El que havia de ser una no-assistència, una vegada més, del president de la Generalitat a la conferència de presidents autonòmics ha acabat sent una assistència decidida a última hora que el PSOE s’ha apuntat com una victòria. Pere Aragonès sempre ha subratllat, amb raó, la inutilitat d’aquesta mena de trobades amb què Pedro Sánchez està construint un tour per les Espanyes del seu circ autonomista. Per això es negava a anar-hi. El president i el seu entorn al·legaven que no hi havia ordres del dia consistents i que es pretenia que els presidents autonòmics hi anessin només a fer una breu intervenció i a escoltar disciplinadament tot el que volgués dir l’inquilí de La Moncloa.
Per acabar-ho d’arrodonir, hi ha la presència de Felip VI, un personatge amb els membres del govern català independentista juguen a fet i amagar en tota mena d’actes, com el sopar del MWC: no s’hi va a saludar-lo però després s’acaba assegut a la mateixa taula sopant. Difícil superar el surrealisme de l’escena.
En la conferència de presidents autonòmics d’aquest diumenge, Aragonès ha arribat en el moment adequat per evitar el monarca espanyol. Després ha participat en la reunió i ha hagut de nedar entre dues aigües: ha volgut enviar el missatge que s’han respectat els plantejaments de la Generalitat –que calen diners per a l’acollida de refugiats ucraïnesos era una obvietat, no podia sortir una altra conclusió de la trobada– i alhora ha subratllat que hi era “excepcionalment”. Que no s’hi acostumin.
El govern de Pedro Sánchez s’ha mostrat impassible davant l’amenaça i satisfet per la presència del president català . Segons la ministra portaveu, les relacions entre el govern català i l’espanyol ja estan totalment normalitzades. Tot és aigua passada. I la prova és que Aragonès era a la reunió de La Palma. I el PSOE ha anat més enllà. Un dels seus barons més actius, Emiliano García Page n’ha fet la lectura que li ha donat la gana: ERC dona suport a la integritat territorial d’Ucraïna i rebutja “l’intent de Putin que algunes regions s’autodeterminin”, que com tothom sap és l’objectiu de radicalitat democràtica de l’imperialista rus.
El missatge del PSOE per a Pere Aragonès és clar. Sempre hi ha raons per fer una cosa i per fer la contrària. Raons per assistir o no assistir a qualsevol reunió. I, si no n’hi ha, es fabriquen. El problema és que si converteixes una anodina trobada de gestors autonòmics amb el president que mana de debò –amb permís del Tribunal Suprem i l’exèrcit– en una batalla simbòlica has de procurar no perdre-la.
