Ahir vaig demanar a ChatGPT que em redactés una notícia sobre el tuit del president Carles Puigdemont sobre la postura d’Espanya sobre la seva visió de la tecnologia en relació a les eines d’espionatge o l’eliminació de l’encriptació punt a punt. Literalment li vaig dir: Escriu una notícia de 700 paraules sobre aquest tuit, de l’expresident català Carles Puigdemont.
Tenint en compte que l’eina no pot processar informació publicada en temps real (encara), i per tant no pot accedir al tuit que citava Puigdemont ni al seu link a la revista Wired, el resultat va ser prou homologable, per exemple, al d’una notícia publicada per El Nacional, n’adjunto el link amb el text generat.
Es pot fer una prova similar amb les notes de premsa que publica, per exemple, la Generalitat. El text que publiquen sovint els mitjans de comunicació sobre aquestes notícies generades per les administracions poden arribar a ser tan calcats, i per tant la intervenció del criteri i de la creativitat del periodista és tan mínima, que una eina com ChatGPT pot perfectament generar un text molt similar al que publicaria un diari, però en comptes de trigar minuts, o més, d’una hora, triga uns pocs segons.
En el cas dels mitjans de comunicació audiovisuals, tot i que tenen un llenguatge periodístic diferent, també es poden generar textos força adequats, i encara ho seran més com més informació processi OpenAI.
En un país on la premsa no manté un ecosistema comunicatiu per servir al poder, sinó que es deu només als seus lectors, això generaria una reflexió profunda. Perquè no som els únics que fem notícies a base de tuits, clickbait i afusellament de notes de premsa governamentals, però sí que som dels pocs on el model de pagament no està pensat per fidelitzar lectors sinó per perpetuar aquesta dependència dels mitjans respecte dels governs.
Si als governs (també a Espanya, fent dependents els mitjans de la publicitat que hi fan les seves xarxes clientelars) no els interessés mantenir els mitjans com a corretja de transmissió de la seva agenda a través de les persones que hi treballen, que a diferència de les màquines són subornables, estaríem molt preocupats pel fet que els propietaris d’aquests mitjans poguessin recórrer a la intel·ligència artificial per fer la nostra feina. De fet, ho haurien d’estar també aquests propietaris, perquè el seu compte de resultats dependria molt més de la confiança dels lectors.
Per què, de fet, la bona notícia és que la intel·ligència artificial podria ajudar moltíssim a millorar el nivell periodístic de qualsevol país. Perquè una de les raons que s’addueix a tot arreu per no oferir més periodisme d’investigació és que és molt car i no surt a compte. És més productiu un periodista fent 10 notícies diàries que un periodista dedicant una setmana, un mes o fins i tot un any a investigar, i s’ha de menjar cada dia. Però quan puguem dir a ChatGPT o una eina per l’estil que ens faci una cerca sistemàtica sobre la inversió en manteniment ferroviari a altres països, sobre els majors beneficiaris dels contractes públics signats per una administració, sobre les sentències judicials d’una macro-causa o sobre els pressupostos entre comunitats autònomes per fer una comparativa en pocs segons, la investigació sortirà molt més barata. I això passarà. Només caldrà voler fer-la.
No té cap sentit que un periodista hagi de dedicar hores i hores a cercar una informació que existeix i que una màquina pot trobar de forma molt més fàcil. I encara menys, que hagi de fer tasques que no tenen cap valor afegit i que les pot fer perfectament una eina que precisament està entrenada per explicar coses de diferents maneres i amb un llenguatge força natural, i que com més temps s’entreni, millor ho farà, aplicant fins i tot criteris de noticiabilitat basats en tots els textos que hagi processat.
En canvi sí que té sentit que pugui fer servir la seva jornada laboral per allò que aquesta màquina no podrà fer mai: fer-se preguntes correctes fent servir la sensibilitat, l’empatia, el compromís i la intuïció que haurien de caracteritzar la professió, i que al capdavall la retornen al que deia Kapuściński, que el periodista ha d’ajudar a comprendre el context social, polític i cultural en què es produeixen els esdeveniments i donar-los sentit, no dedicar-se a recollir fets i informar-los de forma més o menys objectiva, i això en el millor dels casos, perquè actualment el llistó ha baixat força.
4 
8 
