La campanya a dins de JxCat

"El problema de la candidatura de Calvet no és que no es distingeix de la de Borràs sinó que s'assembla com un ou a un altre al discurs d'ERC"

Guant blanc, maneres exquisides, cap retret, respecte mutu, els dos candidats a primàries de JxCat han pres posicions a camp obert amb els colors ben visibles onejant al vent. Fair play, com correspon a cavallers, només sotmesos a la tirania patriarcal del llenguatge, ja que, de fet, són una dona i un cavaller.

Al capdavall, la claredat de les exposicions públiques a les xarxes és molt d’agrair perquè si distingir entre candidats de diferents partits sovint és difícil, fer-ho quan ho són del mateix pot esdevenir impossible. Sobre tot si ambdós candidats es confessen partidaris del mandat de l’1-O i fidels a la doctrina del MHP Puigdemont de la confrontació intel·ligent sota la seva guia. Si hi ha una àmplia coincidència als principis i mètodes, on es trobaran les diferències que justifiquen que hi hagi dues candidatures i no una única? Òbviament a la lletra petita, la que té l’irritant tendència a embolicar-ho tot.

D’agrair, doncs, que ambdós candidats hagin palesat llurs plans i el personal pugui triar amb coneixement de causa. Pel que se sap, la candidata Borràs prioritza la confrontació cap a la independència per la via unilateral quan les circumstàncies ho facin possible. No es tanca la porta a cap diàleg (entre altres coses perquè només la confrontació porta al diàleg), però es prioritza la confrontació i la unilateralitat.

El candidat Calvet, a la seva banda, prioritza el diàleg amb els espanyols fins a obtenir per aquesta via un referèndum d’autodeterminació. Com que és home realista i prudent, ajorna la independència una generació per hi anar ben segurs sense ficar la pota i perdre el que ja hem aconseguit. Mentrestant anirem modernitzant la societat catalana fins que la pròxima generació prengui la torxa.

Són tan fàcils a distingir com un cigró d’una granota. Es dirien candidats de dos partits enfrontats, a mons de distància; però com que estan units al cap per les mateixes fidelitats, més aviat semblen siamesos que cal trencar que caldrà trencar.

Ambdós candidats han presentat la seva proposta amb intel·ligència seguint la recomanació del president Puigdemont. Potser el candidat Calvet ha portat aquesta virtut a fora del camp del fair play en afirmar que “cal escollir un independentista que sàpiga governar”. Això no pot voler dir el que diu perquè és una bajanada. Qui escolliria per governar algú que no sàpiga governar? I és clar, això no vol dir el que diu, sinó el que no diu: ell sap governar perquè en té experiència, tot i reconèixer que el seu govern ha estat deficient. La Laura Borràs no en té cap d’experiència de govern, ni tan sols de govern deficient. Sí, és una manca de fair play, perquè és un cop baix. Però gens intel·ligent. Posar l’experiència, fins i tot deficient, com a condició és tancar el pas a la innovació i la renovació.

El problema que presenta la candidatura de Calvet no és que no es distingeix de la de Borràs, sinó que s’assembla com un ou a un altre al discurs d’ERC i té una incidència directa sobre la dialèctica partitocràcia-lideratge del MHP Puigdemont. Per dir-lo amb la mateixa claredat que els candidats: si les primàries són per escollir el candidat de la llista del partit amb el president o el de la llista del president amb el partit. No és cosa minsa encara que ho sembli.

Suposo que sortirà electa la candidata Borràs, almenys a les xarxes és la que té més suport popular. Populus locutus, causa finita. O no? Si guanya Borràs vol dir que JxCat serà la llista del president amb un partit compromès amb la via unilateral cap a la independència. O no? Tot i derrotat, Calvet seguirà a la llista, com és el seu dret i cal saber quin suport té la seva posició a dins del partit. L’ajuda que l’han prestat els presos polítics Rull i Turull té el seu significat.

Aquest és el problema de la partitocràcia: hi ha un partit amb dues tendències internes, amb dues ànimes, possiblement una majoritària i una altra minoritària. Si es tracta d’un partit democràtic, haurà de respectar la discrepància de la minoria, òbviament fins a un punt de ruptura. Però el respecte per la minoria, en aquest cas la minoria partidària del diàleg per damunt la confrontació, no pot impedir que el partit tingui una única voluntat i una única veu.

La previsible elecció de Laura Borràs hauria de tancar la qüestió sense cap mena dubte. El partit JxCat, la llista del president Puigdemont té una única veu i una única voluntat: la confrontació democràtica i la via unilateral cap a la independència. Però cal no oblidar que es tracta d’un partit que, com a tot partit, és un conglomerat d’interessos creuats amb resultats sovint imprevisibles. Els partits, com la dona, segons el masclista de Verdi en Rigoletto, són vel·leïtosos “qual piuma al vento”.

Per això és vital reafirmar l’única voluntat i l’única veu, el compromís, vaja, que la llista de JxCat o llista del president és la de la via unilateral cap a la independència. Cal dir-ho i redir-ho i deixar-ho clar com l’aigua perquè es demana el vot del poble sencer per culminar una tasca que el poble sencer va començar fa tres anys: una revolució.

