Parlar en català és possible

"Després del debat de TVE, només queda un motiu per no estendre l'ús del català al Congrés: la voluntat uniformitzadora que delata que l'Espanya plurinacional no existeix"

Una catalana visita una amiga que passa un any a Londres. Està estudiant a la capital britànica i hi ha fet dues amigues gallegues. Quan les dues catalanes interactuen amb les dues gallegues parlen en tot moment en castellà, exclusivament. Ni els passa pel cap parlar en català i gallec, tot i que s’entendrien perfectament. En un moment fugaç, però, a la catalana visitant se li escapa un comentari en català a la catalana amfitriona. I ràpidament es disculpa: “Perdonad, nos conocemos de toda la vida y nos cuesta cambiar de lengua entre nosatras“. Una de les gallegues, gens ofesa i sí molt interessada pel que acaba de presenciar, respon: “¿Ah, pero hablais en catalán siempre?“.

L’anècdota, de finals dels anys 90, demostra que no s’ha fet absolutament res perquè es conegui la plurinacionalitat i la diversitat cultural que els espanyols més progressistes asseguren que valoren i defensen. Aquest desconeixement s’ha anat perpetuant en gran part a través de les televisions, que han imposat la regla no escrita que les declaracions que es fan en català s’han de repetir en castellà per ser emeses a la resta de l’estat, com si no es poguessin subtitular. De manera que la llengua pròpia de Catalunya –com la de Galícia i la del País Basc– és una música que no senten mai els espectadors de Madrid, Sevilla o Múrcia. Perquè tampoc no se sent mai al Congrés. Només de tant en tant, quan algun diputat ho intenta com a reivindicació, s’hi senten algunes frases en català, però sempre se’ls renya i se’ls fa tornar al castellà, o se’ls retira la paraula. Va passar fa uns mesos , quan la socialista catalana Meritxell Batet, presidenta del Congrés, va vetar l’ús del català en un intent desmuntat del diputat de la CUP Albert Botran.

Aquest diumenge, tot això ha saltat pels aires. De manera inesperada. Els partits independentistes van anar anunciant dissabte que els seus candidats s’expressarien en català en el debat de RTVE, tot i que la cadena l’havia plantejat en castellà per emetre’l a tot l’estat. El presentador –gallec, per cert– ho va intentar. Els va col·locar l’argument de manual segons el qual la manera que els entenguin a tot l’estat és parlar en castellà. Però la realitat va desbordar les pretensions de RTVE. Els candidats van fer el que havien anunciat, sense vacil·lacions, i van acabar arrossegant alguns dels seus adversaris en molts moments. És natural per a Jéssica Albiach respondre en català a Pere Aragonès i a Laura Borràs, de manera que la candidata dels Comuns va acabar parlant en aquesta llengua gran part del programa. I en alguns moments fins i tot Salvador Illa va fer el mateix, tot i que ràpidament s’autocorregia.

Què passava mentrestant a la resta de l’estat? Doncs res. Aquest dilluns sabrem quina audiència va tenir el debat, però no dependran d’això. Perquè RTVE tenia a punt un sistema de traducció simultània –de gran professionalitat– que, en alguns dels canals de la corporació, permetia seguir el programa amb la traducció en el primer pla sonor i el català de fons. Allò que representa que és impossible al Congrés –on el nombre d’espectadors és inferior i les intervencions molt més reglades– resulta que es pot fer en un programa televisiu, on es permet que els participants s’interrompin els uns als altres. I ara què? Quin és l’argument per no canviar les regles? Només en queda un motiu per no estendre l’ús d’aquest sistema: la voluntat uniformitzadora que delata que l’Espanya plurinacional i diversa no existeix.

Comentaris

    L'arrahonès 01/02/2021 8:03 pm
    Divendres passat vaig voler contactar telefònicamen amb un banc, un banc que ho està xuclant tot, amb seu a Madrit i originari d'Euskadi. Després de barallar-me amb robots telefònics per a poder parlar en català, vaig haver de claudicar i indicar els números del meu dni en castellà. L'obstinació -millor dit, la imposició- avui els ha costat que cancel·li els comptes i m'endugui els quartos a un altre recer. Que vagin fent, si tant els fot!
    @Georgiana 01/02/2021 7:18 pm
    Un debut impresionante. Es usted aun mas tostón que Don Ramon y Don Narcis, Enhorabiena.
