La secretària d’Ensenyament de CCOO al País Valencià, Xelo Valls, deia aquest dijous que la conselleria del ram a la Generalitat Valenciana (del PP) ha topat una “una força que no s’esperava” dels docents en vaga. A Catalunya, la seva organització és una de les dues que va signar de seguida un acord amb el Departament d’Educació (del PSC), però els sindicats majoritaris eren uns altres i també aquí el Govern ha trobat una mobilització que no preveia. Mentrestant, a les Balears (amb govern del PP), el 80% dels mestres i professors que van participar en la consulta del SIAU han votat a favor de la vaga indefinida. Tres territoris maltractats pel sistema de finançament espanyol, amb una llengua comuna i una història compartida –és a dir, una nació–, agermanats ara per la crisi del sector educatiu, que és molt més que un sector. Pel que fa al descontentament social, és un dels sectors sentinelles. Els Països Catalans –governats per partits que diuen ocupar-se de les qüestions del dia a dia perquè la qüestió nacional no existeix–, immersos en una crisi desbocada en un dels pilars del que s’havia anomenat estat del benestar.
La pau social garantida amb fons públics s’esquerda perquè els fons públics són insuficients des de sempre i encara més quan complexitat social creix. I cap dels tres governs autonòmics implicats aixecarà el dit que per assenyalar que el dèficit fiscal crònic és el problema real, ni aixecarà la veu per reclamar una solució estructural. L’executiu català, que se sosté gràcies a un partit independentista, ha deixat de banda la reivindicació retòrica per un nou finançament –amb anunci televisiu inclòs. I els executius del PP posen l’accent en el rebuig d’un finançament “singular”, encara que sigui un cafè per a tothom.
Com que ni poden ni volen plantar cara a l’Estat, els tres executius han optat per enfrontar-se cadascun amb els seus docents. I el conflicte s’ha tornat especialment virulent al País Valencià –amb una manifestació massiva rere una altra, una acampada i desenes d’equips directius dimitint– i a Catalunya, on el govern va voler boicotejar la vaga dividint els sindicats i només va aconseguir crispar encara més el col·lectiu. En tots dos territoris, a més, hi ha hagut intervencions policials que han fet saltar les alarmes. I, aquest dijous, l’última bomba ha esclatat a Catalunya mentre es tombaven les esmenes a la totalitat i es dona via lliure als pressupostos d’Illa. Els docents han dit ‘no’ al preacord assolit divendres passat amb la conselleria d’Esther Niubó i han clavat a l’executiu una estocada que no havia previst. Simultàniament, una marea verda de docents mobilitzats envaïa el centre de València. Tenen al davant una revolta que recorre els Països Catalans i no la volen veure.
