Un cop destruït el Diplocat, la Fiscalia i el Cos Nacional de Policia persegueixen obsessivament els funcionaris d’Exteriors i els treballadors públics que van treballar a les delegacions de la Generalitat entre 2011 i 2017 i esperen trobar la manera d’acusar desenes de càrrecs en el que serà una nova macrocausa contra les institucions catalanes. No hi haurà manera de reconstruir una mínima estructura de política exterior des del Govern i tota la pressió de Madrid va en aquesta direcció.
Per això -en termes d’estratègia independentista- és molt més important el Consell per la República que no pas quina sigui la conformació exacta del pròxim govern autonòmic. Sense una entitat viable a l’exterior -és a dir, fora de l’abast de l’Estat- la independència es converteix en un objectiu impossible. Si no hi ha una referència política a l’exili, qualsevol 3 d’octubre imaginable -o qualsevol insurrecció com la que va generar el malaurat Tsunami Democràtic- serà durament reprimida per l’Estat, que prendrà el control dels Mossos a la mínima reticència de la Generalitat. El dia D, la direcció política ha d’estar lluny del control de Madrid.
Per tot això, té raó ERC quan diu que el CxR no pot ser un instrument partidista de JxCat, ni una plataforma electoral de Carles Puigdemont. I té raó JxCat quan diu que ERC no s’hi ha volgut implicar, fins el punt que el seu representant al Consell, Isaac Peraire, va muntar el numeret de fer-se el desinformat d’un document que la direcció d’ERC coneixia perfectament. En qualsevol cas, si aquests dos partits es creuen la independència, la clau està en els elements que la poden fer possible.
5 
55 
