Divendres d’aquesta setmana l’Institut de Seguretat Publica de Catalunya va celebrar l’acte d’obertura de l’any acadèmic 2021-2022. Un acte important del que hauria de ser el gran think tank de la seguretat pública i humana de Catalunya. Més enllà de la conferència inaugural del criminòleg Justice Tankebe, cal destacar la condecoració que va rebre Jaume Bosch. Un d’aquells homes que creu en la política com una manera de canviar les coses i un dels noms que han ajudat a forjar un model de policia més o menys propi a Catalunya.

L’Institut va premiar Bosch pel seu “lligam indissoluble amb l’evolució del model de seguretat de Catalunya”. Així mateix constatava un reconeixement que “juntament amb altres experts, va tenir un paper fonamental en la definició, als anys vuitanta, del model de la policia de Catalunya”. Bosch va ser l’etern diputat d’ICV-EUiA en matèria d’Interior. Un portaveu que venia de la política local i que mai va perdre cert esperit trapella per canviar les coses o fins i tot -cosa més difícil en política-fer-les noves.

La seva vocació ve de lluny. Només com anècdota recordar que quan va ser escollit regidor de govern a Sant Feliu de Llobregat, en sortir acompanyat per la policia local, els veïns es pensaven que se l’emportaven detingut pel seu historial antifranquista. Convençut que les polítiques de seguretat han de ser d’esquerres va defensar, i defensa, un sistema policial controlat, democràtic, tècnicament professional i que tingui present conceptes com la vulnerabilitat social, la protecció dels drets i una insubornable protecció als drets civils, polítics, socials i fonamentals.

Jaume Bosch s’ha guanyat el guardó. Només cal veure la seva petjada en la miraculosa -pel debat generat- de la comissió sobre el model d’ordre públic que el Parlament va celebrar l’any 2013 . Una comissió que tot i la tensió amb el cas Quintana de rerefons i amb una pressió mediàtica i política considerable va debatre amb serenor, convicció i treball quin havia de ser el futur de l’ordre públic a Catalunya. Una matèria que era, és i serà material sensible. Els seus col·legues de comissió eren David Fernàndez (CUP), Lluís Guinó (CiU), Gemma Calvet (ERC), Ferran Pedret (PSC), Matías Alonso (Cs) i Pere Calbó (PP). Un grup de treball que va deixar un molt bon llegat encara per estudiar, aplicar i analitzar.

Ni la jubilació ha aturat els peus a en Jaume, que continua treballant, escrivint i raonant sobre la seguretat pública. De fet, col·labora amb el Màster universitari en Direcció Estratègica de Seguretat i Policia. Lluny d’apriorismes, carregant contra els sectarismes i amb una coherència ideològica impecable Bosch permet el debat i el canvi de posició si entèn que allò que li proposen és bo pel bé comú. És un polític amb majúscules que mai no ha tancat cap porta però que al Parlament responia amb una traça de regidor del Baix als comentaris i els discursos que fregaven l’extrema dreta. En Jaume es mereix aquest premi i molts més. I, no ho dubtin, tot allò que tenen de bo els Mossos, -que sí, que en tenen coses bones- és en certa mesura per la constància d’en Jaume. Enhorabona!

Comentaris

    Porcs traïdors Novembre 21, 2021 | 10:40
    Quan parlem de Seguretat a la colònia catalana, a la seguretat de qui ens referim? La dels polis torturadors de Via Laietana? La dels mossos de la brimo i els que menteixen contra manifestants independentistes? Depen de Catalunya la seva seguretat? O depen de estado podrit, i gestionat per botiflers covards menjallenties de partidets miserables.
    Narcís Novembre 21, 2021 | 11:42
    Ras i curt : és, n' era, pro la llibertat de ca nostra ? és, n' era, pro allò d" entri tothom ' .. som a Xauxa ? és, n' era, pro ' cantar les quaranta ' a aquest botxí estat ? és, n' era . . . . . . PD : ça com lla, si ser un ' model ' ho diu l' autor .. no sé pas que pensar !
    Mataló Novembre 21, 2021 | 12:52
    Convençut que les polítiques de seguretat han de ser d’esquerres va defensar, i defensa, un sistema policial controlat, democràtic, tècnicament professional i que tingui present conceptes com la vulnerabilitat social, la protecció dels drets i una insubornable protecció als drets civils, polítics, socials i fonamentals. Podeu explicar què vol dir tot això????
    Una Novembre 21, 2021 | 16:26
    De fer servir bones paraules totes en sabem.

Nou comentari