Fa mesos que la llengua està al centre del debat. Té una explicació. Les cúpules dels partits suposadament independentistes no tenen cap pla per materialitzar la independència i necessiten distreure els catalans amb alguna pastanaga, amb algun repte que els faci pensar que el combat polític és viu. Tots hi caiem, d’alguna manera, jo també, perquè la llengua toca tendre, tu. I a Espanya ja li va bé, naturalment, és millor generar alguns estira-i-arronses lingüístics que no pas que es parli del Primer d’Octubre.
No estic dient, de cap manera, que la normalització del català sigui un objectiu a menystenir, perquè de fet vull dir tot el contrari. Precisament perquè el català és la columna vertebral de la nostra nació, precisament perquè és el nostre superpoder, és exasperant que els polítics l’utilitzin com a moneda de canvi per renunciar a la independència, és estúpid i baix que vulguin fer servir la llengua per arrossegar-nos cap avall, en comptes de fer-la servir per catapultar-nos cap amunt.
Que a hores d’ara haguem de veure’ns defensant la immersió, un model d’escola que va ser consensuat només uns anys després de la mort de Franco, és un exemple claríssim de com es vol fer servir la llengua per abaixar el llistó, per rebaixar les nostres aspiracions. Ara bé, si m’hi hagués d’apostar diners, diria que no es crearan mecanismes per executar la sentència del Suprem contra la immersió. No perquè confiï en la capacitat de l’actual Govern per desacatar i actuar sobiranament, sinó perquè crec que el govern espanyol sap que no li surt a compte ficar-se en aquest merder i que, per tant, decidirà no posar-se fort amb el tema. No els cal, crec que pensen. La immersió es compleix a mitges o menys, els nanos cada cop es relacionen més en castellà i, al carrer, la substitució lingüística avança com una manta densa de magma.
La sentència no s’hauria d’aplicar, això és evident, però que no s’apliqui no pot ser motiu de celebració, perquè ens estaríem quedant amb el que ja teníem! No ens inventem victòries… Fem canvis reals, fem complir d’una vegada les lleis que protegeixen el català, deixem de parlar castellà a les rodes de premsa i amb els cònsols, deixem de subvencionar continguts en una llengua parlada per 500 milions de persones a desenes d’estats i que a sobre és utilitzada com a arma per un estat que ens vol assimilar. I sobretot, parlem català amb tothom, deixem de canviar al castellà quan algú ens el parla, deixem de pensar que no és educat o funcional o possible parlar sempre en la llengua pròpia d’aquí, la nostra. O ens posem el català per capa i ens fem forts i ens enlairem, o cada cop tindrem aspiracions més petites.
