No recordo cap thriller, cap novel·la o pel·lícula de suspens, en què un enorme vaixell perdi l’orientació i embussi un canal. No m’estranya que ningú en vulgui fer espectacle, perquè la cosa no reuneix la més mínima dimensió èpica. Segurament es tracta del desastre més estúpid, maldestre i potiner que ens puguem imaginar. Per això a molta gent li pot fer certa gràcia, i la prova és la quantitat de memes i conyes que corren per les xarxes. I diguem-ho clar, l’accident té un punt tragicòmic; una balena de ferro, més grossa que l’Empire State Building de Nova York (en horitzontal) va i es mareja una mica. Com que el canal té la maleïda sort de ser més estret que no pas l’eslora del buc, aquest canal, prodigi de la tècnica com n’hi ha pocs, queda del tot bloquejat.
Així de fàcil, i llarga glòria al buc de bandera panamenya Ever Given (Donat per sempre… no et fot, que li diguin al canal de Suez). Demà en farà una setmana i van dient que ara sí, ara sí de seguida, però no s’acaba de desembussar aquesta artèria vital per al comerç mundial i les relacions internacionals. Recordem que construir-lo va costar milers de morts, i que les grans potències es barallen pel canal de Suez des de la seva creació, fa 150 anys. Hi ha hagut dues, si no tres guerres, per controlar aquest filet d’aigua que connecta les grans rutes marítimes del món. Hi passa el 12% del comerç mundial, el 30% dels contenidors i el 10% del petroli. Diuen que si passa més d’una setmana bloquejat, i l’economia mundial farà aigües.
Com pot ser que passin aquestes coses, es pot demanar el ciutadà de peu, que ja fa un any que assisteix atònit a la devastació monstruosa d’un bitxo microscòpic del qual ningú no n’hi havia parlat en la vida? Després del drama del virus, ara l’opereta del vaixell borratxo? Com pot ser que no es puguin preveure coses tan simples i tan destructives? El cordó umbilical de la Mediterrània ha quedat escanyat de la manera més tonta, i ja tens més de tres-cents vaixells fent cua a banda i banda, carregats de menjar, de fuel, de roba, de vehicles, d’ordinadors i de microxips. I algun país que ja s’ha vist forçat a racionar la benzina.
Com ha pogut passar? Els experts no es posen d’acord. Uns diuen que hi ha hagut errades humanes, i altres diuen que no, que tot és culpa del vent i del mal dia. Una tempesta de sorra a aquella banda del món pot ser molt viciosa, ennuvolant la visió i empenyent l’embarcació fora del seu rumb. Sembla que els nou pisos de containers no han ajudat gaire, atès que fan una alçada més que respectable, i en cas de ventada poden actuar com una gegantina vela major. En fi, que entre una cosa i l’altra la bèstia ha girat més del compte, i un cop tens el morro i la cua ben clavats a la sorra, no hi ha remolcador que ho resolgui.
Però a veure, això no havia passat mai abans? Doncs agafeu-vos; sí, i tant, a Suez ja havia passat com a mínim tres vegades. I no estem parlant de l’època de Lesseps, no, ha estat recentment, perquè abans els vaixells eren més curts que l’amplada del canal i, és clar, no s’hi podien quedar travessats. Tenim constància que ja va passar el 2004 amb un petroler, tres dies encallat; i el 2006 i el 2017 amb vaixells de càrrega molt semblants a l’actual, però durant unes hores. És a dir; que hi ha hagut uns quants precedents, no es tracta de res nou i, pel que sigui, aquest cop la solució està trigant més del compte. I ja està, ningú no ens va prometre que aquest món seria cada dia més raonable.
El ciutadà simple suggereix sortides simples. Podrien fer els vaixells més menuts, com abans, i així el canal donaria prou per fer-hi girs acrobàtics. O podrien fer el canal més gros, obtenint a la pràctica amb el mateix resultat. O podrien obligar els catxalots a fer tota la volta al continent africà i oblidar-se del canalet aquest, com fan aquells pobles que volen viure tranquils amb els camions. O no ho sé, podrien posar-hi un pessic de tecnologia, o aquells neumàtics tan simpàtics que posen als molls per tal que els vaixells rebotin, o…. Bé, tant és, tampoc no podem anar donant lliçons, ja que poc o molt ens passa a tots. Som mortals, i tenim el costum de tornar a ensopegar amb la mateixa riba o encallar-nos en un got d’aigua.
1 
