En el seu avantpenúltim vídeoarticle, Pilar Rahola, fent això tan seu de qüestionar una decisió de l’espai polític que la protegeix per fer-se passar per una analista independent, aplaudeix la CUP i diu que cal celebrar un nou referèndum perquè el resultat del Primer d’Octubre “ja no és vàlid”. Com que és intel·ligent i domina l’art de la retòrica, Rahola sap fer trampes i que aparentment tot sembli la mar de raonable. Per deslegitimitar l’1-O, argumenta que el resultat ja ha caducat i que, com a demòcrates, estem obligats a referendar de nou la ciutadania, ja que “els resultats de fa quatre anys no poden servir anys després, quan han canviat les contingències i la població”.
Per la mateixa regla de tres, el Brexit, per exemple, s’hauria hagut de tornar a referendar després dels anys de bloqueig en les negociacions i, en aquest món imaginari, el resultat de qualsevol referèndum podria boicotejar-se retardant-te un temps l’aplicació. Més clar encara: si l’octubre del 2017 s’hagués fet efectiva la independència, oi que ara no demanaríem un nou referèndum perquè han canviat “les contingències i la població”? I per què hem de donar legitimitat a un règim constitucional foraster que es va votar fa més de quaranta anys i no a un referèndum d’autodeterminació català celebrat fa quatre?
Més enllà d’això, fa riure que Rahola surti amb l’argument del temps. Encara recordo l’article que va publicar pocs dies després del referèndum. “Sin Precipitación”, es titulava. Hi deia que sobretot no féssim la DUI perquè no era el moment. Hi deia que s’havia d’actuar amb “paciència”. Amb aquest discurs, amb aquestes cagarrines tapades amb promeses de jugades mestres, Rahola anava preparant el terreny per quan l’engany dels seus proveïdors fos públic, perquè naturalment ella ja sabia que Puigdemont estava enganxat als turmells d’Espanya suplicant unes autonòmiques sense 155, com ell després ha explicat tants cops.
Més tard, Rahola tampoc va defensar l’aplicació del mandat del referèndum, mai la vaig veure emprenyada amb Puigdemont pel fet que no tornés, com havia promès, per fer efectiva la independència. Quan era el millor moment, Rahola demanava seny i paciència. Ara, resulta que hem fet tard. Com diria ella, homeeeeee!
Ara, aquestes mateixes cúpules demanen un nou referèndum, que és la manera més ràpida d’esborrar del mapa el mandat del 2017 i, per tant, de renunciar a la independència. La cúpula de Junts també vol que passem pàgina, però els convergents, com que no tenen cap altre projecte polític que la seva pròpia supervivència, són especialistes a fer un doble discurs que els permeti captar gent d’aquí i d’allà. Per això tenen Sánchez i alhora tenen Puigdemont. Per això durant aquests quatre anys de vegades han dit que el mandat del referèndum era vigent i d’altres han dit que se n’havia de fer un de nou. Quim Torra es va comprometre, en el seu discurs d’investidura, a organitzar un nou referèndum en aquella legislatura. Ara Laura Borràs diu que no. Sense anar més lluny, Pilar Rahola, dos dies després d’aquest vídeoarticle, coincidint amb l’aniversari del referèndum, en va publicar un altre en què ja no defensava com una lleona la necessitat de votar un altre cop, sinó que deia tot el contrari: “Hi ha un mandat i aquest mandat l’han d’exercir els representants de Catalunya”. I així sempre…
El Primer d’Octubre, quan malgrat l’Estat vam executar el que ens donava la gana d’executar, els catalans vam fer la independència. Que les cúpules dels partits ens deixessin tirats i incomplissin el mandat, no pot ser motiu per invalidar-lo, com tampoc ho pot ser la repressió espanyola, ni el boicot d’una part de la població. Si fos així, si les regles fossin aquestes, qualsevol referèndum podria ser desactivat amb la mobilització d’uns quants.
