Primer de tot, bones festes! Un privilegi des d’El Món, un diari que sobretot està pensat per als seus lectors i amb ànima de país, poder-vos desitjar de nou un bon Nadal i un bon Cap d’Any. Un agraïment sentit i profund a la seva fidelitat, a la seva crítica i a la seva confiança. Gràcies. També vull aprofitar per fer un altre agraïment. Molt personal i alhora, professional. És a l’Enric Calpena i al seu programa radiofònic de Catalunya Ràdio En guàrdia, que el març d’aquest 2023 complirà 1.000 edicions. Poca broma.
El programa ha patit poquíssimes modificacions des de la seva primera edició. El programa en si no té gaire misteri. Un títol històric que pot anar de l’origen de Sherlock Holmes a les guerres Púniques; un convidat expert de la qüestió a analitzar, estudiar i difondre; una entradeta curteta i al peu de context; tres recreacions sonores d’en Manel Bernat; un historiador que copresenta amb un Calpena precís i que dona ritme als poc més de 50 minuts que dura el programa.
Una factura senzilla que compta amb guionistes extraordinaris com Josep Maria Bunyol, o l’expressiva i icònica veu de Joan Anton Ramoneda, capaç de fer parlar Churchill o Marco Polo amb un català pràctic i convincent. Actualment, i ja des de fa molts anys, el soci d’en Calpena és l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, però Oriol Junqueras o Agustí Alcoverro, en els orígens, també van fer aquest paper. I, per descomptat, Pilar Razquín, l’eterna productora que s’esgargamella per posar ordre en un vaixell que passa d’explicar Star Wars des d’un punt de vista històric al complex Compromís de Casp.
La traça del programa és que treballa amb un rigor extraordinari i amb una ironia molt dolça però agosarada. Senzillesa de recursos però riquesa de continguts, aportacions i voluntat d’explicar. En guàrdia ha fugit d’una fórmula bastant habitual en els programes de divulgació o informatius, i aquest és el seu gran secret. En concret, l’equip de Calpena no tracta els oïdors com a idiotes. La qualitat del seu programa és que té un gran respecte pel públic. És entenedor sense caure en la fotesa, és de contingut però sense abocar-se a l’academicisme absolut i és distret i entretingut sense necessitat de caure en la reducció dels fets a l’anècdota. Plàstic, pedagògic i sense pretensions morals. Un algoritme perfecte.
En definitiva, l’En guàrdia és un programa que fa companyia. Aquella companyia especial que sempre busques perquè, de ben segur, n’aprens alguna cosa. L’En guàrdia és un programa que hauria d’explotar les xarxes i els nous canals de difusió i al qual Catalunya Ràdio –la ràdio nacional de Catalunya, ara en diuen pública per allò de l’acomplexament ideològic– hauria d’abocar un interès especial. Un programa que ens fa a tots conscients de la història i del seu protagonisme al nostre voltant. Sovint penso que, si els polítics actuals tinguessin la virtut d’escoltar-lo alguna setmana, de ben segur que no hauríem arribat a un dels fiascos més patètics de la nostra història. Gràcies, Calpena, de debò, i per mil programes més.
2
3