Comentaris

    Tripartit no, gràcies 24/11/2020 9:09 pm
    No m'entusiasmen ni Laura Borràs ni Calvet, però prefereixo Borràs. De fet, votaré Junts X Cat perquè és la llista del president legítim de Catalunya. Carles Puigdemont i mereix obediència per part dels que ens considerem soldats de la República Catalana.
    Luisnomeacuerdo 24/11/2020 11:28 pm
    Soldado de la repugblica dice el grocñordo , anda que os ha dejado bien la perola el pastelero loco.
    Calvet apareix com bon "tio" 24/11/2020 11:59 pm
    però fluixet de temperament. D'aquells que no se sap on és el límit entre prudència i covardia. És temps de coratge i empenta. De "realistes-covards" n'anem sobrats.
    Ramon 25/11/2020 2:28 am
    O ERC, o Catalunya. Jo, Catalunya.
    LSO 25/11/2020 7:03 am
    Ya tengo claro que son muy falsos, el partido por encima de todo, he decidido votar Primarias, y si no al Pacma, como hice durante años. Empecé a votar a estos falsos por la indepe. visto que no la quieren, ahí se quedan.
    Lluís Armengol 25/11/2020 7:59 am
    Puigdemont és un covard. No es pot esperar res de bó d’un partit liderat per una persona mentidera i enlluernada. El futur es PNC independentistes però amb seny.
    Lleida 25/11/2020 8:09 am
    Potser parles d'en Junqueres que estima a tots els pobles de l'estat que cridaven:s por Ellis?. Del que es va entregar a la justícia espanyola com un corder a l'escorxador? Per mi això és de covards O d',interessats veient que el seu germà es gerent del ferrovial que per no fer res s'ha endut 17000000 d'aquesta Generalitat de Vichy,!!!
    Cristopher 25/11/2020 8:26 am
    Fa estona que ho tinc clar: la meva candidata és la Laura Borràs. De moment és la única que prioritza la independència per damunt de governar la autonomia, i no al revés. Governar la autonomia és governar el no res o quasi. És una autonomia de fireta en que el més important són els càrrecs i els sous.
    Doctor Strangelove 25/11/2020 9:17 am
    M'heu censurat un comentari excels, on només deia el que era aquest comunistot a sou del dictadoret de Waterloo. I sí dic corrupgència, i no ho dic per la pasta, això me la sua, ho dic per la corrupció intel·lectual i conseqüent deriva cap a la mediocritat infinita. Doc.
    Ramon 25/11/2020 2:44 pm
    Mal m'estarà el dir-ho però consti que ho vaig dir molt d'antuvi, que Espanya-ERC alternaran els atacs a Junts per Catalunya tant d'un costat com de l'altre. Tant ens temptaran per fer-nos votar les mil i una plataformetes octubristes, com les escissions de CiU dites "moderades" (però que sumen amb el chavisme pudent, el Rufián i la ETA com palanganers dels sociates). Per ells, pel 155, per Espanya-ERC, tot el que resti de Junts per Catalunya els bo. Doncs ja sabem què hem de votar.
    Ramon 25/11/2020 2:46 pm
    I consti que jo particularment subscric molt més les posicions nacionals i ideològiques de les platafornes octubristes (des d'ací, moltes gràcies al sicari republicà famolenc de menjadora que tan estúpidament va introduir eix mot amb intenció insultant). Però si ni tan sols són capaces d'unir-se, a fer punyetes. Puigdemont-Borràs, que és el que més temen i el que més els farà rabiar.
    Ramon 25/11/2020 8:19 pm
    Només llegint les hidrofòbiques reaccions de la fauna republicana així com dels enemics de sempre no queda cap dubte que hem de votar Puigdemont. És l'única opció i és el que més els dóna per la llosa.
    Ceballut 25/11/2020 9:28 pm
    Hi ha coses senzilles: qui no considera Puigdemont el president legítim de Catalunya, acata i considera legítim el cop d'estat del 155 que el va derrocar. No existeix una tercera possibilitat. Després hom pot estar més o menys d'acord amb el President o ser-ne absolutament contrari, però és el darrer president proclamat pel nostre Parlament 2 vegades, destituït pel poder colonial la primera i no restituït per la vergonyosa obstrucció del president de la mesa la segona.
    Francesc Font 26/11/2020 12:55 am
    Amic Cotarelo: temo que no has entès res de Rigoletto. Basada en Le roi s'amuse, de Victor Hugo, que va ser prohibida a França perquè estava clar que es referia al corrupte i degenerat rei de França Lluís Felip d'Orleans, Verdi va voler utilitzar-la per fer una òpera en aquells moments de gran contingut, canviant el rei original per un duc per motius de la censura austríaca. Si t'hi fixes, és una dura crítica als qui serveixen a un poder que és degenerat, i que corromp,, Rigoletto, i l
    Junqueras, menjadora psoe, españa pura i caradura 26/11/2020 7:08 am
    Erc, vergonya espanyolista, odi als catalans, lladresferrovial, 18.000 assassinats, moltes gracies junqueras d'españa, ferrovial forrat. Erc es la indignitat dels traidors i venuts al feixisme espanyol.155
    Per Torrent, Rufian, Aragonés & cia 26/11/2020 9:56 am
    Les actituds d'ERC de riure-li les gràcies als carcellers del PSOE, d'haver abandonat l'independentisme, enganyant als seus votants, de trair la voluntat popular, col·laborant amb la "justícia espanyola" (sic) per anul·lar nomenaments ... per tot això jo, un independentista d'esquerra, ja ho tinc en compte per al 14F.
    Miquel 26/11/2020 1:32 pm
    Estaria bé una dona Presidenta de Catalunya Laura...
    Ceballut 26/11/2020 10:03 pm
    L'embolic és considerable. Tenim un President legítim derrocat per un cop d'estat, tenim una declaració de independència proclamada legítimament el 10 d'octubre i en suspens. Totes les eleccions que s'han fet i que es facin després del 10-O són nul·les de ple dret. Sóc partidari de votar la llista del MHP Puigdemont com a reconeixement simbòlic de la seva legitimitat. El que faci després qui guanyi les eleccions, el tripartit probablement, no en tindrà cap de legitimitat.

Nou comentari