Tancats els col·legis electorals, una enquesta aventura la victòria del PP per una contundent majoria absoluta en les eleccions andaluses. La intenció de tota l’esquerra d’aquella comunitat (i alguns dels seus referents nacionals) d’amenaçar la població amb la coalició PP+VOX semblaria sols haver servit per acabar d’enfonsar Ciudadanos (retorn a casa de la majoria d’aquests), i per decidir els votants a emprar el seu dret de sufragi en clau d’utilitat, escollint el candidat més conegut i el millor valorat ja des d’abans de les eleccions. Juanma, més que PP. No a l’esquerra en el seu feu més ancestral.
No sabem, ni sabrem fins molt més tard, quin efecte tindrà el resultat final sobre el panorama de les generals, si obligaran el seu avançament (que no auguro de cap manera) o, quan arribin, si les haurem de veure com la premonició d’ un canvi de cicle (el que veig més factible) Tampoc sabem si la previsió que es fa per a Vox es confirmarà o a Andalusia, per raons històriques, la gent és menys capaç d’expressar en veu alta aquesta opció política, clarament emocional i inicialment envoltada d’una polèmica que per les mateixes raons mai s’havia produït amb altres “cuners”. Però sí podem valorar altre aspecte.
Quan aquest escrit entri al diari la única certesa serà que la participació ha baixat fins i tot respecte de la que ja fou minsa en l’anterior contesa electoral. Mentre escric sento periodistes, analistes i polítics fer valoracions sobre el no res, i parlar de les quotes de cadascun dels candidats i d’eventuals projeccions de resultats, però, com sempre, ningú parla de que els votants són tan pocs respecte del conjunt de la població com pocs són els afiliats als partits que es presenten respecte de la gent que els vota. En el fons aquesta pantomima, que no recorda que Javier Arenas va arribar a tenir 52 diputats dels 109 que componen el Parlament andalús, no hi ha altra cosa que el repartiment del poder, que seria el mateix encara que sols els votessin els seus treballadors, familiars i amics. Pot haver terra per als partits (el que clarament anuncia la demolició de Ciudadanos, el que veu el PSOE en la pitjor de les tessitures), però no hi ha mínim de participació que faci nul·les unes eleccions, malgrat que mostrin, més que cap altra cosa, la incredulitat de bona part d’aquesta comunitat en el sistema polític. S’extrapolarà aquesta abstenció a les generals? Haurem d’esperar.
2
