El vector andorrà

"Òbviament, a Andorra li molesten les tensions independentistes catalanes, que posen en perill els seus delicats equilibris"

Dissabte, aprofitant els acords entre l’estat espanyol i l’andorrà, que van deixar en pilotes la tradicional miopia catalana, vam agafar el cotxe i ens en vam anar d’excursió a Andorra, amb totes les precaucions sanitàries del món. No podíem anar a Manresa, però sí a «l’estranger». Brillant, gràcies, Procicat, epidemiòlegs i «totòlegs» que continuen oficiant la cerimònia de la confusió i el caos, amb la millor de les intencions de les burocràcies que s’emborratxen dels seus protocols.

Arribes a Andorra ben d’hora, t’adaptes a les normes vigents, et meravelles d’haver traspassat la primera frontera estatal en més d’un any. Passeges, compres quatre coses, compares preus, recordes una mica aquells temps prehistòrics, quan hi anàvem a comprar mantega, whisky barat, tabac, benzina, xocolata, formatges de bola… I quan ens meravellava descobrir que els rètols o els senyals de trànsit es podien escriure en català. 

I així, passejant per l’avinguda Carlemany, de sobte, t’arriba la revelació: sí, és perfectament possible i viable un país independent que visqui en català a cavall d’unes quantes remotes valls pirinenques, amb una població de menys de cent mil habitants. Menys de la meitat que la ciutat on visc. Menys de la meitat de la població d’Islàndia. O el triple que Liechtenstein. Països i estats sòlids i viables, amb els seus pros i contres. 

Potser és una revelació que persones més espavilades han tingut molt abans, però a mi em va arribar aquest dissabte, què hi farem. Ho tenia tan a prop, era tan evident, que no hi havia ni tan sols pensat. Si Andorra és viable, Catalunya també, oi? Evident, descomptant el complex de superioritat català (especialment barceloní) que només sap veure Andorra com una mena de centre comercial i lúdic amb un paisatge bonic. Caldria recordar aquells temps en els quals si volies trobar alguna marca internacional havies d’anar a Andorra. Caldria valorar el benestar andorrà, amb els seus trets diferencials i contradiccions, que no té res a envejar al benestar català, espanyol o francès. Un benestar al qual hi van arribar força abans que nosaltres, catalans més aviat creguts, pel sol fet que eren un estat independent.

Però de Catalunya no en volen saber massa. Curiós. Els andorrans volen ser invisibles, gairebé, per sobreviure, fins i tot per ignorar que s’estan espanyolitzant. Han caigut sota la tutela d’Espanya, per negocis i interessos. Fa pocs dies han estat l’escenari d’una surrealista cimera iberoamericana. Fa poques setmanes van posar catifa vermella al que serà el darrer rei de Catalunya, Felipe VI. I als rètols de les carreteres hi posen, obsessivament, «Espanya», i mai «Catalunya».

Juguen al joc dels estats i s’entenen entre estats, tot i la desproporció evident. La seva història és, a més d’un fascinant exercici de supervivència del món feudal i de l’opressió del bisbe de La Seu, un magnífic joc d’equilibris entre dos monstres, Espanya i França, que s’han volgut menjar Andorra al llarg dels segles. Alguna cosa hauran fet bé, ja que han preservat una independència precària però també extraordinària. «Fer l’andorrà», anar a la teva, jugar als equilibris, els ha funcionat, per bé que els darrers anys han caigut clarament sota la influència d’Espanya, per allò dels negocis. Potser d’aquí a una dècada o dues jugaran la carta francesa o la del Vaticà, com sempre han fet. Sempre a la seva.

Però tu ets català i «fas el català» i vas de visita a Andorra  i comences a entendre que ells parlen d’Estat a Estat, per petits que siguin. I comences a pensar que això és part de la lliçó que aquestes valls del Pirineu poden donar a un país a vegades cregut, d’altres deprimit, que es diu Catalunya. Si no entens la teva geografia, si no jugues intel·ligentment les teves cartes, se’t menjaran els dos monstres que tens a les teves fronteres.