    30
    11
    Respon
    ciutada del mon 01/02/2021 5:49 pm
    al paleolitic, al neolotic i al neixement del univers dit big bang georgiana, no tens queixes contra el catala, el big bang va comencar fa 13800 millions d'anys i no va ser en catala mecahis l'univers encara que es tot catala cucurull dixit, no va ser en catala el big bang no va ser en catala georgiana cachis jajajajajajajajaja.
      Pep de Portals 06/02/2021 10:08 am
      Com es que sempre els nacionalistes espanyols quan parlen de Catalunya o del català, sempre signan Ciutadà del Món????
    Si algú creu que la Viquipèdia és imparcial .... 01/02/2021 5:00 pm
    .... doncs ja s'ho farà.
    Georgiana 01/02/2021 4:42 pm
    Segle XXI - Cronologia de la repressió del català - 2007, 23 d'abril, entra en vigor el nou Estatut d'Autonomia d'Aragó que no reconeix l'oficialitat del Català a la Franja de Ponent.[61] 2008 Declaració de l'Académie Française en contra del reconeixement de les llengües regionals a la Constitució.[62] 2010, 9 de juliol, es fa pública la sentència del TC respecte a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, que entre altres estableix que la llengua catalana no és la llengua preferent de l'administració a Catalunya ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu.[63] 2011, 15 de març, el TSJC suspèn parts del reglament lingüístic de la Diputació de Girona on s'estableix que els rètols, impresos i actuacions internes de la institució han de ser en català.[64] 2012, 26 de juny el Tribunal Suprem d'Espanya denega que el català sigui l'única llengua vehicular del sistema educatiu de Catalunya obligant que el castellà també sigui la llengua de treball.[65] 2016, el govern francès prepara una reforma de la Llei de l'Educació Nacional per reduir les hores de classe de català i altres llengües que consideri "regionals" d'un 25% a un 50%.[66] 2019, L'Advocacia de l'Estat insta a que la Generalitat Valenciana, ha de comunicar-se únicament en castellà amb el govern català i el balear.[67] 2020, El Ministeri d'Economia espanyol aprovà ajudes pel desenvolupament tecnològic i de continguts només a les sol·licituds escrites "almenys" en llengua castellana.
      Pixant fora de test 01/02/2021 4:52 pm
      Amb això acabes amb l'enciclopida de greuges catalanetas, oi Georgiana?.
    Georgiana 01/02/2021 4:37 pm
    Final del segle XX - Cronologia de la repressió del català - 1978. La Constitució Espanyola relega a un paper secundari el català en els territoris on és llengua pròpia, ja que el castellà es referma com a llengua oficial de tot l'Estat i l'única que els espanyols tenen l'obligació de conèixer (art. 3.1), si bé permet que els estatuts d'autonomia reconeguin d'altres llengües com a cooficials a les respectives comunitats autònomes (art. 3.2), però assolint un rang secundari de "dret" i no d'"obligació", encara que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya diu que "els ciuatadans de Catalunya tenen el dret i el deure" de conèixer el català (art.6.2). .[56] 1976-2008. Es publiquen almenys 149 Reials Decrets i altres normatives per garantir l'obligatorietat de l'etiquetatge de productes alimentaris i d'altres en castellà front a l'única llei que hi ha, per exemple, a Catalunya.[57] 1986. Llei de patents que obliga el castellà en la documentació prestada.[58] 1986 Sentencia 83/1986 del Tribunal Constitucional contra la Llei de Normalització Lingüistica de Catalunya. 1988 Sentencia 123/1988 del Tribunal Constitucional contra la Llei de Normalització Lingüistica de Balears 1989. Reial decret que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.[59] 1995. La Llei 30/1995 d'ordenació i supervisió de les assegurances privades. Obliga que les pòlisses siguin en castellà. 1995, 17 de setembre. Fase final de la segregació del Bisbat de Lleida amb el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione, 84 parròquies cultural i tradicionalment catalanes del Bisbat de Lleida a la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca havien de passar immediatament al Bisbat de Barbastre-Montsó.[60] 1998, 15 de juny. Segregació definitiva del Bisbat de Lleida. Les últimes 27 parròquies catalanoparlants de la Franja de Ponent passen al bisbat de Barbastro-Monzón.
