Fa quatre anys que la Guàrdia Civil remou cel i terra en una investigació a la qual està destinant una gran quantitat de recursos, inclosos mecanismes internacionals. El sumari té mil pàgines, ho explica Quico Sallés. I aquesta investigació cabdal és per trobar els artífexs d’uns quants missatges a les xarxes socials que es ficaven amb un membre de l’institut armat que es va barrejar amb els votants de l’1-O a la Ràpita i va ser descobert. Mentre els seus companys uniformats repartien cops de porra a tort i a dret, aquest agent s’ho mirava.
Els afectats per la violència policial el van reconèixer –estava destinat a la zona des de feia anys però no va preveure que l’identificarien– i van deduir que devia ser allà passant informació. El van retratar i van fer córrer la imatge per denunciar-ho. Amb paraules poc carinyoses, però lluny de ser cops de porra. Aquest agent i els seus companys i comandaments asseguren que de resultes de la pressió social i psicològica que va rebre a les xarxes socials ha hagut d’agafar una baixa indefinida. I s’han proposat venjar-lo. En aquesta àrdua investigació han pogut estrènyer el cercle sobre set sospitosos, entre els quals hi ha la Mariona, una mestra jubilada de 70 anys amb problemes de mobilitat que es desplaça agafada a un caminador. No va ser a la Ràpita –de fet viu a l’Empordà–, però va fer un comentari a un post de Facebook d’un altre usuari. Hi proposava fer una visita a l’agent en qüestió per tornar-li “el favor” de l’1-O.
És força evident que parlava de forma metafòrica i que al guàrdia civil no li ha passar res. Tot i així, i malgrat que la justícia ja ha establert en altres casos que un cos policial no pot ser considerat un col·lectiu vulnerable que pugui ser víctima d’un delicte d’odi, la Guàrdia Civil intenta que la jutgin sota aquesta acusació.
Recursos públics llençats amb ànim de revenja pel mal tràngol que ha passat un dels seus, un policia incapaç de fer front a les crítiques per brutalitat policial. Convençuts que el monopoli legal de la violència que té la policia els dona marge per a tot, consideren que ni tan sols han de suportar les crítiques. Els sembla intolerable. I posen tots els mitjans que calgui per capgirar el relat sobre quines van ser les víctimes de la seva pròpia violència de l’1-O. En el marc constitucional que ens hem donat entre tots.
2 
