Amb els indults, cauen alguns tabús

"El problema immediat no és Madrid; és Barcelona, on hi ha instal·lat un govern desobedient a la majoria independentista"

Veure empresonar els líders polítics i socials del procés va comportar un impacte emocional traduït en desconcert i paràlisi entre la majoria independentista del país. Més enllà del descobriment que no teníem com a adversari un govern democràtic, sinó, com a enemic, un estat dictatorial assistit per una societat hostil i indiferent al nostre país, de seguida vam empatitzar amb persones que, també enmig de la sorpresa, van ésser maltractades, humiliades i tancades amb un simulacre de judici. Les mostres de solidaritat i suport no van trigar a aparèixer, especialment si tenim en compte que el nostre és un país petit i és difícil no haver conegut personalment cap dels presos. El llaç groc i les concentracions de suport van esdevenir una continuïtat i transformació d’una lluita que va adquirir un caràcter defensiu, de caràcter moral, encara que amb un punt de desmoralització. I, el pitjor de tot, és que ni les institucions, ni les entitats civils, no van ésser prou fermes per alliberar-los per la via de l’acció directa, l’únic llenguatge que entén Espanya.

En tota lluita per l’emancipació nacional, els presos polítics adquireixen un paper simbòlic. Ja no són activistes, sinó referents morals a venerar. Tanmateix, a primer curs de tècniques per a la revolució s’ensenya que els presoners polítics no poden tenir cap paper assignat com a dirigents polítics, perquè és evident que la seva situació personal resulta un condicionant massa important perquè no ens en puguem refiar de les seves idees i propostes. Crec que a Catalunya s’ha generat un consens analític segons el qual, l’actuació de deixar-se capturar tan fàcilment, de no coordinar les defenses, i no haver fet tot el possible per escapar no ha estat precisament un encert. En tota lluita per l’alliberament nacional, és un error deixar les estratègies en mans d’aquells que són tancats, i cal seguir-la en base als activistes de la clandestinitat o l’exili, on els condicionants són menors.

Durant els primers anys d’aquesta dictadura judicial i repressió borbònica –ja és hora que diguem les coses pel seu nom–, els errors tàctics i estratègics han estant evidents en el camp independentista. Des de no desobeir el 155, no haver investit Puigdemont, no haver coordinat el carrer amb les institucions, deixar-se condicionar massa per l’emocionalitat, no haver llegit una mica més a Maquiavel, i haver escenificat divisions absurdes, la realitat és que els anys posteriors al primer d’octubre han estat per oblidar. Més enllà del mite o de certa retòrica patriòtica i revolucionària, tenim una realitat que, dia rere dia és cada vegada més òbvia. Al costat de la dictadura judicial i repressió borbònica, constatem el col·laboracionisme de la Generalitat, la submissió dels partits independentistes, la manca d’idees –i l’excés de dialèctica– de les entitats sobiranistes, que fan de les institucions pròpies engranatges de la pròpia repressió generalitzada en contra de l’independentisme, i fins i tot en contra del propi país (només cal remetre’ns a l’incendi recent de Llançà i l’enèsima humiliació de l’estat en forma d’impedir el suport dels bombers nord-catalans). 

És obvi que, a partir dels fets, i no d’unes paraules cada vegada menys creïbles, la Plaça Sant Jaume sembla més aviat el govern de Vichy, que reprimia els francesos resistents en nom de França i d’una sobirania fictícia, o, de manera més pròxima en el temps, del govern txecoslovac que, després que els tancs soviètics esclafessin la Primavera de Praga l’agost de 1968, va esdevenir l’artífex de la repressió contra els demòcrates “en nom de la sobirania del poble”. En realitat, bona part dels jerarques txecoslovacs de l’època, molts dels quals havien participat amb entusiasme a l’aperturisme d’Alexander Dubček, després de la invasió de les tropes del Pacte de Varsòvia es van dedicar a exercir una repressió ferotge contra el seu propi poble com si fos una simple subcontracta del Politburó de la Unió Soviètica. Recomano molt als lectors una minisèrie d’HBO, dirigida per Agnieszka Holland,  Hořící keř, (Esbarzer Ardent) on s’explica aquest procés, es persegueix la dissidència i es desacredita, amb una humiliació permanent, a tots aquells que protesten, fins i tot de manera individual, personal, contra tal grau d’injustícia. 

Mentre els presos polítics eren tancats, un cert silenci s’imposava al voltant de l’erràtica política de la Generalitat, de qui no s’entenia com es personava en els processos a independentistes, com enviava la BRIMO, més que reprimir protestes, a apallissar manifestants; a enviar els lletrats de la Generalitat a demanar presons contra la dissidència; a esterilitzar els mitjans públics (i a fer-los copartícips  del blanquejament de la dictadura espanyola); a demanar paciència i posar terminis –gens creïbles– que impliquen ajornar la independència a les calendes gregues; en resum, a tractar de confondre, desincentivar, desmoralitzar, desmobilitzar.

