El jutge Marchena, que tantes hores de glòria va tenir durant el judici del Procés, ha repescat ara una dosi d’aquell protagonisme. L’endemà de les eleccions de Madrid que han deixat estabornit el PSOE, s’ha sabut que havia enviat als advocats dels presos un escrit per demanar-los que es pronunciïn sobre els indults que sindicats, plataformes i expolítics han demanat per a ells. La petició ha deixat astorats els lletrats, que no havien vist mai una maniobra tan excèntrica i que la mateixa llei no preveu. Els indults depenen exclusivament dels governants, en aquest cas del govern espanyol. Els informes que es demanen, preceptius però no vinculants, no deixen de ser una gran comèdia o, com a molt, un intent d’influir en la decisió o, mirat des de l’altra banda, una argumentari que podrà fer servir a conveniència qui acabarà prenent la decisió. Una de les opcions que dona el marc legislatiu és que es pregunti a la víctima si està disposada a veure com el seu agressor és perdonat. Si conceptualment els indults sempre qüestionables, en el cas del Procés s’arriba al deliri: qui és la víctima? L’Estat? En cas afirmatiu, qui representa l’Estat? L’Advocacia de l’Estat, que depèn –aquesta sí– del govern que ha decidir si dona els indults?
Per si no fos tot prou pervers, Marchena hi ha posat creativitat amb aquesta decisió de fer pronunciar-se els indultables. Un tràmit que només s’explica per la voluntat d’obligar els presos polítics a passar per l’adreçador una vegada més i, de passada, alimentar la caverna per poder retreure a Pedro Sánchez –en cas que arribi a concedir aquests indults– que no mostren cap mena de penediment i que no se’ls hauria d’indultar. Siguin com siguin les respostes, tant si diuen A com si diuen B, les faran servir com els doni la gana. De moment, ja tenen la de Jordi Cuixart, que ha reiterat que no vol l’indult –tot i que tècnicament no té manera de rebutjar-lo– i ha repetit el seu “ho tornarem a fer”.
Els indults són una paella que té pel mànec el govern –en qualsevol país del món– i que envien el missatge de qui mana de debò. Però ara hi ha en joc una altra paella, la del deep state, més feixuga encara. I Marchena vol que es vegi que en té el mànec ben agafat.
1 
131 
