Després d’una diada convulsa dins de l’independentisme, amb l’ERC més institucional fora del carrer, Junts abanderant la línia política de l’11-S i l’ANC avisant que farà llistes cíviques per evidenciar el fracàs dels líders polítics, el 28M tindrà molts ingredients d’imprevisibilitat que complicaran les aritmètiques postelectorals a arreu del territori. Com arribarà el Govern de Catalunya, si l’ANC presenta llistes cíviques o si es pot acreditar algun avenç en la resolució del conflicte polític… Es faran càlculs de sumes independentistes, “sociovergents”, de “tripartits” i qui sap si de republicanes. S’aixecaran alcaldies amb pactes contra natura i qui sap si hi haurà cordons sanitaris contra l’extrema dreta i la dreta extrema.
I a Barcelona, amb una dinàmica pròpia en molts sentits, els mesos previs a les eleccions donaran per a moltes especulacions i càlculs. ERC, Comuns, PSC, Junts, PP, Cs, VOX, CUP, Valents i potser l’ANC i Barcelona Ets Tu, onze ofertes electorals que, a la pràctica, acabaran endreçades per l’opinió pública i pels mateixos partits en dos blocs: Colau sí, Colau no. Ni independentistes ni unionistes, ni republicans ni monàrquics, ni dreta ni esquerra. I encara menys, per model de ciutat.
Barcelona fa anys que navega sense rumb i que ha perdut el rol de capital del país. El bipartit Colau-Collboni ha intentat sobreviure amb una barreja de business frienldy i híper-regulació incomprensible per al ciutadà. Però aquest bipartit no ha tingut una oposició ni articulada ni forta, de manera que, si no hi ha un canvi estratègic important en els partits, s’arribarà al final del mandat amb moltes crítiques i cap alternativa aritmètica creïble, ni per part de l’unionisme ni de l’independentisme.
11 