Un cop indultats els presos, es percep en el país una sensació que han caigut determinats tabús. Mentre eren a la presó, hi havia una certa autocensura sobre les paraules i gestos de les víctimes, i de les decisions que es prenia des d’un govern independentista en les paraules, autonòmic i submís, en els fets. Hi ha tot un rum rum, un inici d’ebullició en què el ressentiment contra Espanya, està girant el focus vers la Plaça de Sant Jaume. L’experiència de l’estafa de la Transició, on es van iniciar en política molts dels que han protagonitzat, en qualitat –en termes de Howard Rheingold–de multituds intel·ligents, són conscients que des del Consell Executiu i els estats majors dels partits, tracten de tancar el procés per dalt. I tanmateix, des de diversos espais, de moment no massa connectats, es comença a sentir la frase leninista què fer?, davant d’aquesta paràlisi. I és probable que això vagi prenent forma a mesura que s’acosti la tardor. El país vol confrontació amb la dictadura espanyola, i potser caldrà posar el focus primer a la Plaça Sant Jaume, on de manera vergonyant, oneja la bandera franquista.

No revelaré cap secret d’Estat si afirmo que els indults formen part d’una estratègia més d’intentar anestesiar el procés, més que d’una distensió que cap tribunal espanyol, o xiringuito fatxa amb capacitat de repetir les incautacions franquistes des de la més absoluta impunitat s’ha empassat; que ha estat més un producte de les pressions europees i l’oportunisme sanchista que d’intentar fer veure que es negocia res. Tanmateix, a partir del Primer d’Octubre la societat catalana ja sap què és Espanya i què se’n pot esperar. Una vegada els indults s’han produït s’ha trencat el tabú. El problema immediat no és Madrid; és Barcelona, on hi ha instal·lat un govern desobedient a la majoria independentista.

