La beca de 80.000 euros per a un escriptor llatinoamericà anunciada per l’alcalde de Barcelona a la Fira de Guadalajara descol·loca. No tant per la quantitat com pel moment i pel missatge. En plena davallada de l’ús social del català, l’Ajuntament decideix impulsar la creació literària en una llengua que ja és dominant i plenament protegida. Un gest més de cosmopolitisme superficial en el millor dels casos. Barcelona és una ciutat oberta. Ningú ho discuteix. Però cap capital europea renuncia a la seva identitat cultural per semblar més global. París defensa la francofonia. Lisboa cuida la literatura portuguesa. Berlín protegeix el seu ecosistema creatiu, per posar alguns exemples. Només aquí el cosmopolitisme exigeix diluir la identitat lingüística.
Però el problema d’aquesta beca no és només cultural. És polític. Mostra quines prioritats marca l’Ajuntament i per què en un moment de màxima debilitat del català s’impulsa precisament una llengua que no necessita suport institucional. I per què fer-ho ara, quan l’any passat Espanya ja va ser el país convidat a Guadalajara i ja va disposar de tota la projecció imaginable?
Mentrestant, el català retrocedeix als comerços, als serveis i al carrer. Massa gent deixa de dir “cafè amb llet” o “entrepà” amb l’esperança que algú l’entengui en bars i restaurants. Aquesta és la fotografia real, la que viuen les famílies, els mestres i els creadors que senten el català com a llengua pròpia, sigui llengua materna o adoptada. No és un debat teòric. És una pèrdua de terreny constant. L’alcalde Collboni vol ensenyar al món que Barcelona és una ciutat “de tots”, “global”, “sense fronteres”. Un discurs legítim, però buit si no va acompanyat de la defensa d’allò que fa única la ciutat. I no és la literatura espanyola.
En qualsevol cas, el que està en joc no és una subvenció de 80.000 euros. És la idea de ciutat. Si Barcelona no defensa el català, qui ho farà? Si la seva capital cultural no protegeix el seu propi ecosistema, qui li donarà prestigi? Si la llengua pròpia no té suport institucional aquí, on el trobarà? Aquest debat genera incomoditats, però és urgent. No es tracta d’oposar llengües, sinó d’entendre que la desigualtat entre totes dues és cada vegada més gran. I que un ajuntament hauria d’actuar amb consciència del context social. La beca, tal com s’ha plantejat, no ho fa.
Barcelona no ha de triar entre ser cosmopolita o ser catalana. No són conceptes excloents, si no és que qui mana, com ara, confon l’obertura amb la invisibilitat.
