A les 16:53 del 17 d’agost del 2017 va començar a Barcelona la massacre terrorista que protagonitzaria poc després les 124 hores de l’Operació Cronos: des de les Rambles fins a Subirats, passant per Cambrils i Alcanar, amb arrels a Ripoll i en el gihadisme terrorista.
Aquells dies, els Mossos es van guanyar el respecte dels catalans i del món sencer, van deixar l’estat espanyol en pilotes i van guanyar-se més enemics dels que ja tenien. Va semblar que sí, que ho teníem a tocar.
Després de nou anys de repressió judicial, arriba als cinemes la pel·lícula, ‘Cronos’, una reconstrucció dels fets esmolada, tensa, impactant, respectuosa amb els catorze morts i el centenar de ferits. Òbviament, no pot agradar a tothom, perquè remou les aigües negres d’un dels dos grans forats negres de la Catalunya de la darrera dècada: aquell brutal atemptat i els fets d’octubre del 2017.
Hi ha qui creu que el film blanqueja el paperot dels serveis secrets i de l’estat espanyol i esquiva les fangoses ombres entre les quals s’amaguen els autèntics responsables, còmplices o beneficiaris de la matança. Però l’equip de ‘Cronos’ situa la seva obra clarament en el camp de la ficció a partir de fets reals i defuig l’oportunitat de construir una altra cosa, una investigació sobre la trama al darrere dels terroristes gihadistes. Tenim, doncs, un producte honest, una crònica cinematogràfica que ens transporta a l’estiu i la tardor del 2017 i a l’esclat de la revolta catalana.
Aquesta pel·lícula feia falta. I més a Catalunya i Espanya, on els fets històrics, i encara més els que poden ser polèmics, no acostumen a arribar mai al cinema o a la tele, a diferència dels Estats Units, per exemple, on no tenen tantes manies ni pors. El nostre cinema històric d’actualitat es limita a l’etapa d’ETA i la guerra del nord, la guerra civil, el franquisme i poca cosa més. On és la ficció sobre l’1 d’octubre? On podem veure les pel·lícules i sèries sobre les aventures faldilleres i financeres del ‘campechano’? I les històries dels maquis i guerrillers de la postguerra? I el Tarradellas de l’exili? I el Pujol de veritat? I el 23-F sense trampetes? I la matança de l’11-M a Madrid o les mentides d’estat d’Aznar, ara transmutat en director del nou ‘Alzamiento’? I la xarlotada bèl·lica de Perejil? I així, tants altres fets i personatges relativament recents…
Hi ha un munt de pel·lícules boníssimes per fer. Boníssimes, delicades i arriscades, raó per la qual segurament no passaran els filtres i si els passen no tocaran massa els nassos.
Per tant, abans que res, cal reconèixer la valentia i honestedat de fer ‘Cronos’ de la manera i amb la sensibilitat que l’han fet, encara que no sigui la pel·lícula valenta que esperàvem.
En qualsevol cas, el sol fet de portar aquesta història al cinema ja és provocador, perquè més enllà de l’acció apareixen les preguntes i pistes que apunten directament al gran forat negre. On para actualment l’imam de Ripoll? Quina feina feia aquell individu per als serveis secrets, paramilitars i policials espanyols? Qui podia tenir una estratègia tan bèstia en ment per aturar el moviment independentista a sang i a foc? Què volia dir Villarejo amb “querían darle un susto a Catalunya y se les fue de las manos”?
L’estat espanyol ha amagat durant anys tota la informació perillosa i ha arrossegat els peus quan l’han forçat a lliurar alguns papers, algunes dades, al llarg del procés d’investigació parlamentària. Secret d’estat ben blindat, amb la llei de secrets d’estat del franquisme, que Pedro Sánchez no s’ha molestat a derogar, com la “ley mordaza”. Silencis impenetrables i frases misterioses que ho diuen tot, com la de l’ex ministre Margallo, que el setembre del 2016 es va quedar tan fresc dient que “Un ataque terrorista se supera, la disolución de España es irreversible”.
A Madrid no els agrada que no ens acabi d’agradar ‘Cronos’. De fet, mai no els agrada res del que pensem, diem o fem o desfem els catalans. Però és interessant veure com s’esgarrifen per les sospites sobre el paper dels espies espanyols, dels poders espanyols, de la guerra bruta espanyola…
Gràcies a la passivitat de la política espanyola, que només va obrir una mica l’aixeta a base de pressions i canvis de cromos, la massacre del 17 d’agost del 2017 continua essent un forat negre, ple d’incògnites, de misteris i de sospites fonamentades. Però totes les desconfiances i fins i tot les conspiranoies no giren tant sobre els fets d’aquells dies com al voltant de les obscures maniobres per silenciar i amagar el que realment va passar, per tapar pistes, per confondre i embolicar la troca, aprofitant la derrota de la revolta catalana, unes setmanes després de la massacre.
Dit d’una altra manera: fa més de nou anys que ens enganyen i no, ara ja no és suficient una bona pel·lícula d’acció policial.
‘Cronos’ està bé perquè desperta la ferida en clau de ficció raonable. Però fa més falta que mai que algú s’atreveixi a fer un ‘Cronos 2’ i que busqui sense por la veritat.
