El 28 de maig, l’alcaldessa i candidata dels Comuns, Ada Colau, celebrarà el seu particular quàdruple plebiscit. El primer, de portes endins, presentant-se per tercera vegada en nom d’un partit que abandera la limitació de mandats com la garantia de regeneració democràtica i de desprofessionalització de la política. El segon, de portes enfora, perquè la resta de candidats, i especialment Xavier Trias, han convertit la campanya en un Colau, sí, Colau, no. Es pot derrotar algú només amb l’argument de fer-lo fora? Tercer, sobre la relació amb el seu soci, el PSC, perquè qui fins fa poc era el seu soci, Jaume Collboni, ha deixat els seus soldats a Sant Jaume per sortir a combatre l’alcaldessa des de fora. Un guanyarà i l’altre perdrà. Però poden tornar a ser socis i cal saber com es reparteix el poder. I quart, el plebiscit del model de ciutat. Si guanya, voldrà dir que els barcelonins no estan tan disgustats amb la Barcelona de les superilles, un model que agradarà més o menys, però que és un model amb DO que els altres candidats no poden exhibir.
Ara bé, si Ada Colau guanya les eleccions serà, en bona part, per incompareixença dels rivals. Per falta de concreció de models alternatius o per models massa similars, per irrellevància política, per prepotència o per les lloses que arrosseguen les seves sigles, no pas perquè l’alcaldessa tingui entre mans un projecte imbatible i adreçat a tots els barcelonins i barcelonines.
A Colau no li ha calgut fer una gran campanya electoral. De fet, és de les candidates que ha fet menys actes, i en tots ha fet gala del seu model de ciutat, fins i tot prometent 20 noves superilles, sense que els seus rivals l’hagin aconseguit desmuntar amb arguments sòlids i creïbles.
Ara bé, l’alcaldessa i candidata dels Comuns no ha considerat mereixedors de llegir una entrevista els 400.000 barcelonins que cada mes llegeixen el TOT Barcelona. Els altres caps de llista -ERC, PSC, Trias per Barcelona, CUP, PP, Cs i Valents- han conversat amb els periodistes de la casa, tret de Colau, que, per enèsima vegada, ha refusat, com ha fet en els darrers cinc anys, l’oferta d’aquesta capçalera de referència a la ciutat.
9 
