• Barcelona
  • Girona
  • Lleida
  • Tarragona
  • Tortosa
  • Mataró
  • Vic
  • Vilafranca del Penedès
  • Vilanova i la Geltrú
  • La Seu d'Urgell
  • Puigcerdà
  • Figueres
  • Gandesa
  • L'Hospitalet de Llobregat
  • Sant Carles de la Ràpita
  • Sant Cugat del Vallès
  • Terrassa
  • Sabadell
  • Granollers

El Tribunal Constitucional de Romania ha anul·lat la primera volta de les eleccions presidencials que es van celebrar el proppassat 24 de novembre, i la pregunta resulta obligada: hauria succeït alguna cosa semblant si en comptes de Georgescu, el candidat favorable a Putin, hagués guanyat l’europeista Lasconi? Perquè és evident que un resultat o l’altre no resulta indiferent per al futur d’Ucraïna, ni de l’OTAN ni de la Unió Europea, organitzacions aquestes dues a les quals Romania pertany i envers les quals la posició de Georgescu és evidentment crítica.

No s’havia produït una situació semblant en els 35 anys d’història democràtica de Romania, i planteja seriosos dubtes el procediment pel qual s’ha arribat a la conclusió de què la ingerència mitjançant xarxes socials i ciberatacs per part de Rússia fan impossible entendre democràticament legítim el resultat favorable a Georgescu, ja que l’òrgan constitucional no ha donat unes explicacions prou consistents per avalar la seva decisió.

Les preguntes s’hi acumulen: serà aquesta fórmula (anar impugnant qualsevol decisió democràtica que contradigui els seus interessos) l’única que tingui l’europeisme per enfrontar-se als seus enemics externs i interns? O és la mateixa Unió qui amb la seva actitud indiferent envers els problemes dels estats membres la que ha propiciat aquestes tendències que cada cop hi proliferen més i que allunyen Europa del seu somni federal i que fins i tot podrien fer col·lapsar el projecte de defensa dels països occidentals? En poques paraules: què succeirà si, repetides les eleccions, el resultat és el mateix?

Aparentment, lluny es desenvolupen processos i conflictes que, tanmateix, es troben íntimament lligats amb aquesta anomalia: Rússia i Iran semblen deixar caure el govern sirià, que sempre han emparat, en mans dels rebels afavorits per Turquia, i a Corea del Sud no queda massa clar si l’avortada llei marcial que havia declarat el primer ministre no responia a veritables amenaces d’una Corea del Nord empoderada pels mateixos actors. El tauler internacional resulta poc comprensible per al ciutadà corrent. Per això els noticiaris ocupen molt temps parlant-nos de les primeres neus de la temporada.

Comparteix

Icona de pantalla completa