Eleccions per no elegir res

És evident que s'ha acabat la pista i l'avió no s'enlaira, per manca de potència

Els partits (desunits) del Govern (provisional) de la Generalitat (bloquejada des de dins i des de fora) han intentat l’enèssima jugada astuta, amb la desconvocatòria de les eleccions, i el tret els ha sortit per la culata. Una vegada més, no han sabut calibrar a què s’enfronten, convençuts que això del dilema “o salut o eleccions” els permetria prendre’ns el pèl a tots plegats, per variar, i fer descarrilar una bona jugada tàctica del president Sánchez.

Seguiran insistint en els arguments de sempre: que si això és un segon 155, que si els jutges fan el que els surt de les togues… Aquesta vegada, però, no se’n sortiran, perquè no s’ho creuen ni ells.

És evident que s’ha acabat la pista i l’avió no s’enlaira, per manca de potència: el precipici comença no gaire més enllà i hi anem directes.

Però no tot ha de ser, per força, deprimir-nos amb el crepuscle d’una època, de camins sense sortida que no es podran mantenir indefinidament.

Anem, doncs, a veure què ofereix l’Espanya oficial davant d’una de les millors oportunitats que han tingut i tindran de deixar fora de joc l’independentisme i convertir-lo en una mena de malaltia crònica, emprenyadora però suportable.

A algú li sona una proposta, ben plantejada i endolcida amb alguns caramels, per rematar la feina de la piconadora dels darrers anys? Si algú la troba, sisplau, que la comparteixi, perquè per la part espanyolista, constitucionalista, centralista, unitarista o com se’n vulgui dir, no hi ha ni una sola idea, ni una, que sigui una proposta seductora.

Falten quinze dies per a les eleccions, no hi ha temps per treure gaires conills del barret del mag. No hi ha cap proposta per la part unionista. Cap. Només saben repetir el que ja han dit milers de vegades: vaguetats i tòpics de pa sucat amb oli sobre reconciliacions ensucrades, sobre sumar, sobre anar de bracet ves a saber on… És evident que ara no poden prometre ni indults ni amnisties, perquè encara no han guanyat la guerra. Però podrien prometre altres coses. Infinitat de coses, fins i tot si ja saben que no les pensen complir.

Fem un exercici, a la llum del que diuen les darreres enquestes, estiguin més o menys cuinades. Hi ha un forat immens per a un gol com una casa a la porteria indepe. Comences a prometre carreteres i ferrocarrils, a dibuixar pactes fiscals més justos, a dissenyar aquestes tramposes “cogovernances” com la de la covid, i ja vas bé. Després hi afegeixes alguna cosa antiga, com allò de portar el Senat a Barcelona o no sé quina agència estatal a Picamoixons o altres bajanades per l’estil. Ah, això sí, caldria també prometre alguns centres tecnològics, cosa que sempre queda bé i no costa res.

A sobre, hi poses unes gotes d’afecte lacrimògen, nosaltres que fa tants segles que estem units, i ara ho hem d’engegar tot a fer punyetes per unes petites desavinences? I finalment, que ja se sap que el punt feble dels catalans és la llengua, ofereixes plenitud lingüística, sobirania educativa (amb uns quants temes obligatoris, perquè els catalans no s’embalin massa) i unes quantes propostes simbòliques tan llamineres com intel·ligents… I ja tens bastit un programa electoral amb elevadíssimes probabilitats de reeixir.

Si haguessin entès Catalunya, si els preocupés entendre-la, si no penséssin que la poden guanyar per la força bruta i a un preu molt més baix, aquest seria el programa d’Illa. I tindria el suport de Vox, Ciudadanos i el PP: tot per la pàtria, oi?

Una oferta com aquesta, esbossada no com una caricatura sinó ben construïda, encara que no sigui massa creïble, seria imbatible. Davant del buit estratègic de l’independentisme (no serà que no el plorem…) i la trista buidor partidista que ha desgavellat el catalanisme per a una o dues generacions, l’oferta d’una nova Espanya seria temptadora… Sí, sí, podem estar segurs que ens aixecarien la camisa, però funcionaria.

Per què no ho fan? Molt senzill: per què comprar caríssim el que ja tens molt més barat, amb una mica més de mà dura i de paciència?

I encara més: per què plantejar una nova Espanya, que els fa una mandra infinita, si això de Catalunya ha esdevingut un bucle que no va enlloc?

