El catalanisme màgic

"Si alguna cosa ha quedat clara, per poc viable que sigui el règim borbònic, és que defensaran desacomplexadament el seu poder i els seus interessos"

El “mentrestant” serà molt llarg. Un dia ho tornarem a fer, sens dubte. A Madrid ho tenen claríssim: no som de fiar i no ho serem mai més. Aquí també ho tenim claríssim: aquesta és l’herència del 2017 i de tres anys de repressió i de guerra econòmica. Quan hi hagi una oportunitat, per petita que sigui, hi tornarem.

I si un dia es pogués votar, cosa improbable, sortiria un sí com una casa. Per tant, no ens deixaran votar: és massa arriscat per als poders i interessos de l’Estat. Haurà de ser d’una altra manera. Qui somiï amb referèndums, taules de diàleg, acords civilitzats i altres mandangues democràtiques, millor que somiï amb “e-ovelles”: no se la jugaran mai a les urnes, perquè tenen claríssim que perdran.

L’estratègia és òbvia: ofegar Catalunya, amb formes més o menys grolleres o brutals, però ofegar.

I no afluixar. I forçar complicitats entre els ofegats, si pot ser amb certa delicadesa… Rendicions discretes, que es puguin explicar o entendre des del terreny personal, humà. Explotar les febleses, les incoherències… Màxima pressió judicial i policial, empobriment econòmic fins que la resistència es doblegui.

L’entorn hi ajuda. La crisi del coronavirus serà l’eix de les nostres vides els propers 2 o 3 anys. Amb vacunes o sense, amb infinites incomoditats i amb drames personals i econòmics extraordinaris i massius. Som un país menys ric del que ens agrada pensar i més explotat del que creiem per part de les elits extractives.

Ja ens hem ofegat: hem vist els límits de la nostra impotència. Primer, perquè qui té les claus de la caixa decideix què fa amb els diners. Segon, perquè en quaranta anys no hem estat capaços de construir un govern de veritat, una administració de veritat: tot ha estat una fantasmada, basada en una gran mentida.

El màrqueting polític autonòmic ha arribat al seus límits. L’autonomia és el que és, exactament el que era. Els diners, també. I les promeses, compromisos, ofertes… una muntanya d’enganyifes, en la qual encara alguns hi continuaran creient, com si no hi hagués prou proves de l’estafa.

No ens fixem prou en França, i mira que la tenim a dos-cents quilòmetres com a màxim. És un estat centralista, sí, però a anys llum del centralisme espanyol. Fa dècades, si no segles, que no treiem conclusions sensates de la comparació entre França i Espanya.

Ja voldríem un centralisme com el francès, no gens amable amb les excepcions culturals com la catalana o tantes altres, però amb una envejable qualitat administrativa. Que acaba repercutint en la qualitat de vida de les persones: banderes més petites que les espanyoles, sempre tan ufanes i tan superbes, amb polítiques infinitament més intel·ligents i sòlides.

Però com que “estem i estarem” espanyols una llarga temporada encara, hem de situar-nos en el “mentrestant”. Mentrestant surten nous i noves líders, noves idees, ves a saber quan… Mentrestant es busquen sortides a la repressió, dissimulant la rendició. Mentrestant veiem com evitar que Madrid ens arruïni definitivament. Mentrestant ens adonem que som una minoria nacional. Mentrestant preservem la clau de tot plegat, la llengua…

I mentrestant esperem que aparegui l’oportunitat de tornar-ho a fer, però més seriosament i segurament amb conseqüències encara més dures, perquè si alguna cosa ha quedat clara, per poc viable que sigui el règim borbònic, és que defensaran desacomplexadament el seu poder i els seus interessos. Això en primer terme. Però, en segon terme, cal ser conscients que també han après que els seus adversaris no estan disposats ni preparats per anar més enllà: se senten guanyadors i aquí maldem per no semblar perdedors.

Mentrestant, mentre això continuï així, tenen la partida guanyada. I ja ens podem queixar del que vulguem, votar el que ens vingui de gust a les eleccions regionals o fer els numerets que més ens plaguin. El “catalanisme màgic” seguirà essent la fantasia que ens impedeix ser cruament realistes i després trencar els límits de la realitat…

