No ho podem negar, en aquest diari -periodistes i lectors- ens ho estem passant molt bé desclassificant, per capítols, l’Operació Catalunya. És un magma fangós, sense bons, on els protagonistes -un cop posats sota la llum del sol- exhibeixen la seva essència mesquina d’éssers moralment deformats a causa de viure i prosperar dins les clavegueres. El comissari Villarejo és la clau que ens obre un món d’ombres sobre el qual se sustenta un règim podrit que utilitza la violència i el xantatge per intentar aturar la pròpia decadència.
El Món ha fet emergir, fins ara, les gravacions de polítics i policies. Però una de les potes fonamentals en què es basa l’Operació Catalunya és en els mitjans de comunicació. El comissari sap que es mou en la il·legalitat i per això la seva arma predilecta és la intoxicació de l’opinió pública espanyola a través dels diversos grups editors de Madrid. I així va ser, com podem demostrar a hores d’ara.
El periodisme madrileny està greument malalt, fins el punt d’actuar com a un tentacle més del poder al qual hauria de controlar. I això, a Espanya, genera una opinió pública agressiva, especialment pel que fa a les aspiracions democràtiques d’una societat tan pacífica com la catalana. Ara sabem, per exemple, que Pedro J. Ramírez es penja com a medalles objectius d’Estat assenyalats des de la claveguera. No és l’únic. Ho sabrem perquè encara hi ha mitjans catalans que fan la seva feina.
4 
9 