Per això les eleccions del 14-F no serviran per elegir res, sinó, com a molt, per seguir com estem. El desempat és encara lluny i encara ens pot sortir més car, sobretot si seguim igual.

Comentaris

    maig 55 30/01/2021 2:19 pm
    Lúnic que ens queda fer es votar a Puigdemont i Laura Borràs. Pot ser que seguim igual, però si no guanyem i seguim emprenyant, com bé dius a l'article, ens piconaran.
    Ramon 25/01/2021 2:02 pm
    El saben?, aquell que diu dels dos homes que caminen per la Diagonal i un tota l'estona va fent un sorollet amb la boca: "Tchk, tchk, tchk". Fins que l'altre, tip, li diu que pari ja. El primer replica: "Ho faig per foragitar els elefants!, tchk, tchk". "Però si a Barcelona no n'hi ha!". "Ho veus, com funciona, tchk, tchk...". A mi em recorda els independentistes explícits del Fossar, quan pretenen que ara hi ha més independentistes gràcies a llur militància dels anys 80.
    Ramon 25/01/2021 1:56 pm
    Tant Jordi Pujol com ERC tots aquells anys pensaven que "la independència ara no toca". I tenien raó. No tocava. Tant ERC com Jordi Pujol l'encertaven de ple. No, la independència llavors no tocava ni de conya. Llavors el que tocava era eixamplar la base. Que és el que van fer tant Jordi Pujol com aquella ERC. Eixamplar la base. Lluitar contra el Règim del 78. Això és el que tocava. I això és el que van fer (o almenys, el que van intentar).
      Si noi, 25/01/2021 2:17 pm
      pels Pujol només tocava omplir-se les butxaques amb els minsos recursos que arriban a Catalunya.
      29
      27
      Respon
        Ramon 25/01/2021 2:52 pm
        Aquesta burrície no sembla de militant de base d'ERC. Aquesta burrície tan extrema sembla més de càrrec.
    Un recordatori pels nostrats corruptgents Ramon el fatxa i aquest que escriu sense sentit i de cada 5 paraules 6 son insults 25/01/2021 12:36 pm
    El Poc honorable Pujol va governar duran 23 anys, quan li parlavan de la independència de Catalunya sempre responia "ara no toca". El Poc honorable Miss Catalunya sempre ens deia "feu-me confiança" i ens va organitzar una costellada de 3 respostes per fer content al Cerillo, després trencà la paraula donada d'eleccions inmediates després de "la Consulta" per aconseguir la "unitat" amb xantatge, gràcies CUP per enviar-lo a la paperera de la història. El succeí un batxiller que va suspendre la DUI en segons i va fugir deixant-ho tot empantanegat. Fuigpelmón també va triar hereu (costum corruptgent que demostra en quina democràcia creuen), al pallasso Torra que només començar ja donava pistes del seu tarannà, el primer acte oficial va ser inaugurar els Jocs del Mediterrani amb el Preparao VI, al migdia va trencar per tv amb la corona i per la nit seia cufoi al costat del Borbó, va seguir fent el ridícul amb les pancartes per acabar obeint, el soci forçat amb xantatges va aconseguir una taula per parlar de TOT amb Madrit i el pallasso va tenir un atac de banyes per no ser ell el que ho va aconseguir, des del primer moment va fer tot el possible per rebentar-la cosa que a Madrit ja els anava bé, seguia presionan als socis perquè desobeissin quan ell mai arribava al final i com els socis ja estavan escaldats del personatge va decidir finiquitar la legislatura, Fuigpelmón veia que les enquestes no els eren favorables i el va renyar, el pallasso obedient mai va convocar-les, preferia el 'martiri', que Madrit el cessés i tornar a deixar-ho tot encara més empantanegat amb la pandèmia. Encara hi ha algú amb cervell propi, no adoctrinat, que cregui que els corruptes que van pujar al carro indepe quan van queda amb el cul a l'aire per molts cassos de corrupció vulgui la independència de Catalunya?
    22
    36
    Respon
      Ramon 25/01/2021 2:02 pm
      Perdona, però ara m'has agafat distret. Podries repetir-ho?
        Ramoneta i puta 25/01/2021 3:38 pm
        Només cal que ho tornis a llegir, si vas serè és clar!
    Luisnomeacuerdo 25/01/2021 11:33 am
    Esa fibra en el desayuno... deja de tomar tanta butifarra y toma más kiwis que tienes una carita de pena.
    Gerard 25/01/2021 10:28 am
