Aquesta setmana, Marta Pascal ha estripat el carnet del PDeCAT, Puigdemont ha llançat un vídeo a les xarxes fent-se l’unilateralista i JxCat ha proposat la reprovació de Rajoy, Sánchez i Felip VI pel 155. Tot forma part de l’operació de neteja que els convergents volen fer de la seva marca de cara a les pròximes eleccions. Volen fer veure que el PDeCAT ha quedat net de peixcovistes, que JxCat està a favor de la via unilateral i que Puigdemont, ara sí, està disposat a fer la independència. I així i amb això, JxCat, PDeCAT, la Crida i els independents reclutats per Puigdemont, tots juntets, es volen presentar a les eleccions cantarellejant que Convergència ja no existeix. Francament, fa riure.
Fa riure la idea que el PDeCAT hagi deixat de ser autonomista pel fet que Marta Pascal n’hagi marxat perquè, entre altres coses, els qui manen, els qui la van posar, segueixen allà i segueixen manant. No hem d’oblidar que el PDeCAT té els drets electorals de JxCat i que també té els quartos, i per tant és imprescindible que sembli que la formació s’ha purgat, que ha fet fora els dolents i que ja és digne de pactar amb els convergents bons.
Que Puigdemont declari que la suspensió de la DUI del dia 10 d’octubre va ser un “error històric”, fa riure perquè el dia 27 ja va arreglar l’error del dia 10 i, en comptes de fer efectiva la independència, va marxar cap a casa per fer un tuit sobre futbol i després va fugir de Catalunya cames ajudeu-me. Tot el que hauria pogut fer el dia 10 si no hagués suspès la DUI, ho hauria pogut fer igualment el dia 27. L’error històric va ser renunciar a aplicar el mandat del referèndum, l’error històric va ser que, des del dia 2, ja estava intentant pactar unes autonòmiques amb el PP a canvi d’evitar el 155. I no ho dic jo, que buscava aquest pacte, sinó que ho ha dit ell en moltes ocasions.
Que JxCat ara vulgui reprovar els del 155 fa riure fort perquè encara tenen un pacte amb els socialistes a la Diputació de Barcelona i perquè han accedit a fer taules de negociació amb el govern de Sánchez. Tot això també és culpa d’Esquerra?
L’operació per blanquejar la imatge de Convergència no cola, i aquesta estratègia tan seva de tractar la gent d’idiota no els farà guanyar les eleccions. Se’ls veu massa el llautó. I Esquerra s’ha rendit, sí, però com a mínim no enganya. Només cal veure com ha fracassat el Consell per la República, que ningú sap què és, ni què vol ni de què serveix. Ara el Consell ens demana que, a la declaració de la renda, deixem de pagar la part corresponent a la monarquia com a mostra de protesta i desobediència. La campanya no ha funcionat perquè és clar, els independentistes volen lluitar per la independència, no per mandangues d’aquestes.
Puigdemont va tenir l’oportunitat de fer la independència i no la va fer. Quim Torra i JxCat han estat al capdavant del Govern durant aquesta legislatura i no han fet res que ens acosti ni un mil·límetre més a la independència. Ben al contrari, han pactat amb els exterminadors. Que ara ens vulguin fer creure que els d’Esquerra són els peixcovistes i que ells, per contra, són els unilateralistes que vindran a fer la independència, doncs sí, fa riure.
Com a alternativa a tot això, hi ha Primàries, un quart espai de l’independentisme que vol renovar els lideratges polítics prescindint de les dinàmiques cupulistes i autonomistes dels partits amb l’objectiu d’aplicar el mandat del Primer d’Octubre. Directament, sense excuses i sense pors inventades. Perquè tingui èxit, només cal que els independentistes tornin a creure que la independència és possible, només cal que entenguin que si els actuals representants s’han esforçat a fer-los creure el contrari, ha estat per poder justificar el seu fracàs. Només cal que entenguin que, el fet que aquests líders no hagin pogut, no vol dir que no es pugui.
