En un parèntesi de racionalitat, Xavier Garcia Albiol ha entrevist una mitja veritat: “La millor manera d’acabar amb aquesta bogeria [pel procés sobiranista] és guanyar a les urnes”. I dic mitja perquè el mètode que cita Albiol no és el millor, és l’únic. L’unionisme -com l’independentisme, per suposat- no té cap possibilitat real d’imposar les seves tesis a llarg termini sense passar per les urnes.
Els electors són els únics que podrien legitimar el manteniment de Catalunya entesa com a comunitat autònoma de règim comú, que és el que és ara. Sembla, doncs, que l’unionisme comença a entendre que les urnes són un camp de joc imprescindible per retenir Catalunya dins del règim del 78. Com diu Albiol, surten a guanyar.
Ara falta el més difícil, que és que acceptin un possible resultat advers. Per ara, només els independentistes reconeixen que sense un suport suficient a les urnes no és possible materialitzxar el projecte polític d’emancipació de la societat catalana. Ànims, doncs, l’unionisme també pot ser democràtic.
