El compte enrere per al pressupost de la Generalitat avança, encara que es parli molt més dels comptes del govern espanyol, que tenen l’atractiu de la batalla entre ERC i Junts. Curiosament, els últims dies ha semblat que els de Jordi Sànchez volien deixar clar que en determinades condicions podrien parlar dels números de Pedro Sánchez, i en canvi els de Pere Aragonès han estat més interessats que mai a explicar què els allunya. Tot forma part d’una posada en escena que s’il·luminarà de cop el dia de la votació. I, mentrestant, per als comptes de la Generalitat els focus estan posats sobre la CUP.
És l’esquerra independentista anticapitalista la que té la clau del pressupost català, i la que està negociant amb el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró. Les reunions se succeeixen i la negociació no es trenca, tot i que la presidenta del grup parlamentari, Dolors Sabater, ha advertit que no s’avança prou. El que demanen és, sobretot, que no es perdi de vista la necessitat de trencar l’autonomisme, però també que no hi hagi presses. No volen pressing CUP. Però els dies passen, s’acosta final d’any i cal prendre una decisió. I és aquí on entra en joc el PSC, que espera el seu moment. Desitja amb intensitat i explícitament poder aprovar els primers pressupostos d’aquest govern que troba terrible i injust, ja que segons el seu punt de vista Salvador Illa hauria de ser el president.
Si els socialistes estan tan interessats a ajudar l’executiu d’ERC i Junts és que vol trencar el relat del govern del 52% dels vots independentistes del 14F, el triumvirat de la investidura. I veuen la CUP com la baula que els permetrà fer-ho. Si des de Madrid –des del PSOE– tots els esforços són per trencar els vincles entre ERC i Junts –amb els pressupostos estatals, amb la taula de diàleg, amb la falsa intenció d’ampliar l’aeroport–, el PSC es concentra en l’altra via d’aigua possible. Per això vol fer servir la CUP. I la CUP ha de decidir si ho permetrà.
