De la sentència del TC que tomba l’estat d’alarma per la pandèmia, encara se’n saben poques coses: només que la resolució ha sigut a favor de Vox i en contra de Pedro Sánchez i que el tribunal ha decidit extremadament dividit, 5 a 6. El text encara no es coneix. Haurem d’esperar uns dies per saber-ne l’abast i aclarir, per exemple, si les multes posades per saltar-se el confinament s’anul·laran. O si les empreses perjudicades pel tancament obligat podran presentar alguna reclamació patrimonial.
Els experts consultats per Quico Sallés s’inclinen a pensar, però, que la sentència donarà poques opcions de compensacions econòmiques per als ciutadans. L’únic efecte que tindrà serà polític: és una manera de desgastar Pedro Sánchez i de marcar-lo de prop. Si mai ha de tornar a activar restriccions dures per la pandèmia –o per una altra raó equivalent–, sap que haurà de passar per l’adreçador de declarar l’estat d’excepció i, per tant, demanar permís prèviament al Congrés. Un extrem de la sentència que crida l’atenció dels juristes, ja que l’estat d’excepció és una eina pensada per a greus problemes d’ordre públic i no per a emergències sanitàries.
Per tant, la sentència no és precisament una defensa dels drets vulnerats dels ciutadans, sinó un episodi més de l’enfrontament entre les dues Espanyes en què Vox surt cada dia més ben parat. Malgrat els cinc magistrats del TC que encara tenen una mica de vergonya –sabrem quanta quan es coneguin els vots particulars–, avui tenim una prova més que el Suprem i el Constitucional s’estan erigint en el veritable govern espanyol. I que és l’extrema dreta –Vox o bé el PP i Cs en funcions de Vox– qui hi interlocuta millor. És una història que va començar el PP de Rajoy contra l’Estatut i que Pedro Sánchez va empènyer el dia que va prometre portar Puigdemont detingut a Madrid en un debat electoral i l’endemà va fer el fatxenda amb aquell “la fiscalia de quién depende?”. Mai se’n penedirà prou.
