“Les sentències del Tribunal Constitucional tenen l’abast que determinen les mateixes sentències”. Aquest és el punt de partida de la reflexió del catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós sobre la decisió d’avui, per la mínima, de declarar inconstitucional l’estat d’alarma decretat pel govern de Pedro Sánchez, per part del Tribunal Constitucional. Un principi que també inclou en la seva anàlisi el catedràtic de dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra Joan Ridao. Tots dos analitzen la decisió a través de la nota informativa a l’espera que es publiqui tant la sentència com els vots particulars.
De fet, tot apuntaria que la mesura que més resposta social ha tingut durant la pandèmia serien les multes per incompliment del confinament o per desobediència. A la vista del contingut de la decisió i arran de les filtracions dels debats entre els magistrats, s’apunta la possibilitat que en el cas que encara no s’hagin cobrat se n’aturi definitivament el tràmit i que, qui les hagi recorregut, guanyi davant l’administració. I en el cas que s’hagin pagat, es retorni l’import de la sanció.
Ara bé, Arbós recorda la sentència de l’any 1989 sobre la llei que regulava l’Impost de la Renda sobre Persones Físiques. “Aquella sentència anul·lava l’obligació que les declaracions de renda del matrimoni fossin conjuntes. El tribunal va establir que només podien reclamar en base a aquesta sentència els contribuents que ja havien presentat recurs abans de la resolució”, detalla. “És a dir, el tribunal va marcar quins eren els seus efectes retroactius, l’abast de cost patrimonial que pot haver tingut pels ciutadans”, conclou.
Per la seva banda, Ridao insisteix que amb la nota informativa no es poden treure conclusions sobre quin serà l’abast i com es podrà reclamar si algú s’ha vist afectat per l’estat d’alarma. “Tot sembla indicar que, malgrat la divisió entre els magistrats, sí que hi havia un acord perquè la decisió fos més un correctiu polític que no pas de cost econòmic per a l’administració”, remarca. “Això vol dir que la sentència no deixaria marge per al rescabalament contra l’administració si has hagut de tancar un negoci o la feina. Els magistrats creuen que no hi ha possibilitat de reclamació patrimonial cap a l’administració”, afegeix.
Ara bé, Ridao també considera que els magistrats han portat a terme una “sentència d’interpretació de conformitat”. Un model italià en què si bé la sentència no té conseqüències econòmiques sí que dirimeix com s’ha d’interpretar un concepte jurídic a debat, en aquest cas, l’estat d’alarma. “És evident que aquí el debat és de correctiu polític contra Pedro Sánchez, perquè els magistrats entenen que amb l’estat d’alarma no es podien dur a terme les mesures restrictives per l’escàs control parlamentari sobre el poder omnímode que li donava la declaració”, comenta Ridao. En aquesta línia, ressalta que “els magistrats en comptes de defensar que es podia utilitzar la legislació de salut pública apostin per l’estat d’excepció, que està pensat per a problemes d’ordre públic”.
Sia com sia, amb la informació avançada avui pel mateix tribunal s’albira que les multes imposades arran de l’Estat d’alarma esdevindrem nul·les, però en cap cas, les mesures que van obligar al tancament de l’activitat econòmica no serien objecte de reclamació. Caldrà esperar la sentència.