Òbviament, a Andorra li molesten les tensions independentistes catalanes, que posen en perill els seus delicats equilibris. Juguen a fer de falca contra Catalunya, si cal, arribant fins i tot a acords amb aquell patètic Rajoy, que alguna cosa bé devia saber fer, o amb l’hereu de l’emèrit. Catalunya els fa nosa, encara que parlem la mateixa llengua. I Catalunya no sap què fer amb Andorra, per bé que és un vector amb unes possibilitats immenses a escala mundial. Entre altres raons, perquè la Catalunya de Barcelona no respecta ni valora un petit país pirinenc, que parla català (cada vegada menys) i té un seient a l’ONU. Catalunya «està» des de fa molt onanista i capficada en el seu propi melic, mentre que el petit país andorrà juga al gran joc mundial, ens agradi més o menys.

Tenim tantes coses a aprendre d’Andorra…

Ens hem oblidat, tan pendents del nostre melic, de posar les antenes al País Valencià, a les Illes, a l’Alguer, a Andorra, a la Franja, a la Catalunya Nord, a l’antiga Occitània, a l’Aran i fins i tot a l’Aragó, sense oblidar, per descomptat, les vibracions del nucli carolingi d’Europa. I de fer-ho amb respecte als interessos de tots aquests territoris, que no estan obligats a admirar-nos ni a ajudar-nos. Sense una política internacional les nacions es condemnen a anar a cegues, sense aliances, sense complicitats, sense relats compartits i oportunitats de negoci.

La tecla de la història està en aquest teclat, però cal saber tocar-la. I mentre continuem tot el dia obsessionats amb el nostre melic no hi haurà manera de veure-hi més enllà. Hem d’aprendre a anar a Andorra i fer, més que de catalans, d’andorrans. Potser així, sense renunciar a res, veurem les coses d’una altra manera…

