El judici farsa (en els dos sentits)

Van un fiscal rabiós, un jutge tossut i quatre exdiputats independentistes i fan un judici. Sembla un acudit i probablement ho és. Però està passant al Palau de Justícia majestuós que l’Estat espanyol té al passeig Lluís Companys de Barcelona. Per segona vegada, en aquest edifici es jutja els membres d’una Mesa del Parlament de Catalunya per desobediència al TC. El poder judicial perseguint el poder legislatiu per la via penal.

Tot i tenir-hi pràctica perquè ja havia jutjat i condemnat l’anterior Mesa, el TSJC està ensopegant repetidament en aquest procediment. Durant la llarga instrucció de la causa, les defenses, i sobretot Josep Costa, els han fet tornar bojos. Costa els ha torpedinat amb recursos, querelles i recusacions que han teixit una teranyina espessa on han quedat atrapats magistrats del TSJC i fins i tot el TC. Les reaccions dels jutges no han fet res més que anar elevant el seu propi histrionisme: detenció de Costa, imposició d’un advocat d’ofici que després es van haver d’empassar i tota mena de maniobres que han tornat evidenciar les arbitrarietats d’un aparell judicial ficat en política.

Un cop iniciada finalment la vista, el fiscal s’ha escarrassat a deixar clar que la desjudicialització no existeix. Només li ha faltat afegir: “Idiotes”. I Costa, amb el suport de les altres defenses, ha tornat a moure fitxa. Ha abandonat la vista per arrossegar el tribunal a prendre una decisió molt difícil de justificar jurídicament: continuar el judici contra ell sense un advocat que el defensi. I només ha faltat la prova pericial que demostra que l’ordre del TC que suposadament els acusats haurien desobeït no va arribar a temps.

Costa ha qualificat el judici de “farsa”, tot i que fa de mal dir quin dels dos sentits de la paraula –comèdia burlesca o cosa fingida– s’hi ajusta més. Podria arribar a passar que s’absolgui els acusats, dependrà del grau de ridícul que vulguin mantenir els magistrats. I, si se’ls condemna, el combustible per als recursos serà abundant com poques vegades. El poder judicial espanyol tornarà a quedar retratat, com ja ha passat a l’ONU, com està passant a l’exili i com pot passar a Estrasburg amb els recursos contra la sentència del Procés. Paradoxalment, la judicialització de l’independentisme –visceral, grotesca i abusiva– pot acabar sent el pitjor que li podia passar a Espanya.