La democràcia hauria de tenir límits. Hi ha actituds que no es poden permetre ni la llibertat d’expressió no hauria de servir per fer passar bou per bèstia grossa. La mentida, l’amenaça i l’insult haurien de ser actituds i comportaments que excloguessin partits del sistema i ens permetessin treure les pomes podrides del cistell abans aquesta mala pràctica política contamini tot el cistell i totes les pomes acabin podrides. Parlo, segur que ja ho han entès, del PP.
La seva delegada a Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, menteix reiteradament pensant que és més llesta que nosaltres i que ens empassarem les seves falsedats. L’altre dia, al TN de TV3, va afirmar sense parpellejar que els tractats internacionals deixen molt clar que un Estat català seria exclòs de la UE. Menys de 24 hores més tard arribava la resposta per boca de la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, que deixava molt clar que enlloc no hi diu res de tot això i reiterava, per cert, el gran europeisme que ha detectat sempre entre els catalans. Si jo fos la Sánchez-Camacho em cauria la cara de vergonya.
A Europa, precisament, és on el PP té els seus animals polítics més destralers. Aquests dies n’hem tingut dos exemples: el vicepresident del Parlament Europeu, Alejo Vidal-Quadras, va demanar públicament una intervenció contra Catalunya, la suspensió de les nostres institucions i que un general de la Guàrdia Civil prengués el control dels Mossos d’Esquadra. Dit d’una altra manera: el Vidal-Quadras ens va amenaçar a nosaltres i a les nostres institucions democràtiques. La tercera perla va arribar de Jaime Mayor Oreja, que va afirmar, en la seva línia habitual digna d’estudi científic, que els catalans som una mena d’apèndix d’ETA, que dirigeix el nostre projecte autodeterminista. És a dir, que ens va insultar.
Per tot plegat, crec que els catalans hauríem de dir prou i marcar, ja que no ho fa la llei, els límits al PP. No podem permetre que aquest partit hereu del franquisme (fet que va demostrar posant de president d’honor un exministre del dictador) es camufli entre els altres partits democràtics perquè els deslegitima a ells i a tot el sistema. Cal que a les properes eleccions del 25 de novembre el PP rebi un càstig sever per part dels electors. Això es pot fer de dues maneres: no votant el PP o evitant l’abstenció tot votant qualsevol altra opció per tenir una participació prou gran com per minimitzar la representació del PP. Espero que la punta de llança sigui, com sempre, la demarcació de Girona, experta en deixar el PP sense representació al Congrés dels Diputats. Tant de bo el dia 25 de novembre deixi el PP sense representació al Parlament de Catalunya. Serà un senyal de netedat democràtica i un senyal a Europa.
