Des de l’inici de la crisi del coronavirus, els dirigents catalans insisteixen dia rere dia que cal prendre una sèrie de mesures que el govern espanyol no està prenent i que, diuen, són imprescindibles per salvar vides. Dit d’una altra manera, estan convençuts que la gestió del govern espanyol està causant morts evitables a Catalunya.
No em cansaré mai de recordar que el motiu que va donar el govern de JxSí per decidir no fer efectiu el mandat de l’1-O, no va ser que el trobessin il·legítim, no va ser que pensessin que no som prou gent, no va ser la manca de suport internacional i no va ser que no tinguessin preparat allò que calia tenir preparat. El motiu que ens van donar per justificar la seva enretirada va ser que volien protegir els catalans de la violència amb la qual els havia amenaçat l’estat. Van condemnar Catalunya a seguir sent una autonomia, van dir, per evitar morts.
Quim Torra, que en el seu primer discurs com a President va assegurar que no havia vingut a fer autonomisme, l’altre dia va dir que no pot aplicar unilateralment les mesures que el seu govern creu necessàries -de vida o mort- perquè Catalunya és una Comunitat Autònoma i no té competències per tirar pel dret. Per tant, Torra no només fa autonomisme sinó que està disposat a fer-ne encara que pensi que està costant vides.
Això demostra que el 2017 van mentir-nos. Demostra que l’enretirada dels dirigents no va tenir res a veure amb la protecció dels ciutadans sinó amb la seva convicció que Catalunya no està capacitada per actuar sense el permís d’Espanya. Si Espanya no deixa, Catalunya no pot, independentment de si aquesta obediència estalvia o costa morts. Així és com pensen, així és com són. És una postura submisa i covarda, una postura que menysprea el potencial del nostre poble i de les nostres institucions, però és una postura legítima. El que és indecent és que menteixin. Els republicans no pensen que la independència es pugui aconseguir ampliant la base i els convergents no pensen que es pugui aconseguir amb un govern a l’exili. Com a representants polítics tenen el deure de dir la veritat, de reconèixer que, per a ells, la independència de Catalunya no depèn de Catalunya i que només pot fer-se si Espanya, abans, canvia.
