De tant en tant les més altes instàncies de la justícia espanyola demostren que la teoria de l’anomenat “deep state” no és gaire rigorosa, o que, si és certa, les seves prioritats no són les que se solen identificar. Fa uns dies el Tribunal Suprem va rebutjar el recurs que RTVE havia interposat contra la sentència del Tribunal superior de justícia de Madrid que declarava nul un acomiadament. Si no fos per l’acomiadat i la raó de la seva fulminant expulsió de la feina, la qüestió no seria notícia. El cas és que l’acomiadat va tenir per circumstàncies que no venen al cas la responsabilitat de l’edició dels telenotícies en el moment que s’anuncià que la princesa Leonor marxava fora d’Espanya a estudiar. El titular que acompanyà la notícia fou “La princesa marxa d’Espanya, com el seu avi”. El rètol es va mantenir a la pantalla pocs minuts, però va ser temps suficient com per induir la corporació a demanar als responsables de la producció del programa (curiosament, però com sovinteja, una empresa aliena al servei públic) que prescindissin d’ell.
La sentència del tribunal superior de justícia, una d’aquestes instàncies que se solen considerar contaminades per la politització del Consell General del Poder Judicial, declara que la frase no ultrapassa els límits de la llibertat d’expressió i que en tot cas el que es diu no es pot considerar injuriós per a la princesa, doncs, al cap i a la fi, no diu res d’ella que no sigui una veritat innòcua. És evident la ironia que l’acompanya, però ha de ser aquesta raó per acomiadar algú que treballa en el món dels mitjans de comunicació?
Més enllà del debat que es podria fer sobre els nivells de llibertat d’expressió i d’informació a mitjans públics i privats o si en altres casos la tal llibertat hauria quedat sepultada per la doctrina de la cancel·lació, es posa en el cas de manifest que la defensa de la monarquia no ha estat prou raó per entendre justificat l’acomiadament, que es declara nul, no improcedent, per violació d’un dret fonamental, condició aquesta que dona a l’acomiadat l’oportunitat de dret de retornar al seu lloc de treball i, per tant, a continuar expressant-se segons tingui convenient en aquest o altres temes en els quals ja fa temps que es comprova que s’ha aixecat l’ordre de silenci. Això vol dir que el “Deep State” ja està arrenglerat en la idea de fer caure el “símbol de la unitat i permanència”? O que aquestes estructures ja no són el que eren? Potser la segona és causa de la primera, però també és factible que la relació de causa-efecte sigui a l’inrevés.
