Dos agents de la Guàrdia Civil estan citats a declarar aquest dijous com a investigats davant una jutgessa del Prat de Llobregat per un incident del desembre del 2019 a l’aeroport de Barcelona. El ciutadà afectat els va denunciar per un delicte contra la integritat moral i la jutgessa ha considerat que hi ha indicis suficients per, com a mínim, interrogar-los com a presumptes implicats en un delicte. Així és com es trobaran aquests dos policies del todo por la patria a la banda on solen veure els seus detinguts. Però el més insòlit és que s’han ficat en aquest embolic per una discriminació lingüística contra un ciutadà flamenc que els va parlar en català i només en català. És insòlit que els tribunals es molestin a investigar-ho, com ha subratllat la Plataforma per la Llengua, que dona assistència jurídica al denunciant.
Quan es produeix una discussió entre un policia i un ciutadà –cosa que no hauria de passar perquè el policia és un servidor públic i està obligat a tenir paciència– en el millor dels casos el ciutadà acaba denunciat per desobediència. I així va ser també aquesta vegada. Però els tribunals van desestimar aquesta acusació. La desobediència és el tipus penal comodí: serveix per a tot el que faci enrabiar un policia que no pot denunciar-te per atemptat. La clau d’aquest cas –com molts altres que, en canvi, cap jutge es molesta a estudiar– és que els guàrdies civils van considerar una mostra de desobediència que el ciutadà amb qui van tenir el malentès els parlés en català… tot i tenir un passaport belga.
És bastant fàcil d’imaginar que si el mateix ciutadà els hagués parlat en qualsevol altra llengua que no fos la castellana –en un aeroport se’n parlen moltes– com a molt haurien badallat i posat els ulls en blanc: “quina mandra” i “ara a veure si algú entén què diu aquest guiri“. Si els hagués parlat en neerlandès –la llengua de Flandes– haurien fet cara d’avorriment i s’haurien fet entendre amb gestos. El que no podien consentir de cap manera és que un coi de belga els parlés en català. Això només podia ser una burla, un acte de desobediència deliberat, una falta de respecte i de consideració a l’autoritat –article 556 del Codi Penal. Qui és l’europeu que s’instal·la a Catalunya i només aprèn català –i no castellà? Impossible. I en cas de no ser impossible, és intolerable. La mala sort per a aquests guàrdies civils és que hi ha una jutgessa que es pren seriosament el l’article 175.