    A diferència d'altres comentaris, estic totalment d'acord amb vos... Tal qual... Hi ha qui es creu que en voler-ho molt fort molt fort i menystenir l'adversari les coses són distintes del que sóm... Com per altra banda ens van fer voler creure infantilment en el seu moment i del que alguns encara viuen (políticament)... Sense deixar de normalitzar-ho tot; política sí, però també vida, esbarjo, tributs, feina... Disposició individual i col.lectiva d'anar substutint els que vagin entrant a garjola en una roda sense fi... No els cal ni despetinar-se per seguir fent el que els surt quasi a devolver i en certa forma blanquejats per la nostra passivitat col.lectiva i acatament de facto de totes les indomínies que els hi venen de gust... Sense trencar els ous, i sobre tot sense trencar-nos-els, mai farem cap truita... Ans el contrari, cada cop serem més febles... En un procés assimilador que per desgràcia està encara més avançat per altres pobles germans de la península. Sense arriscar tots, i dic tots... de dalt a baix, d'esquerra a dreta... mai assolirem res, menys revertir el procés d'assimilació... que s'ha accelerat des de que van veure que el Procès -si és que ja no ho tenien clar de molt abans- era una mena de farol de botifarranum (amb algun honorosa excepció)... per si sonava la flauta i s'acollonien ells abans que no ho féssim nosaltres. Una mena de compte del rei nu, però a la Catalana... Potser és que encara no passem prou gana i tenim massa a perdre individualment per engegar la revolució que cal per empoderar-nos, perdre la por i buscar una oportunitat real...
    ciutada del mon 25/01/2021 9:45 am
    jajajajajaj ja ni el hiperventilat rovira, es creu la indapandenchia, ni la republica ni totes aquestes milonges, l'altre dia un estudi deia que nomes el 5 per cent dels catalans creuen que seran independents en un plac breu una decada o aixi, jajaja ara que ha desertat ja l'hiperventilat rovira deuen ser el 4 per cent hahahah anem a mes indepres , en fi sempre quedara l'espot i la orriols, jajaja mes o menys un 1 per cent.
    no 24/01/2021 11:27 pm
    No, l'article erra en massa coses per a ser util per a ningú. Com a molt dona algunes idees a l'equip electoral de l'enterramorts i en Trump-sanchez-tot pel poder.
    Doctor Strangelove 24/01/2021 10:56 pm
    Sort que a gentola com tu els hi queden tirant llarg 15 anys. La Catalunya de veritat l'hem de fer la gent que estem en actiu produint i pagant talossos com el columnista aquest. Nosaltres, els que pugem el país, només volem una cosa: què no ens toquin allò que no sona! Doc.
      Ricard 25/01/2021 10:12 am
      Als catalans la llengua els importa un rave. Prova d'això és que el 99.99% es passen a l'acte al castellà així que algú a Catalunya se'ls adreça en aquesta llengua. La cantarella de la defensa de la llengua els catalans la utilitzen simplement per marcar paquet tribal, identitari. Pura folklorització, que és per cert la mentalitat enemiga a fer un estat independent. Per això per desgràcia no ho sereu mai, d'independents.
      Ostia puta! Doc, com t’ha enxampat en Ramon. 25/01/2021 8:50 am
      Per cert, que no s’et oblidi que la meitat de les copes d’Europa del Ireial Merdrit son comprades i regalades...
      Ramon 24/01/2021 11:49 pm
      Les setmanes que el Madrid perd un partit no hauries d'escriure comentaris, doctor. I ja no diguem les que el Madrid perd dos títols. Et surt un personatge odiosíssim.
    Osti noi, sort que no et presentes com a candidat!! 24/01/2021 10:36 pm
    Gaires més com tu i no cal ni que votem, ja ens podem suïcidar directament. Ja ho sabem que estem fotuts i que serà molt difícil tot però una mica de ànims i coratge eh? Que durant molts anys hem guanyat i ells no s'han acovardit mai, al contrari, han lluitat i lluiten com a lleons. D'aixó si que ens poden donar lliçons, a veure si n'aprenem una mica.
    43
    42
    Respon
    ·"Però podrien prometre altres coses. Infinitat de coses, fins i tot si ja saben que no les pensen complir." 24/01/2021 10:23 pm
    Me temo que ese campo nadie puede competir con los políticos independentistas. Es la segunda especilidad de la casa, jinmediatamette despues del victimismo y justo antes del postureo grandilocuente. Aunque el orden puede variar, dependiendo del momento y del partido.
    127
    82
    Respon

Nou comentari