Comentaris

    Volar com papallones, picar com les abelles 29/11/2020 10:56 pm
    Vet aquí, 3 milions d'abelles picant cada dia, pensant a totes hores on clavar el fibló, a l'hora de comprar, a l'hora de comunicar-nos, volant imprevisibles com papallones per esquivar les patacades. Això no és màgia, és una força invencible, no calen 3 milions, amb mig ja faríem.
    Fat Boy 30/11/2020 3:50 am
    La via militar no es una opcio, la via politica es inoperant fins i tot sense els traidors que repten per la Babilonia de l'altipla, per tant nomes ens queda la guerra economica, sobretot quan ens enfrontem a un estat en bancarrota.
    ciutada del mon 30/11/2020 10:14 am
    jajajaj tres millons d'on surten sou dos millions els indepres, i baixant, segons les propies vostres enquestes, aixi que menys llops `caparucita, i al noi gros , dir-li niño gordo, ni tu ni un millio com tu, no serieu mes els indepres al menys la meitat son covards, per natura, fareu tremolar l'economia d'un estat com l'espanyol que per cert tendeix a fusionar-se amb altres estats, per fer una cosa mes gran com la european union, pallasso provincia.
    Octubrista 30/11/2020 1:52 pm
    El "Titànic" colonial s'enfonsarà sí o sí el dia que als ciutadans europeus s'atipin de mantenir tota aquesta trepa de toreros, bisbes, latifundistes reconvertits en banksters , traficants de tòxics, "famosets" rancis de taverna i tota la cort de periodistes venuts i sicaris que els defensen, Els catalans hem de fer dues coses: accelerar-ho i evitar que el remolí de l'enfonsament no ens atrapi també a nosaltres.
    Doctor Strangelove 30/11/2020 2:23 pm
    En una paraula, talòs! Doc.
    Jordi (Català i Suís) 30/11/2020 2:27 pm
    L'article resumeix les vergonyoses elits catalanes que en 42 anys des del Decret d'Ensenyament del Català són responsables de no haver pas protegit els Catalans contra les agressions dels Espanyols quan han volgut o exigit llur única llengua. Si no han estat capaços de fer això com poden liderar l'Expulsió dels Espanyols ? Suite
    Jordi (Català i Suís) 30/11/2020 2:29 pm
    Les elits polítiques catalanes MAI s'han preocupat de protegir els Catalans contra les agressions dels Espanyols. 42 anys fent l'orni quan els Catalans eren insultats, humiliats i agredits per parlar Català o per exigir el Català no poden pas desembocar a la Independència. Cap elit que mai no ha defensat llurs compatriotes pot dur-los a la Independència.
    Jordi (Català i Suís) 30/11/2020 2:34 pm
    He afegit en Joan Rovira a la petita llista de gent que desemmascara els carallots a CAT: la Bierge, l'Espot, en Cot, en Xavier Roig... i pocs més. Aquest darrer ja no escriu pas a Nació Digital i tots sabem per què. Som en plena fase fosca de la lluita per la Independència i sabem que els carallots actuals no faran fora els Espanyols del sud dels PPCC.
    Gonzalo 30/11/2020 3:10 pm
    Me encanta leer todos estos articulitos llenos de frustracion. Jajajajajajajajajajaja!!!! Os pensabais que os íbamos a poner una alfombra roja? La alfombra es blanca, y la pintaremos nosotros con vuestro rojo, si es que lo queréis así.
    David 30/11/2020 5:59 pm
    D'aquí a 20 anys a no quedarà res de català. Ara el fem servir habitualment un 36%. En una generació de joves ha passat del 60 al 36. En la següent generació (els fills dels qui ara tenen 20 anys) ja no el parlaran per gairebé res. Aleshores ALMENYS tindrem la sort que hi haura castellanoparlants que ara no son independentistes perquè --ignorants ells-- es pensen que l'indepdendentisme és nacionalisme centrat en la llengua. Quan ja no hi hagi llengua catalana, veuran que no, que la g
    LlunyDeCat 30/11/2020 6:00 pm
    Els Catalans del Sud fa més de 300 anys que es mantenen sotmesos a la Nació més bàrbara, vulgar i cafre d'Europa. I malhauradament si hom és prop de la merda, acabes fent pudor i parlant la llengua dels Cafres. És una qüestió de proximitat.
    Jordi (Català i Suís) 30/11/2020 6:07 pm
    Un viatge a Grècia amb amics greco-suïssos abans la fallida de l'Estat Grec em va servir per comprendre llur proximitat als Turcs: comportament i semblança física. Vaig veure molts rossos amb ulls blaus i l'amiga grega m'explicà: 400 anys de violacions de part dels Turcs ha donat això. Abans érem tots rossos i ulls blaus. Pel que fa al comportament ens hem tornat com Ells. Els Catalans tenen el mateix problema amb els Turcs... perdó,. els Espanyols
    ciutada del mon 01/12/2020 11:52 am
    vols dir jordi suis que la teua mare ha sigut violada per un malvat espanyol, i no ho sabies fins ara i per aixo no ets un carolingi pur, i tens els cabells i els ulls negres ai jajaja ja enten el teu odi cap els espanyols, ets un bastard perdo un fill bastard de espanyol be jordi suis et perdono quin trauma pobre bastard vull dir home jajajajajajaaj.
    Jordi 01/12/2020 9:54 pm
    El catalanisme és l'enemic n1 de la indep, i no pas Ñ. Distreu amb la senyera, la superioritat moral i el victimisme vers Espanya, mentre les "elits" cat aspiren al peix al cove autonomista, fan clientelisme i s'omplen les butxaques. I el poble ruc es va posant llacets grocs per defensar-los. Misèria.

Nou comentari