Posar Catalunya en òrbita haurà d’esperar. Poc, és qüestió d’hores i de dies, a tot estirar. El llançament del nanosatèl·lit Enxaneta s’ha posposat per raons tècniques. Una decisió habitual i previsible. Després de 70 anys, no ve d’un dia. Al capdavall, ja era hora tenir un projecte com el New Space, aprofitar un nou mercat basat en la ciència i el coneixement.
De fet, és un projecte amb segell de Jordi Puigneró. Un conseller acostumat al mambo. Un dia hauria d’escriure les aventures del 9N. I d’altres aventures referendàries. Va plantejar desacomplexadament la “República Digital”, una idea que va aixecar riures però la realitat és que era agosarada, novedosa i que poc a poc es va imposant. Una idea més important encara per a l’estratègia independentista perquè era difícilment controlable per l’Estat. Fa poc, Puigneró va presentar el port de cables de fibra submarins ubicat a Sant Adrià de Besós. De fet, la seva obsessió per la fibra podria recordar a la que patia la Mancomunitat d’Enric Prat de la Riba amb el telèfon i la carretera.
Ara, ha impulsat aquest projecte de 18 milions d’euros, amb un primer nanosatèl·lit que s’ha adjudicat per encara no 600.000 euros. Pura xavalla si es compara amb les obres faraòniques o no tan faraòniques que dopen gran part del PIB de l’economia. I tres rals davant l’escàndol del cost de monarquia o l’escàndol del Castor. El projecte també té com avantatge que és relativament fàcil blindar-lo de l’acció en contra de l’Estat. Sense grans discursos, ni una épica que vaig més enllà de la ironia, Puigneró fa nanoconfrontació. Pot ser una confrontació nano, però fer-ho així és mega intel·ligent.
13 
130 