Comentaris

    Luisnomeacuerdo 24/07/2021 12:51 pm
    Pues aquí en atapuerca no nos produjo ningún shock emocional, más bien alegría, la pena es que ha durado poco, pero bueno todo se andará, y ya caerán otros fascistas independentistas para alegrarnos nuestras tristes vidas. Ale a cagar a la via del anuncio del butireferemdum.
    Gonzalo 24/07/2021 1:13 pm
    Me encanta veros con esa frustración... jajajajajajajaja!!!!! Ah...y la bandera de España es tan democrática como la otro cualquier país. Que mira que os gusta franco...todo el día lo tenéis en la boca.....el payaso este diciendo que la bandera española es franquista... IGNORANTE!!!!!!!
      ton c. 25/07/2021 12:12 pm
      nosaltres potser el tenim a la boca peró els espanyols com tu el teniu a casa i ja us va be.
      Francesco 25/07/2021 3:24 pm
      No lo es? Repasa la historia, tontolaba! Y verás cómo te llevas una sorpresa!
      Catalonia is not Spain 25/07/2021 6:28 pm
      Als fatxes de us uescslfa la boca de seguida. Sou incorregibles
    Leopold 24/07/2021 1:44 pm
    La comparança amb Vichy és absolutament pertinent
      Albert Jürgens 26/07/2021 9:24 pm
      Et felicito per la teva anàlisi autocrítica i alhora constructiva de la situació post-indults. Sí, senyor, la plaça de Sant Jaume comença a materilitzar la segona traició dels líders, ara amb un 52% indiscutible de vot independentista a les darreres eleccions. O són uns porugs o uns poca-vergonyes. En tot cas, un tap a la voluntat popular. Per tant, apretem i potser una nova plataforma electoral.
    LlunyDeCat 24/07/2021 4:21 pm
    La comparació amb el Règim de Vichy és perfecta però incompleta. Cal dir la veritat i deixar-se de romanços. Cal deixar de parlar de Règim del 78 o de Dictadura Espanyola. L'autor diu "societat hostil i indiferent al nostre país" referint-se als Espanyols. Però ho fa tot "discretament". Cal dir-ho: els Sud-Catalans som ocupats i colonitzats pels Espanyols des de fa més de 300 anys. És la mateixa situació que els Irlandesos amb els British (no dic pas English perquè entre els Colons hi havia molts Scotish). I és la mateixa situació que els Tibetans amb els Xinesos. Els Espanyols no són pas "hostils i indiferents". Tots sabem que els Espanyols odien els Catalans com a Europa hom odiava els Jueus fins l'endemà de la Guerra. Als anys 30 i 40 la mainada jugava a matar jueus. Tots sabem l'odi que ens tenen i fins i tot els membres de la Colònia Espanyola nascuts al Sud-Cat. Però ho volem amagar. Per això hem renunciat a la nostra llengua. Per no confrontar els Espanyols. Ni d'aquí 1'000 anys assolirem la Independència amb aquestes actituds i aquests líders.
      PrusesEstresPercent. 26/07/2021 12:41 am
      Es muy triste que vivais en una realidad paralela donde comparar a los nazis con "espanyols" os parezca normal. En España, la que tu no conoces porque eres un paletu,o que no ha salido de su tierra en su p vida, la gran mayoria de la gente se la suda vuestro pruses de los cuyons. Y a muchos nos gusta Cataluña y no tenemos ningun problema en especial con los catalanes, como no lo tenemos con los andaluces o con cualquiera. A ver si piensas un poco antes de escribir semejantes melonadas payaso.
    RAF 24/07/2021 5:38 pm
    Vaja! Un intel·lectual.... Què bé!!
    LLARENA dPENA 24/07/2021 6:09 pm
    Es ben cert que el carrer cada vegada està més decensiçat de la Pl. S. Jaume. Hi ha un sentiment contrari dels indepes de veritat a aquesta submissió de l'Aragonés i la seva colla d'ESGERRO AUTONOMISTA de CAT, antiga ERC, a P. Sánchez, i amb l'aceptació i col.laboració de JxCAT. Tinc molt clar des del primr dia que els d'ESGERRO no faran res per la república catalana en molts anys. Només cal escoltar en Junqueres des que està al carrer, promocionat a TV3 practicament a diari d'una forma o altre. De JxCAT ja començo a no tenir les totes clares però, no esperaré gaire temps si veig, com sembla, el seu alineament total amb ESGERRO i a favor d'Escanya, no s'atura, que els hi donaré l'esquena i aniré a favor de qualsevol altres alternatives contraries a aquest agenollament permanent. La gent està molt cremada amb la GENE, i estic segur que molts, els acabaran d'engegar.
    Kiko 24/07/2021 7:52 pm
    Els votan d'erc jxcat i cup son pujolistes 2.0, als fets hi diueb tot, i qui te dos dits de front i no pateix disonancia cognitiva irreversible mai aniria dien q es indepe i q vota a erc, jxca o la cup. Omnium, q fa en un proces d'independencia una organitzaqcio de xuriquerus q l'unic q fant son els pastorets per nadal, i l'anc... doncs controlar el ramat amb imbecilitats q es el maximq un ramat pot arribar a fer i a procesar.
      Albert Jürgens 26/07/2021 9:28 pm
      Et felicito per la teva anàlisi autocrítica i alhora constructiva de la situació post-indults. Sí, senyor, la plaça de Sant Jaume comença a materilitzar la segona traició dels líders, ara amb un 52% indiscutible de vot independentista a les darreres eleccions. O són uns porugs o uns poca-vergonyes. En tot cas, un tap a la voluntat popular. Per tant, apretem i potser una nova plataforma electoral.
    Clar 24/07/2021 9:04 pm
    A veure si ERC s’adona del que fa (les bases) a base de promoure la trampa d’Iniciativa (ara anomenats comuns o colauites). Petain va acabar ignorat per la història i algun dirigent d’ERC és historiador. A base d’eixamplar la base aconseguiran millorar els resultats electorals dels comuns, que son la progressia pseudomarxista del nacionalisme espanyol a Catalunya. Prou de lerrouxisme interioritzat.
    Narcís 24/07/2021 9:31 pm
    Mai per mai un català de mare catalana o/i de pare català i d' avis ídem . . així com mai per mai un català per agraïment o/ i sentiment o/ i empatia o/ i amor a la terra . . tot plegat, un català mai no deixarà de defendre la veritat, el bé, la raó i el dret natural o existència en llibertat de Catalunya i territoris germans ! PD : faci allò que faci qui sigui al poder de ca nostra !
    lluiset 25/07/2021 1:26 am
    Ets el millor!!
    Català 25/07/2021 9:52 am
    Abans d'ahir va fer setanta anys de la mort de Pètain. Ho rtecordo bé; els diaris espanyols es desferen en lloances (podeu consultar hemeroteques) envers el mariscal traïdor. Sortosament, a l'estat fraancés avui, si se'l recorda és com a vergonya nacional. Qui sap com seran recordats els politics catalans d'avui. Espero i desitjo que ho siguin d'una manera semblant.
    Doctor Strangelove 25/07/2021 10:08 am
    A veure tros de soca amb potes, els polítics presos vivien a l,hotel Lledoners. Dit això, només els mono-neurols com tu no us heu adonat que tot el procés és només una menjadora per mediocres, i que se,ls hi acaba el xollo. De fet si no fos per pocapenes com tu mai haurien governat, idiota! Doc.
    Lucas delmas 25/07/2021 12:48 pm
    Voste que esta esperant fervorosament que els nostres avis i pares emigrants d'altres parts d'espanya sen vagin a l'altre barri per poder arribar a la independencia li dic que aqui estem els seus descendents per fer-li una bona pedorreta a la seua cara ,salutacions

Nou comentari