Lamento haver d’escriure-ho precisament aquí, no vagi a ser que algú cregui que soc un ‘pilota’, però penso que el millor resum del que va ser el ‘debat a tres’ aquest dimecres en TVE entre Pedro Sánchez, Yolanda Díaz i Santiago Abascal el va donar un titular d’El Món: “Catalunya ocupa dos minuts en el debat final de la campanya espanyola”, titulava la crònica. Dos minuts, dedicats, com de passada, a recordar-li Sánchez al líder de la ultradreta les barbaritats que fa dos dies ens va deixar dites sobre el que passaria amb Catalunya si el tàndem PP-Vox guanyés les eleccions: ocorreria llavors que res d’un 155 tou, res d’una intervenció policial passatgera, cirurgia de gom a gom, tornarà el conflicte amb els independentistes. Sincerament, penso que aquest exabrupte de qui podria arribar a ser vicepresident del Govern central hi hagués, almenys, merescut uns quants minuts més en el debat en el qual Alberto Núñez Feijóo, a qui no li hem escoltat cap matisació al que s’ha dit pel seu ‘soci a bastonades’, va estar clamorosament absent.

És a dir, que Catalunya, que era ‘el principal conflicte polític a Espanya’, segons han anat dient aquests set últims anys els principals protagonistes de la política nacional, no sembla merèixer més interès que les declaracions bèl·liques d’Abascal, que jo sé que han molestat profundament en la seu del Partit Popular, encara que aquest malestar s’emporti en el més rigorós silenci. D’altra banda, absència total de Catalunya en la campanya espanyola: ni tan sols el debat entre els candidats catalans en TV3 ha merescut titular important cap en la premsa nacional. Ni la Taula de Negociació, ni el futur d’una governació nacional en la qual cooperi o no Esquerra Republicana de Catalunya, ni tantes qüestions puntuals que afecten les relacions ‘de Madrid’ amb la Comunitat més influent i important de l’Estat han estat temes que hagin passat per la campanya electoral que acaba aquest divendres i que ha estat especialment atípica. Per dir-ho suaument.

Clar que gairebé cap dels temes veritablement importants per al futur de catalans, espanyols, europeus i ciutadans del món han estat presents ni en els debats ni en els mítings i declaracions de la campanya: ha sentit vostè parlar, per exemple, de com ens afecta la intel·ligència artificial? Jo tampoc. Ni he escoltat a penes res sobre la implicació d’Europa en la guerra d’Ucraïna, ni sobre el rumb de l’esquerra –que aquesta, a Espanya, és una altra–, ni sobre la influència de la robòtica, del metavers, en les nostres vides. Ho poso com a exemples per a subratllar el significat del titular d’aquest comentari, ‘dos minuts’.

Les dues Espanyes que barallen per aconseguir aquest diumenge el poder sobre l’altra han viscut d’esquena a gairebé tot l’important en general i a aquest ‘conflicte català’, en particular. I haig de reconèixer que en part és mèrit de Pedro Sánchez aquest oblit, perquè cert és que el conflicte de 2017, la tensió, s’han atenuat no poc: els candidats han acudit a terres catalanes solament per a intentar esgarrapar un dels 48 escons, que Catalunya és, amb Andalusia (61) i, en menor mesura, Madrid (37), el gran graner de vots. No gaire més que això per a alguns, i no crec ser massa injust en dir-ho.

Jo crec que, en efecte, molt dependrà per als catalans, a més de per a tots els espanyols, clar, el fet que guanyi un equip o l’altre, el de Sánchez-Díaz o el de Feijóo-Abascal. Si guanya el tàndem Sánchez-Yolanda Díaz (estic a punt d’escriure Yolanda Díaz-Sánchez), hi haurà un diàleg ‘a l’Ada Colau’, fins i tot a ‘el Salvador Illa’, amb l’independentisme: a buscar la prolongació de la ‘conllevança’ orteguiana. En canvi, si el tàndem PP-Vox aconsegueix sumar els escons necessaris perquè Feijóo surti investit, es pot profetitzar que Catalunya serà el principal focus de problemes entre els dos futurs coalitzats: el PP entendrà millor o pitjor el ‘problema català’, però de cap manera pot subscriure els despropòsits d’un Abascal que vol començar, i així figura en el seu programa, per il·legalitzar pura i simplement als partits independentistes, a més d’aplicar un ‘155 duro’ –signifiqui això el que signifiqui– i iniciar una etapa de conflicte que podria retrotreure’ns al temible 2017. Llàstima que Feijóo no era allí per a dir el que hagi de dir sobre aquest tema. A mi, almenys, em sembla molt important el que pensi, o almenys digui, qui, segons les enquestes, pot ser el pròxim president d’Espanya.