      Pixant fora de test 01/02/2021 4:50 pm
      Molta erudició però molts d'aquests fets no tenen res a veure amb l'ús de la llengua catalana.
    Georgiana 01/02/2021 4:34 pm
    Guerra Civil i Franquisme - Cronologia de la repressió del català - 1936 Prohibició governativa a Mallorca d'usar el català a les escoles i a la vida pública, sota la consigna «Si eres español, habla español», signada per Mateu Zaforteza Musoles.[45] 1938: el 5 d'abril es deroga l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, per la qual cosa el català deixa de ser oficial a Catalunya. Juan Merida és multat pel Delegat de Seguretat Interior i Ordre públic de Sevilla i la seva Província, per "la seva falta de patriotisme i descortesia en parlar en el dialecte català en el menjador de l'Hotel Itálica".[47] En entrar a Lleida, les tropes franquistes tirotegen aquelles plaques del cementiri que estan escrites en català. 1939: Franco diu "La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà i una sola personalitat, l'espanyola.". En conseqüència a aquesta política s'emprenen moltes accions com la derogació de l'Estatut de Catalunya, la lluita contra rètols, anuncis i papers en català, circulars sobre el català a l'escola, iniciant-se de la més dura minorització de la història contra el català. Ordre del Ministerio de Educación Nacional espanyol on se suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana. És abolit l'ensenyament de filologia catalana, història moderna de Catalunya, geografia de Catalunya, Dret Civil Català, història de l'art medieval català.[48] A les fàbriques s'instal·len rètols on es prohibeix explícitament als obrers parlar en català. L'Institut d'Estudis Catalans, ens normativitzador del català, es converteix en el Instituto de la Hispanidad de Barcelona. La casa de Pompeu Fabra, normativitzador del català, del carrer de la Mercè de Barcelona és assaltada i la seva immensa biblioteca personal cremada enmig del carrer. S'instal·là un gran rètol a la zona ocupada feia poc de la ciutat de Lleida: "Si ets patriota parla en espanyol". 4 de febrer les planxes d'edició i els romanents editorials del Diccionari General de la Llengua Catalana són destruïts per l'exèrcit espanyol. 16 de febrer: Es prohibeix per decret l'ús de la llengua catalana com a segona llengua.[49] 25 de febrer Ban de l'alcalde accidental d'Olot on prohibeix la presència del català en tots els àmbits. 4 de març Ban de l'alcalde de Mollet del Vallès on s'obliga a redactar en castellà tots els rètols escrits en català. 28 de març El Palau de la Música Catalana passa a dir-se Palacio de la Música. 31 de març L'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat acorda treure tots els indicadors dels carrers en català. 18 d'abril El governador civil de Tarragona Mateo Torres prohibeix els rètols en català als establiments i a la via pública. 3 de maig Ordre del comandant militar espanyol de Bellver de Cerdanya perquè desapareguin tots els rètols o anuncis "en llengua regional". 7 de maig El General en Cap de Catalunya multa a M. Casanovas Guillen amb 2.000 ptes per dirigir-li una instància en català. 20 de maig El comandant militar espanyol de Granollers dóna vuit dies de termini per substituir tots els rètols i anuncis del català al castellà. 27 de maig L'ajuntament de Lleida acorda que tots els seus serveis es facin en castellà. 7 de juny L'ajuntament de Breda obliga a canviar totes les plaques de retolació dels carrers del català al castellà. 16 de juny El comandament militar espanyol de Sant Hipòlit de Voltregà ordena que en 48 hores se substitueixin tots els rètols en català pel castellà. 24 de juny L'alcaldia d'Olot ordena tapar o esborrar tots els rètols públics en català. 9 d'agost Un ban de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat prohibeix parlar en català als funcionaris tant a dins com a fora dels edificis oficials. 10 d'agost És detingut el professor de la UAB Bel·larmí Rodríguez i Arias per fer classes en català. 7 de setembre El Centre Excursionista de Catalunya és obligat a traduir el seu nom al castellà. 12 de setembre Es modifica l'escut del F.C.Barcelona i s'elimina les quatre barres per dues. 17 d'octubre El cinema Euterpe de Sabadell és multat i clausurat durant quinze per haver parlat el seu director, Tomàs Pasarisas, en català. 28 d'octubre Carta del ministre espanyol de Governació, Ramón Serrano Suñer, enviada a tots els bisbes catalans per comunicar-los la nova normativa d'usos lingüístics en la comunicació de l'Església amb els feligresos "hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos (lo que se logrará con una tenaz labor escolar)".[50] 25 de desembre La representació teatral d'Els Pastorets a la Garriga és obligada a fer-la en castellà. 1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició del català al cinema. 1941 Els Jocs Florals de Barcelona queden prohibits i fins al 1970 se celebren en la clandestinitat. 1941 Entra en vigor el "Decreto del Consejo Nacional de Deportes" que obligava a modificar la denominació de clubs 1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà. 1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de educación primaria que només deixa ensenyar en castellà.[35] 1947 Supeses les edicions de Marià Manent per ser en català. 1948, 25 de desembre, la censura espanyola prohibix informar de la mort de Pompeu Fabra i no s'admeten les esqueles als periòdics.[35] 1952 Se segresta la revista Aplec. El governador de Barcelona, Felipe Acedo, diu als editors: ¿Ústedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?[51] 1953 Es prohibix a València la revista Esclat per ser en català, tot i que acabà publicant-se clandestinament.[52][53] Es prohibix l'edició d'una novel·la de Miquel Llor per ser en català.[53] 1955, 2 de setembre. Fase preliminar de la segregació del Bisbat de Lleida: el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum agrega els municipis catalanoparlants de Mequinensa i Faió a l'arxidiòcesi de Saragossa. La segregació es completaria durant l'anomenada "transició democràtica". La persistència de l'episcopat espanyol, acompanyada de la passivitat i indiferència del poble i autoritats catalanes, va aconseguir trencar 800 anys d'homogeneitat del Bisbat de Lleida, separant la Franja de Ponent del seu territori històric i cultural i obligant-la a incorporar-se a un nou bisbat situat fora de l'àmbit cultural català. 1956 Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà.[35] 1957 Al Registre Civil els noms només seran en castellà. 1961: Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català.[54] La junta directiva de la Federació Catalana de Muntanyisme és destituïda per la Delegación de Educación Física y Deportes espanyols en assabentar-se que les seves assemblees es feien en català. 1968 Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a l'Eurovisió.
      Pixant fora de test 01/02/2021 4:44 pm
      Molta erudició però només anècdotes. Res substancial.
      11
      49
      Respon
    Georgiana 01/02/2021 4:30 pm
    Història contemporània - Cronologia de la repressió del català - 1801 Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castellà.[15] 1802 En caure Menorca sota la jurisdicció de l'Estat espanyol per l'abandó dels anglesos, el capità general de l'illa ordena tot seguit que a les escoles només s'ensenyi el castellà.[16] 1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[17] 1825 El Pla Colomarde, intenta instituir l'ensenyament oficial uniforme en castellà: es prohibeix l'ús del català a les escoles. 1828 El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials es facin en castellà.[18] 1834 La Instrucció Moscoso de Altamira obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[17] 1837 Un edicte reial imposa càstigs infamants als infants que parlen català a l'escola. Al mateix temps la instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar als escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes.[19] 1838 El Reglament Vallgornera obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[20] 1838 Es prohibeix que els epitafis dels cementiris siguin en català.[21] 1843 Reglament Orgànic de les Escoles Normals d'Instrucció Primària del Regne (d'Espanya) inclou entre el currículum obligatori la Gramàtica Castellana, així com història d'Espanya, nocions de literatura espanyola, etc.[22] 1846 Circular de la Junta Suprema de Sanidad que obliga a fer les receptes mèdiques només en castellà o llatí.[23] 1857 Llei Moyano[24][25] d'instrucció pública, la qual només autoritza el castellà a les escoles.[17] 1862 Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català.[26] 1867 Prohibició que les peces teatrals s'escriguin exclusivament "en los dialectos de las provincias de España", pel ministre de Governació espanyol González Bravo.[27] 1870 Llei del Registre Civil que hi priva l'ús del català.[28] 1881 Llei d'enjudiciament civil que prohibeix l'ús del català al jutjat.[29] 1898 La Dirección general de Correos y Telégrafos prohibeix parlar en català per telèfon a tot l'estat espanyol.[30] 1900 Una pastoral del bisbe Josep Morgades sobre la necessitat del catecisme i de la predicació en llengua catalana fou controvertida en el senat i el parlament i per la premsa de Madrid i àdhuc pel secretari d'estat del papa, Mariano Rampolla. 1902 Reial decret de Romanones que obliga a l'ensenyament del catecisme en castellà.[32] 15 de desembre - Menéndez Pidal publica l'article "Cataluña bilingüe" a El Imparcial de Madrid, on defensa el decret Romanones, afirmant, per exemple, que les "Corts catalanes mai no varen tenir per llengua oficial el català". Prohibició dels Jocs Florals de Barcelona de Barcelona per ordre militar.[33] Prohibició també a Palma. 1914-1918, durant la Primera Guerra Mundial, els catalans que van anar a defensar els francesos a les trinxeres van rebre queixes de part dels francesos perquè parlaven català entre ells. Els motius, segons aquests, eren perquè, sense base fonamentada, es pensaven que es reien d'ells.[34] 1916 El diputat Morera i Galícia defensa una proposició per garantir el lliure ús del català en tots els àmbits. Romanones respon que la cooficialitat és inacceptable i la proposta del diputat català és derrotada, al Congrés, per 120 vots contra 13. 1917 Reglament de la Llei del Notariat que prohibix l'ús del català.[35] 1923 Circular que obliga a l'ensenyament del castellà. 1923 Reial decret que prohibeix l'ús del catalá a actes oficials i obliga a portar tots els llibres i registres oficials en castellà. 1924 Reial decret els prospectes de medicaments en "español" de manera preferent. 1924 El general Lossada és nomenat president interí de la Mancomunitat de Catalunya i implantà l'ensenyament en castellà a les escoles de la Mancomunitat[36] 1924 Els Jocs Florals de Barcelona s'han de celebrar a Tolosa a causa de la dictadura de Primo de Rivera.[37] 1924 Antoni Gaudí, a l'edat de 72 anys és detingut i apallissat per dirigir-se en català davant la policia. 1924 Per Reial Ordre espanyola, se sancionaran els mestres que ensenyin en català. 1926 Reial decret que criminalitza a qui es resisteixi passivament a utilitzar el castellà i pena de "arresto mayor a prisión correccional" per qui usi un idioma distint del "español"[38] 1926. Ordre pel qual se sanciona l'ensenyament del català amb el trasllat del mestre.
      Pixant fora de test 01/02/2021 4:40 pm
      Molta erudició però les mesures "repressores" no hi van, en general contra el català; s'apliquen per igual a totes les llengües i dialectes que no siguin el castellà. I moltes mesures són raonables en el context histótico.
    Georgiana 01/02/2021 4:26 pm
    Cronologia de la repressió del català - Edat Moderna - 1482 Comença la supressió i crema de la Bíblia Valenciana fins al punt que durant anys es va dubtar de la seua existència. 1539 El rei de França Francesc I, publica un edicte (l'anomenat Edicte de Villers-Cotterêts) mitjançant el qual queda obligatòriament establert que tot text administratiu que s'editi al Regne de França s'hagi d'escriure en francès.[4] 1560 El Tribunal del Sant Ofici insta que en los negocios de la fe todo se proceda en lengua castellana.[5] 1561 El Tribunal del Sant Ofici obliga que no se escriban los procesos en lengua catalana.[5] 1624 En el memorial del comte duc d'Olivares a Felip IV d'Espanya hi diu que "treballi i pensi amb consell mundà i secret per a reduir aquests regnes de què es compon Espanya per a l'estil i lleis de Castella sense cap diferència". 1661 Lluís XIV atorga al Collège de Jésuites, a perpetuïtat, les classes de gramàtica a la Universitat de Perpinyà, a través de les quals s'introdueix el francès entre la noblesa, el clergat i la burgesia. 1672 Ordenança per a promoure escoles per a l'ensenyament en francès. 1682 Ordre que exigeix la llengua francesa als rossellonesos per obtenir càrrecs públics i obtenir títols honorífics i dóna sis mesos per aprendre'l[6] 1683 Prohibició als rossellonesos d'estudiar al Principat.[6] 1700 Edicte pel qual Lluís XIV promulga que tots els procediments judicials, les deliberacions del magistrats municipals, les actes notarials i tota mena d'actes públics siguin en francès sota pena de nul·litat.[6] 1700 Lluís XIV de França deixa escrit que l'"ús del català repugna i és contrari a l'honor de la nació francesa".[7] 1707 - 1719 Decrets de Nova Planta de València (1707), Mallorca (1715), Catalunya(1) (1716) i Sardenya (1719). S'hi prohibeix l'ús oficial del català. Felip V de Borbó era nét de Lluís XIV de França. 1707, comença la castellanització, substitució o eliminació de topònims al País Valencià. El 6 de desembre, Macanaz fa un ban públic a València amb l'ordre de Felip V de construir en el lloc on era Xàtiva, una nova població anomenada "Ciudad de San Felipe" (en castellà). Vegeu Extermini de Xàtiva. 1707, o voltants, desaparició del topònim Isla de Xàtiva dels mapes posteriors d'Amèrica.[8] 1712, 20 de febrer - Es dicten instruccions secretes al corregidors del territori català: Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado.[9] 1714 Felip V de Borbó deixa escrit que "es procuri traçudament anar introduint la llengua castellana en aquells pobles on no la parlen". 1715 La Consulta del Consell de Castelles escriu que a l'aula no hi ha d'haver cap llibre en català, on tampoc es parlarà ni escriurà aquesta llengua i on la doctrina cristiana s'ensenyarà i serà apresa en castellà. Afegeix que "no s'han d'escollir mitjans febles i menys eficaços sinó els més robusts i segurs, esborrant de la memòria dels catalans tot allò que pugui conformar-se amb les seves abolides constitucions, usatges, furs i costums".[10] 1716 Ordre que a Perpinyà es prediqui només en francès. 1755 En l'article 10 del Decret de Visita del Provincial dels Escolapis es mana a tots els religiosos de l'ordre parlar només en castellà i llatí, tant entre si com amb la resta de la població. La pena per parlar en català és viure a règim de pa i aigua. 1768 El comte d'Aranda promou una reial cèdula per la qual es prohibeix l'ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica; es foragita el català de tots els jutjats, i es recomana que ho facin també les cúries diocesanes.[11] 23 de juny de 1768 - Real Cédula de S.M. a consulta de las del Consejo, reduciendo el arancel de los derechos procesales a reales de vellón en toda la Corona de Aragón, y para que en todo el Reino se actúe y enseñe en lengua castellana, con otras cosas que se expresan. 1772 Reial cèdula per la qual es mana que tots el mercaders i comerciants majoristes i a la menuda portin els llibres de comptabilitat en castellà.[12] 1776 El bisbe de Mallorca obliga a utilitzar el castellà a les parròquies i en l'ensenyament del catecisme. 1780 José Moñino y Redondo, comte de Floridablanca, promulga una reial provisió per la qual obliga totes les escoles a ensenyar la gramàtica de la Reial Acadèmia Espanyola.[13] 1794 La Convenció Nacional Francesa decreta l'ensenyament generalitzat del francès, parlat per un 10% de la població francesa en aquell moment, per "per anihilar el patuès i universalitzar l'ús del francès". Comença el gran genocidi lingüístic a França. 1799 Reial cèdula que prohibeix "representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano"
      Pixant fora de test 01/02/2021 4:35 pm
      Molta erudició però parlàvem del franquisme. La repressió francesa del català no es espanyola; queixat a França.
      25
      58
      Respon
    Ramon 01/02/2021 3:16 pm
    En un sentit estricte, per fer nosaltres amb el castellà el mateix que ells porten tres segles fent (o intentant) amb el català, l'equivalent no pot ser mai la normalització a Catalunya de llur llengua pròpia. L'equivalent al que ens han fet (o intentat) seria que volguéssim imposar la nostra llengua a Valladolid o Sevilla, bo i prohibint-hi i perseguint-hi la seva. Però fins i tot aquest paral·lelisme quedaria curt, primera perquè no és el mateix qui la fa que qui s'hi torna. I tampoc no seria el mateix arraconar una llengua com el castellà en una petita part de llur domini, que fer-ho com ho fan (o intenten) ells amb una llengua com el català en l'únic lloc on n'és pròpia. Sóc independentista fins el moll de l'òs des de molt abans que ERC se n'hi tornés (efímerament) de la mà d'Àngel Colom i Pilar Rahola, però la nació és molt més important que l'estat. Renunciar a la llengua per aconseguir la independència, a banda d'una estratègia estupidíssima, és el negoci del Robert amb les cabres.
    112
    115
    Respon
      Tu mateix 01/02/2021 4:19 pm
      Des que et defineixes "independentista fins el moll de l'òs" ja perds tota credibilitat: tot escrit, raonament, argument que procedeixi de tu, ve esbiaixat per aquest sentiment. Les teves reflexions no serveixen, coneixent com coneixem la prostitució intel·lectual del nacionalisme català, sigui secessionista o no.
      16
      35
      Respon
    Lluís 01/02/2021 3:13 pm
    Tanta Espanya plural i tanta Constitució per arribar a la conclusió que ni és plural ni constitucional. El català idioma oficial a tot l'estat espanyols si tant insisteixen que els catalans son espanyols. La barra dels castellans en dir idioma espanyol al castellà no té límit. Aquest castellans no s'assabenten que l'idioma espanyol no existeix. EL IDIOMA ESPAÑOL NO EXISTE.
    61
    21
    Respon
    Tarambana 01/02/2021 2:52 pm
    Nascut a Catalunya de pares catalans, avis catalans, besavis catalans... vaig anar a l'escola catalana de la dictadura i no ens van ensenyar a mi ni a ningú llegir i escriure una sola paraula en català. Ara pul·lulen uns individus per aquí que diuen que no hi ha hagut mai repressió al català com si fóssim carallots. La cosa té collons tenir que aguantar a uns torracollons. Castella té el seu idioma, el castellà. Catalunya té l'idioma català històric, autòcton i legítim. El castellà a Catalunya imposat per la força.
    93
    72
    Respon
      No ets creïble @Tarambana 01/02/2021 3:41 pm
      Es veu que el teu és un escrit d'argumentari polític, no real. Els de certa edat vam estudiar en castellà però abans de la mort de Franco als 70 ja es feien classes en català a les universitats de Barcelona. No dic que no es reprimís, de vegades, l'ús de l'català. Dic que no es va prohibir pel regim, reduint-lo, això sí, a l'àmbit privat. Ningú pot impedir que a casa teva, a les botigues, als bars, on sigui, parlis com vulguis.
    Luisnomeacuerdo 01/02/2021 1:51 pm
    Su uso será residual y solo quedara para que los lazinazis de los medios de la madriguera groc suelten sus exabruptos contra su país, España, como esta y otros pseudperiosistas, más bien agitadores que se dejan caer por aquí. Hora de rebuznar grocñordos.
    ciutada del mon 01/02/2021 1:27 pm
    o ets extraterrestre pot ser zeta reticulia de proxima centauri, en fi de quina etnia ets.ah de la etnia catalana jajajajajajajajajja.
    ciutada del mon 01/02/2021 1:26 pm
    etnies jajaja quines tenies de quina etnia ets tu diferent de un murcia, extremeny, andalus , o valencia o gallec que tens altre rh indepre, ets negre , o cobris o groc, et diuen fu xun -li pot ser, jajaj etnia diu l'indepre adoctrinat, i es queda tan panxo, mare meua quins cervells, d'on no n'hi ha no es pot treure res.
    Res de nou. Parlar en català a RTVE ve del franquisme 01/02/2021 12:36 pm
    La primera emissió en català a RTVE es va fer a l'octubre de 1964, en ple franquisme protector. Perquè digueu que el català estava prohibit durant el franquisme.
      Doncs esborra les notes preses Ramonet pelacanyas Manipulator 01/02/2021 1:08 pm
      TVE va iniciar les seves emissions a l'octubre de 1956 no al 1939. A més hi ha bastants premis literaris en català anteriors a 1964. Exemple: Premi Sant Jordi de Novel·la, des de 1947; Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, des de 1953; Premi Lletra d'Or, des de 1956. I ja no parlem d'obres impreses, que van començar el 1941.
        Ramon 01/02/2021 1:43 pm
        De totes maneres, hi insisteixo: en prenem nota. Li retrem al castellà exactament el mateix tracte que el franquisme va retre al català. I entenem que, per lògica, per coherència, considerareu que no serà ni prohibició ni persecució del castellà. Fet?
      Ramon 01/02/2021 12:43 pm
      En prenem nota. Al cap d'un quart de segle de proclamada la independència permetrem que emetin a mitja tarda de dia feiner una obra de teatre en castellà i així ja podrem dir que el castellà no està ni perseguit ni prohibit.
