Aquesta setmana ha nascut una estrella en el serial dels àudios gravats per José Manuel Villarejo quan estava en actiu com a comissari i com a membre destacat de la policia patriòtica. El nou personatge es diu Fernando Andreu i és magistrat de l’Audiència Nacional espanyola, l’hereva com a tribunal d’excepció del Tribunal d’Ordre Públic. La continuïtat entre el règim franquista i el del 78 salta a cada cantonada. Només cal escoltar l’última entrega de la conversa en un restaurant de Madrid a la qual ha tingut accés El Món. Villarejo i el comissari que comanda el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), José Luis Olivera, comenten amb Fernando Andreu els seus dubtes sobre si la legalitat franquista està derogada pel simple fet que entrés en vigor la Constitució. Villarejo remarca que ell no va jurar la Constitució perquè va entrar al cos policial el 1972. I es peten de riure.
En aquest dinar, una estona abans, el jutge Andreu ha seguit fil per randa el relat de com la policia patriòtica es va inventar la història d’un compte de Xavier Trias a Suïssa i de com van “vendre la burra” a dos periodistes d’El Mundo perquè ho publiquessin. I ho van publicar. El magistrat escolta atentament la batalleta dels seus amics policies i junts es burlen del que consideren culpable del fiasco, un altre comissari. El jutge riu amb la història d’un delicte comès per policies, no li passa pel cap denunciar-los. Ni tan sols els fa cap retret. Ni per ètica ni per llei.
I què en diu el govern espanyol? Res. O gairebé res. Laura Rosel, a Catalunya Ràdio, li ha arrencat al ministre Miquel Iceta que tot plegat “és un horror”. Però l’executiu de Pedro Sánchez i de Podem –una formació també afectada per l’acció de la policia patriòtica i la connivència de mitjans de Madrid– no pensa fer-hi res de res. “Només la justícia pot apartar un jutge”, al·lega Iceta. Però la fiscal general de l’Estat i exministra de Justícia, Dolores Delgado, tampoc pensa fer-hi res? De moment, no dona senyals de vida. Si la fiscalia no depende en el dia a dia de Pedro Sánchez –contràriament al que se li va escapar parlant de com perseguir Puigdemont–, quina mena d’encàrrec va fer el govern espanyol a Delgado quan la va nomenar que ara la fiscalia no mou un dit?
Les coses no es poden fer fins que es volen fer. I perquè el govern espanyol volgués actuar en casos com el de Fernando Andreu caldria que els ciutadans ho exigissin. És evident que l’opinió pública espanyola no es mourà. I la catalana està esgotada, superada com en els estats oficialment fallits, on la població mai espera que l’administració funcioni ni sigui honrada i l’únic que fa és intentar sobreviure.
14
2