Més notícies
Notícia: Nogueras considera que Aragonès proposa “el mateix que fa vint anys”
Comparteix
Puigdemont creu que ERC s'acabarà oblidant de salvar Catalunya pensant a salvar a Sánchez
Notícia: Girona aprova “trencar lligams amb la monarquia”
Comparteix
La moció s'ha aprovat per majoria absoluta
Notícia: “Endurar” o votar
Comparteix
"Vull que els mateixos partits que han gestionat aquests sis anys continuïn provant d’arreglar la destrossa, no els vull perdre, ni tampoc els vull perdre de vista"
Notícia: El fantasma de l’abstenció
Comparteix
"És materialment impossible que hi hagi unitat independentista a Catalunya mentre ERC doni prioritat a la seva aliança amb l’esquerra espanyola"

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Guillem.? a juliol 21, 2023 | 01:11
    Guillem.? juliol 21, 2023 | 01:11
    El que es temible es la situacio actual no el 2017. Ara els psrtits independentistes estan anneetesiats degut al xantatge dels indults i la represio generslitzada . No, no votare Psoe
  2. Icona del comentari de: me pilla muy lejos a juliol 21, 2023 | 10:53
    me pilla muy lejos juliol 21, 2023 | 10:53
    A mi això d'Espanya "me pilla muy lejos". Desitjo que a diferència de tantes altres vegades a la història, Catalunya no acudeixi a salvar Espanya de si mateixa, sinó que aquest Estat (que no nació, recomano fer una ullada als termes "espanyolisme" i "estat-nació" -l'apartat dedicat a Espanya- a la Viquipedia) franquestein, unit per la força de les porres i les pistoles, s'enfonsi ell solet al llot i la merda pròpies.
  3. Icona del comentari de: Scherlock a juliol 21, 2023 | 10:59
    Scherlock juliol 21, 2023 | 10:59
    Les formes de PP-Vox i de PSOE-Sumar són diferents, però en l'essencial de la unitat d'Espanya i de la minorització de la cultura i la llengua catalana van pel mateix camí. Igual que fa 50, 100, 200 o 300 anys. Espanya és irreformable i molts catalans no ens sentim espanyols i volem crear el nostre propi estat. Més democràcia i menys repressió.
  4. Icona del comentari de: Narcís ( tots sabem quins recursos seran atesos .. i quins no pas mai ! ) a juliol 21, 2023 | 22:43
    Narcís ( tots sabem quins recursos seran atesos .. i quins no pas mai ! ) juliol 21, 2023 | 22:43
    Per què haurien de fer cap mena de por aquests ' baliga-balaga ' .. si ja hi ha un tribunal constitucional ( àdhuc un tribunal suprem ) que guarda la constitució com no fos sigui de la mateixa estofa ? PD : qui pot votar un partit que digué llur manaia " no tenir aquest estat al cap .. però si al cor " ?
  5. Icona del comentari de: Quixot a juliol 22, 2023 | 05:44
    Quixot juliol 22, 2023 | 05:44
    Espanya es una quixotada, viu en el món dels deliris. Es un club de senyoritos que només miren per ells i menyspreuen profundament la seva població, el Sanchos. Esclar que no parlen del que pot interesar als ciutadans, esclar que no parlen de Catalunya quant la poden continuar explotan a canvi de res. Com deia aquell documental sobre el Quixot, quant el personatge va arribar a Barcelona va perdre la capacitat de sommiar(!?) i es va haber d’enfrentar a la realitat, enlloc de concloure que finalment s’adona que fins llavors había viscut una mentida.

Respon a me pilla muy lejos Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa