La capacitat cada dia més sofisticada de l’independentisme per fer-se gols en pròpia porta ha tornat a generar un altre desastre amb el descarrilament del que s’havia presentat com un pacte de consens ampli al Parlament i que teòricament havia de servir per fer front a la sentència que imposa el 25% de castellà a les escoles. La realitat és que aquell acord –que, sospitosament, es va anunciar amb la boca petita– ni era acord ni servia per aturar res. I les dues mancances han quedat evidenciades amb cruesa aquesta setmana.
El consens que es va publicitar de manera retòrica i que portava a l’acceptació d’una reforma de la llei de Política Lingüística que retallava la immersió era fals. El PSC, sempre més hàbil que cap altre partit, va arrossegar Junts i ERC a un escenari pensat exclusivament per provocar un enfrontament més entre els socis del Govern. Els socialistes han aconseguit el que volien i com a bonus track s’enduen un episodi més de divisió interna a Junts.
Determinats interlocutors del partit de Carles Puigdemont i rodalies –a les rodalies, un nom destacadíssim com és el d’Irene Rigau– van entrar inicialment en el tracte, però un altre sector va obligar-los a baixar el tren ja en marxa quan es va fer pública la proposta. Ara, el PSC, amb la ajuda sempre a punt dels comuns, només ha de collar ERC perquè es quedi al seu bàndol. La trampa que els socialistes tenen parada als republicans és diabòlica: o accepten retallar la immersió o donen la raó a Junts tard i malament. Cap opció és bona.
I la llavor del diable és en el fet que és impossible que el pacte per reformar la llei de Política Lingüística serveixi de res. Seria estèril encara que el consens fos dels 135 diputats del Parlament, perquè mai serà admès ni per a una treva en la guerra judicial contra la llengua. La interlocutòria del TSJC d’aquesta setmana deixa molt clar que els jutges –a part de no saber català– no volen ni pactes polítics ni suposats consensos. Volen obediència, volen submissió. Volen que el conseller d’Educació comenci a enviar ordres a les escoles i instituts per fer matemàtiques en castellà. Ells manen, el govern obeeix i el poble s’aguanta. Així és com ho veuen, i no acceptaran cap altra cosa.
3 
9 