.
11
1
