Des de fa deu dies, arran de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, hi ha una allau d’informació sobre la desinformació i la censura que apuntala el règim de Vladímir Putin. A falta de poder justificar la seva incapacitat per evitar aquesta guerra a Ucraïna, Occident s’ha abocat a la gesticulació histriònica, fins al punt de prendre una decisió tan qüestionable com la de censurar una cadena de televisió. En una mena de “i tu més”, s’esgrimeix la manipulació informativa, molt superior, del Kremlin.
La potència i la capacitat del règim de Putin per generar una apagada informativa, la seva falta d’escrúpols i la manca d’interès per la legitimitat democràtica són òbvies. Però també hem de ser conscients del risc d’estar digerint aquest discurs de manera acrítica. I d’estar creant petits monstres que de sobte han generat russofòbia, a Catalunya mateix, on negocis i ciutadans russos perfectament integrats estan tenint problemes i han de gesticular molt, ells també, perquè quedi clar que desaproven el règim de Putin.
Mentrestant, aquí mateix s’està orquestrant una operació de la qual tot just comença a haver-hi senyals. Amb una maquinària molt menys potent que la russa però que no es pot menystenir i que fa segles que funciona, l‘Estat espanyol està construint una nova causa general contra l’independentisme. A partir de denúncies d’entitats espanyolistes contra la immersió lingüística, la fiscalia està fent servir els Mossos d’Esquadra –la policia de la Generalitat, amb un govern independentista– per perseguir de manera perfectament calculada i processalment qüestionable els suposats autors de piulades suposadament extremes contra la imposició del 25% de castellà a les escoles.
Els advocats dels primers citats a declarar i la Plataforma per la Llengua han donat el primer avís: s’està intentant convertir els castellanoparlants en una minoria vulnerable mereixedora de protecció per part de la fiscalia de delictes d’odi. Com va fer amb les “mirades d’odi” que asseguraven haver rebut els policies espanyols armats que van atonyinar votants l’1-O, l’Estat torna a demostrar una gran capacitat de re-persecució del perseguit. I se’n surt amb només un grapat de tuits. No li cal res més.