Comentaris

    Salvador 26/04/2021 4:47 pm
    El senyor Joan Rovira, un senyor de Barcelona que va d'excursió a Andorra, que no sap res de la seva història i es permet pontificar sobre els andorrans i el seu sistema de govern. Dediqui's a una altra cosa, sr. Rovira o bé estudii la història d'Andorra.
    Hace ya tiempo que los andorranos suspiran por ser parte de nuestra República. 26/04/2021 4:01 pm
    La capacidad de seducción del independentismo es ilimitada. Seque sus lágrimas, Sr Rovira.
    Jordi (Català i Suís) 26/04/2021 1:59 pm
    Recordo fa més de 20 anys un programa de la tv France 2 o 3 on un periodista visitava països i va anar a Andorra. Parlava amb un pastor andorrà i li va dir: "vous êtes des Catalans, n'est ce pas ?". I la resposta en francès fou "Oui, bien sûr !". L'article descriu bé el joc del Govern d'Andorra i encara descriu més bé la greu miopia i incompetència del sud català: llur manca total de visió d'Estat, de futur i amb l'únic objectiu d'assolir la majoria de vots a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, àrea a anys llum del que significa Andorra o el Nord de CAT sota administració francesa o l'Alguer.
    LLunyDeCat 26/04/2021 1:48 pm
    "...la Catalunya de Barcelona no respecta ni valora un petit país pirinenc.." És per allò que l'Eduard Voltas anomena "bosses de població que només veuen tvs espanyoles". La Catalunya de Barcelona i Rodalies (hi afegeixo Rodalies) és plena d'aquestes bosses de població que massivament viuen a "Espanya" i en "Espanyol" el 99% de llur vida. No cal cercar culpables d'aquesta situació. Ja ha estat diagnosticat abans: comportament lingüístic dels Catalans, vergonyós comportament de les elits catalanes a finals dels 70 fins ara combinat amb l'arribada massiva d'estrangers espanyols ( i llatins d'Amèrica). Recordo una família d'un barri popular (ja als anys 20) de Barcelona que tenien el primer cognom espanyol. M'explicaren que l'avi havia arribat amb 17 anys d'Espanya per construir un tren cremallera. I l'avi acabà militant a Estat Català i fer la guerra amb el regiment d'independentistes. Però això fou possible perquè l'emigració dels anys 20 no fou massiva com la dels 60. I a aquesta web hi tenim aquesta gent de les "bosses". És el resultat de la greu incompetència i manca de visió de futur de les elits allà als 70. No ve pas d'ara ni de fa 20 anys.
    Ricard 26/04/2021 1:11 pm
    Andorra és un pais tan infeliç que un pais veí li pot fer tancar un banc per pur racisme anticatalà. A part el Principat de Catalunya, pel que fa a la limitada part de 4 províncies espanyoles, és tan infeliç que Castella i Andorra es posen d'acord políticament per carregar-se el confinament per la Covid encara que posi en perill la vida de persones catalanes o andorranes. En resum Andorra és una merda, i les 4 províncies espanyoles esmentades encara més. Per això som independentistes. I a qui no li vagi bé que es foti. Persistirem i guanyarem.
      Estrijol 29/04/2021 2:30 pm
      A tu, Ricard, et pot semblar que cedir és sempre una metda. Però quan Cat sigui independent haurà de cedir sense parar, igual que fan tots els paisos del mon.
    Luisnomeacuerdo 26/04/2021 11:49 am
    Más ???????? y menos ?????
    El que no entenc .... 26/04/2021 10:57 am
    .... és per què a la llengua d'Andorra en diuen "català" i no "andorrà". Sens dubte es va parlar andorrà molt abans que el barceloní o el lleidatà. La proposta és que el valencià, ribagorçà, català, etc. passin a esser considerts dialectes de l'andorrà que seria el nom genèric de la llengua que ara s'anomena, per obstinació del mesquí i intrusiu nacionalisme català, català.
      Ricard 26/04/2021 1:06 pm
      Nacionalisme català per dir-ne català a la llengua catalana? Ui, pel que diu al món només hi ha nacionalistes. Ens haurà de fer un curset de com ha de dir la gent a la seva llengua. Tindrà feina. Al món hi ha una colla de llengües malgrat el racisme xenòfob dels pobles expansionistes, que volen exterminar les que no són les seves. Per cert de països xenòfobs no ni ha tants com llengües, afortunadament. I entre els xenòfobs el poble català no hi és.
        És el nacionalisme 26/04/2021 7:18 pm
        A lo llarg de la història la llengua que es parla a Catalunya ha rebut noms com: romanç, vulgar, llengua materna, catalanesc, pla, sermo plebeicus, llemosí, llengua romana o nostre llatí. Si es fa servir "català" en l'actualitat és per l'acció del nacionalusmo català. Tot té una història al darrere.
    Doctor Strangelove 26/04/2021 8:50 am
    Per fi aquest senyor vell a viatjat a l'estranger i ara comença a veure com funciona el món! En fi, mai es tard per adonar-se el bonic que pot arribar a ser la vida quan un intenta gaudir-la i no fer la guitza als altres! Doc.
    Bet 26/04/2021 7:09 am
    Sempre he pensat que en hi havíem de annexionat
      Narcís 26/04/2021 12:25 pm
      Aquest estat que se'n no diu espanyol, és tan ric, tan ric, tan ric . . . que no m' estranyaria gens ni mica, ni poc ni gaire, tingués munt d' emigració a nostra estimada Andorra ! PD : el que no entenc és què nassos fumen aquests països en ací quan n'és terra catalana, terra que parla català !
        Narcís 26/04/2021 1:28 pm
        Volia dir ' que se'n diu Espanya ' .. tothom que pot emigrant vers Andorra, vers Gibraltar, vers Anglaterra, vers Alemanya, vers Suïssa, vers França . . . . . i aquests gallejant d' espanyols ! PD : com Catalunya no se'n vagi aviat .. aquests ja duen el 120%del PIB . . però dos Manaies tan contents , tan segurs , amb llurs béns .. segur que fora .. . !

Nou comentari