L’oferiment del PSC a ERC perquè engegui a dida Junts per Catalunya i accepti la seva poma enverinada per a una investidura que permeti als republicans governar en solitari amb el suport extern de l’autoanomenada esquerra, no és un oferiment a la desesperada. La cara amable de la repressió espanyola, transvestida d’esquerra federalista, intenta posar ERC contra les cordes i fer-li veure que una de les seves sigles, la E, perilla. Una sigla que és la que dona més sentit a l’estratègia de la via àmplia.
De fet, Salvador Illa és la cara visible d’una operació d’Estat que no només busca tornar a convertir la Generalitat en un despatxet de Moncloa sinó, i sobretot, desactivar ERC com la principal força independentista amb un hipotètic acord d’esquerres. Un revival dels tripartits que suposadament apartés temporalment els republicans del camí independentista pel bé de la reconstrucció progressista del país. Tot plegat, continuant amb l’estratègia d’aïllament de Junts a Madrid i a Catalunya.
L’oferiment del PSC ha arribat dos dies abans de l’1 de maig, data que ERC ha fixat com un punt d’inflexió en les negociacions amb els junters per tancar un acord. No és un deadline, però si la setmana vinent no hi ha investidura, s’entrarà en zona vermella. Certament, cal un acord imminent, però si aquest acord ha de tancar-se en fals, potser val més que l’independentisme trepitgi uns dies més la zona d’emergència i en surti amb una estratègia ben bastida per als propers quatre anys.
Èticament, ERC, Junts i la CUP no tenen alternativa. El 14F va deixar clar quin és el sentiment majoritari del país. Però també va deixar clar que no confia el futur del país a una sola força política. Venen hores de corredisses, filtracions i intoxicacions. Però són hores decisives per al país. A l’altra banda hi ha un PSC esperant que ERC caigui en la temptació empesa per uns junters que no siguin capaços d’actuar amb la generositat i la mirada llarga que ara els correspon.
134 
2 
