Hi ha herois molt creguts perquè es pensen que són herois i mereixen monuments a cada plaça de cada poble o ciutat. A vegades s’ho mereixen i d’altres no, però en tot cas exigeixen el seu monument, els seus homenatges, els seus aplaudiments.
I hi ha herois senzills, valents i honestos, que fan el que han de fer, el que toca, que aguanten a les trinxeres, que s’empassen la persecució policial i judicial, que creuen en el que fan. Perquè tenen valors, perquè creuen en un món millor, perquè pensen en els altres i no només en el seu benestar. Simplement, fan la seva feina i intenten fer-la bé, el millor possible, que no és poc.
Boye és un d’aquests herois quotidians. Saben controlar el seu ego, païr les conseqüències doloroses de les seves decisions, aguantar els cops i les males passades… i no rendir-se mai, mai, a aquells poders que els amenacen.
Si això no fos Europa, i Boye ho sap, un advocat com ell podria tenir un accident estrany i acabar malament. Si no hi hagués lleis europees i jutges europeus, Boye hauria desaparegut vés a saber on, i ja el trobaran d’aquí a cinquanta anys, que és el mètode de les dictadures policials i judicials. Els poders espanyols poden putejar-lo, despullar el seu telèfon mòbil, el que sigui, però a Europa no poden fer-lo desaparèixer, que és el que farien a altres països, de la mateixa manera que no poden fer desaparèixer Puigdemont ni afusellar-lo com a Companys.
Aquesta és la barrera, la frontera europea, el que no entendran mai Llarena ni els seus col·legues del Tribunal Suprem de la Inquisició. Ja no poden empresonar, torturar, aniquilar, amb la llibertat de Torquemada i els seus. No ho accepten, és evident, però el cas Puigdemont, el cas de la minoria nacional catalana, ja no el poden tractar amb els mètodes brutals de la inquisició. I això els frustra, perquè són més inquisidors que jutges, emparats pel cap de l’Estat, el que no havia de regnar ni governar, però mana més que ningú, a través dels seus lacais.
Europa és una altra llei, una altra justícia, un altre món, i això és el que Boye ens ha ensenyat a tots, fins i tot als inquisidors.
Boye és l’advocat defensor d’Europa, de tot el que significa Europa, davant d’aquests bàrbars que pensen que Espanya està per damunt de tot. Boye no és només la frontera de Puigdemont, és la frontera davant la barbàrie .
En una altra època hauria estat un general, ara és un advocat. Però és el mateix. Boye, un home modest, castigat, assetjat, que defensa els seus clients, però al mateix temps ens defensa a tots i a totes dels bàrbars que volen destruir Europa.
Per exemple, dels bàrbars que controlen el Suprem o el Constitucional. Bàrbars espanyols, sí, que són els principals enemics d’Europa.