        Ramon 01/02/2021 1:21 pm
        Ets tu, tarugu, qui ha pretès que pel fet que l'any 1964 s'emetés La Ferida Lluminosa ja quedava demostrat que el català no estava prohibit ni perseguit. El català va estar perseguit i prohibit en tota quanta oficialitat fins el darrer moment. I si hi va haver patriotes, o simplement catalanistes, que van obrir i aprofitar escletxes el que hem de fer és honorar aquells catalanistes, aquells patriotes, no pas rentar-li la cara a Espanya.
        40
        47
        Respon
          El tarugu ets tu, Ramonet pelacanyas Manipulator 01/02/2021 1:42 pm
          La prohibició del català durant el franquisme és un mite nacionalista i poc més. És evident que no era l'idioma en què funcionaven ni l'administració ni l'educació. D'aquí a estar prohibit hi ha molta maldat i fanatisme nacionalista per mig.
            Ramon 01/02/2021 2:17 pm
            Has quedat com el McGregor l'altre dia.
    Gonzalo 01/02/2021 12:08 pm
    Luego se quejan de que en el resto de españa no les entienden. Quedaron como lo que son. Unos catetos palurdos tractorianos.
    Ramon 01/02/2021 11:24 am
    Als mitjans audiovisuals espanyols, el català només hi apareix en el tall de veu del polític quan se li vol danyar la imatge, entre la xerrameca de l'humorista que ens ridiculitza i en la catalanada que se li escapa al personatge de sitcom que per raó del guió ha de caure malament. Fer-los sentir català, als espanyols, ja mou a enfurismar-los. Per això la deliciosa i inoblidable notícia de fa uns 30 anys, d'un bar d'Andalusia amb la televisió posada quan hi surt el president Pujol fent una declaració en català sotstitulat i un andalús de la barra agafa l'ampolla de cervesa, la llança contra la pantalla, trencant-la, al crit de "Cállate, sapo!". Hi ha imbècils que atribueixen la catalanofòbia al tomb independentista, ha!
    Bot 01/02/2021 11:04 am
    Quan una llengua no és oficial territorialment , te poques possibilitats de sobreviure, aquest és el cas del català, gràcies a la nostra casta polÍtica.
    Totalment d'acord 01/02/2021 10:55 am
    La Espanya plurinacional no existeix. Si ha tingut de passar quaranta anys per arribar a aquesta conclusió es que som curtets, curtets. Pensar que el domini de Castella canviaria en arribar la democràcia es que som curtets, curtets. Tot hi poder-ho fer, varem ser uns quants que no varem votar la santa constitució de la gàbia per no ser tant curtets, curtets, tot i que no va servir de res al veure que la prostitució està mal regulada al dia d'avui. Diuen els afavorits que la democràcia espanyola es impol·luta i així anem com una olla de grills fins a la revolució dels clavells.
    Ferran el Catòlic Primer Botifler 01/02/2021 10:29 am
    Donar sempre tombs a la mateixa qüestió per arribar a la "UNA GRANDE I LIBRE CASTELLANA" i els demès que es fotin, subjugats als designis de Castellà per la "GRACIA DE DIOS". De sempre, el conflicte espanyol es de ètnies amb cultures contraposades a la ètnia castellana que ostenta el poder per aniquilar a les demès de mil formes diferents, sent la destrucció dels demès idiomes la clau de volta dels colonitzadors. I així es i serà mentre mani el centralisme castellà.
    JOSEP EL AVI DE CARDEDEU 01/02/2021 8:44 am
    La pregunta seria ¿ PER QUÈ FAN UN DEBAT DE LES ELECCIONS CATALANES PER TOT ESPANYA ? Cuan els quels importa de veritat SON LA GENT QUE VIU I TREBALLA A CASTALUNYA , ALES CATALANES i CATALANS . És normal parlesin en Català JA QUE EREN UNES ELECCIONS CATALANES NO ESPANYOLES NI CASTELLANES . Algu u tenia que dir UN DEBAT DESCAFEINADO aixo si E.R.C. y JXCAT no es ban ATACAR CON SI SE ATABAN CUAN ESTABEN EN EL GOVERN CATALÀ HA HA .

Nou comentari